TEMPORADA REGULAR

Un “dopatge” anomenat embaràs

TEMPORADA REGULAR

Un “dopatge” anomenat embaràs

TEMPORADA REGULAR

Un “dopatge” anomenat embaràs

WIKIMEDIA


Per què després de ser mares moltes esportistes han millorat els seus resultats? Té la seva raó de ser.


Quan Paula Radcliffe va guanyar la Marató de Nova York l’any 2007, només 10 mesos després de donar a llum al seu primer fill es va confirmar el que era un secret a veus des de fa temps: l’embaràs beneficia a les dones esportistes i els aporta més força, velocitat i resistència.

De fet, el cas de Radcliffe és un més en una llarga llista que té com a exemples a l’holandesa Fanny Blankers­Koen, guanyadora, amb 30 anys i dos fills, de quatre medalles d’or encara no igualades per cap dona als Jocs de Londres 48 i que durant la seva vida esportiva va batre vint rècords mundials en carreres de velocitat i de tanques, en salt d’alçada i de longitud, així com en pentatló, o a l’alemanya Heike Drechsler, qui després de ser mare va conquistar dos títols olímpics, un mundial i tres europeus, en longitud o la búlgara Stefka Kostadinova, plusmarquista universal de salt d’alçada, que va guanyar la seva segona corona mundial mesos després de la seva maternitat, per posar tres exemples.

I és que està demostrat que l’embaràs provoca canvis hormonals, un increment del volum plasmàtic i dels glòbuls vermells i un augment de la resposta ventilatòria, i tot això presenta avantatges a l’hora de realitzar exercici físic. De fet, a l’Alemanya de l’est, es creu que s’utilitzava l’embaràs com a mitjà de dopatge natural, si bé després obligaven a avortar a les atletes per evitar que tinguessin fetus amb malformacions, ja que la resta de dopatge no natural que els subministraven podia causar aquest tipus de problemes. El fet que RDA obtingués més medalles que EUA. a Seül 88, i que molts dels rècords d’aquelles èpoques es conservin en l’actualitat, prova l’efecte d’aquestes pràctiques.

Embarac i doping

L’explicació científica

Físicament parlant és possible obtenir milords resultats, no només després de l’embaràs sinó durant el mateix. Això és perquè, durant l’embaràs, però sobretot en els primers mesos, la dona allibera l’hormona gonadotropina coriònica (HCG), que augmenta la producció de testosterona, molècula que dóna més força. Si augmenten els nivells d’HCG, i es fa de la mà d’un entrenament adequat, el resultat és que s’aconsegueix més massa muscular. Com és conegut, quan es parla d’atletes d’elit està prohibit injectar tant testosterona com HCG, però no està prohibit quedar­-se embarassada.

D’altra banda, la progesterona i la relaxina augmenten durant l’embaràs, fet que afavoreix la laxitud de les articulacions i lligaments. Aquest fet va acompanyat d’un moderat augment de l’hormona del creixement (GH).

La placenta juga un paper importantíssim per la producció de diverses hormones. El lactogen placentari antagonitza l’acció de la insulina i facilita el metabolisme sobre el teixit adipós. Així, es produeix un augment de les catecolamines, com a resposta a l’exercici produint l’activació del sistema nerviós simpàtic, produint una major activació de l’organisme. Per al procés de l’embaràs és especialment important l’augment de les hormones adrenèrgiques, ja que influeixen en la contractivitat de l’úter.

Un altre canvi que resulta molt beneficiós, sobretot per a les atletes de resistència és l’expansió de la caixa toràcica durant l’embaràs. Però les alteracions que poden tenir major impacte en la capacitat atlètica són aquelles relacionades amb el sistema cardiovascular. Durant l’embaràs, el cor d’una dona canvia. Mentre que la majoria de les parets del cor segueixen sent les mateixes, l’augment de la capacitat de la càmera permet acumular un volum molt més gran de sang. Això millora l’eficiència amb què se subministra oxigen als músculs, el mateix mecanisme induït pel dopatge de sang. Amb aquesta sang que es bomba a un ritme molt més gran en tot el cos el cor funciona amb més eficàcia durant l’activitat física, fins que el sistema torna al seu estat original.

