TEMPS MORT

toni-padilla

Mare i olímpica


La britànica Jessica Ennis-Hill va ser mare l’any 2014 i menys d’un any després, guanyava la medalla d’Or en l’Heptatló dels Mundials d’atletisme, repetint la fita dels Jocs Olímpics de Londres. La majort part dels titulars van destacar, per descomptat, la seva maternitat. Com havia aconseguit preparar-se i recuperar-se del part en poc temps.

Ennis-Hill havia anunciat inicialment que no volia seguir competint un cop fos mare, però no va poder estar-se de tornar a les pistes. L’atleta de Sheffield però, no deixa de denunciar el sexisme que envolta l’esport. Si inicialment li feia mal llegir tantes notícies sobre si li quedava bé l’uniforme, després tots els titulars se sorprenien d’una cosa que no hauria de ser tan noticiable: que una esportista de primer nivell tingués facilitats per poder ser mare i esportista a la vegada. “Tota l’estructura està encara pensada pels esportistes masculins. I el seu cos no pateix, quan són pares. Ens toca anar canviant de mica en mica les coses per poder ser el que volem ser” defensa.

Ennis-Hill és de Sheffield, una ciutat on tanta gent ha lluitat i fet vaga per defensar els seus drets. Filla d’un jamaicà que va patir racisme i una anglesa que va dedicar la seva vida als serveis socials. A ningú li hauria d’estranyar que sigui una dolenta. Però en canvi, ens sorprèn que una mare de família vulgui seguir sent, per sobre de tot, propietària del seu destí.

4956

CAP D’ESPORTS DEL DIARI ARA


TEMPS MORT AMB TONI PADILLA
|  FOSBURY.CAT  |