El misteri del dopatge de l’avortament a la RDA

En els tres primers mesos d’embaràs les dones produeixen un excés de cèl·lules vermelles a la sang i a les hormones per tal de donar suport al fetus i, com hem vist, alguns estudis han indicat que els canvis poden donar a les dones un avantatge en el rendiment esportiu.

En la dècada de 1970, van començar a circular rumors que Alemanya Oriental estava obligant a les seves atletes a quedar­-se embarassades abans dels Jocs Olímpics per aprofitar­-se dels canvis hormonals. La pràctica es va conèixer com a dopatge de l’avortament i va ser investigat pel Comitè Olímpic. Però, què hi ha de cert?

El comitè Olímpic Internacional va donar crèdit als rumors i la Primera Conferència Mundial contra el Dopatge en l’Esport celebrada a Ottawa el 1988 va incloure el ‘dopatge de l’avortament’ en el seu programa. De fet, el president de la comissió mèdica del COI aleshores i fins al 2002, Alexandre de Merode i diversos delegats allí presents van afirmar que alguns atletes d’Europa de l’Est van arribar a inseminar ­artificialment per després avortar i aprofitar els canvis hormonals, tot i que ningú va dir cap nom d’atleta i diguessin conèixer un metge suís que havia dut a terme aquestes pràctiques.

L’any 1994 va saltar la sorpresa. Un reportatge de la televisió alemanya RTL recollia el testimoni d’algú que deia ser Olga Kovalenko, membre de l’equip de la RDA l’any 1968. Sense aportar cap mena d’arxiu en paper, totes les afirmacions que es feien es basaven en aquest testimoni. A partir d’aquí, la premsa occidental va donar crèdit a la notícia i el rumor es va convertir en un fet acceptat.

Faltava però, el darrer gir. L’any 2004 el diari rus Kommersant va descobrir que el reportatge de la RTL era fals. L’Olga Kovalenko del documental de la RTL no era l’Olga Kovalenko que va competir (sota el nom d’Olga Karasyova) en els Jocs Olímpics de 1968.

Kovalenko va anar a judici a Moscou el 2004 i va ser indemnitzada amb una petita suma en concepte de danys. Ella va dir que no sabia res sobre el dopatge de l’avortament i, per tant, el que era un fet tornava a la categoria de rumor. No obstant això, si es fan cerques per Internet es pot trobar fàcilment la primera versió de la història. El mite segueix en peu.

El que és cert és que l’absència d’evidència no vol dir que no hi hagi hagut delicte. No obstant això, les investigacions fetes a l’esport de l’antiga RDA després de la caiguda del mur de Berlín no han fet referència a aquest tipus de dopatge. Brigitte Berendonk, una ex atleta de l’Alemanya Occidental va recollir amb el seu marit Werner Franke una llista dels documents relatius a la investigació mèdica aplicada a l’esport a l’antiga RDA. S’hi van trobar efectes secundaris irreversibles: hirsutisme, lesions hepàtiques, càncer uterí, infertilitat, degeneracions òssies i nadons nascuts morts o discapacitats. Però no es va trobar enlloc res relatiu al dopatge de l’avortament.

5 atletes amb resultats espectaculars durant l’embaràs o després de ser mares

Diana Torres

Nedadora nord­americana que va obtenir tres medalles olímpiques a Pequín 2008 tot just dos anys després de ser mare per primera vegada.

Font: Facebook
dana-torres
2

Kristie Moore

Jugadora de curling que va aconseguir la plata als Jocs Olímpics d’Hivern de Vancuver 2010, quan es trobava en el seu cinquè mes de embaràs.

Font: TheOlimpians.com

Kim Clijsters

Tennista. Després de dos anys retirada per formar una família i replantejar-­se la vida, es va alçar amb un US Open (2009) al qual havia assistit com a tennista convidada.

Font:Wikimedia
4
3

Paula Radcliffe

Rècord mundial de marató. Va guanyar la de Nova York només 10 mesos després de donar a llum a la seva filla.

Autor: Avda / Wikimedia

Nuria Fernández

Atleta. Un any i quatre mesos després de ser mare va polvoritzar el rècord d’Espanya de 1.500m en pista coberta en la Reunió Internacional Ciutat de València i va ser quarta en els Mundials d’Atletisme de Berlín 2009.

Font: RFEA
5

UN DOPATGE ANOMENAT EMBARÀS
|  FOSBURY.CAT  |