TEMPORADA REGULAR

Riscs a tenir en compte

TEMPORADA REGULAR

Riscs a tenir en compte

TEMPORADA REGULAR

Riscs a tenir en compte

CEDIDES


Fer exercici durant el període d’embaràs sempre ha estat una temàtica envoltada de tòpics, costums i recomanacions tradicionals més que de recerca científica contrastada, on s’acaben per veure riscs a qualsevol activitat quan realment no és així. És per això que intentem resoldre alguns dels dubtes que poden sorgir, a més de desmuntar varis dels tòpics existents i, per descomptat, sempre partint de la premissa que en cas de dubte el millor és consultar amb el ginecòleg.


Recomanacions, riscs i contraindicacions de la pràctica esportiva durant l’embaràs

En un altre article ja hem parlat dels beneficis de practicar esport durant aquest període, a més de recomanar els que poden ser més beneficiosos, tot i que s’ha de remarcar que gairebé totes les modalitats són positives sempre i quan es realitzin dins d’uns paràmetres bàsics.

Malgrat tot, sí que és cert que l’embaràs porta alguns riscs associats a la pràctica esportiva (de fet, molts d’ells també hi són sense la pròpia pràctica). Així doncs, cal tenir en compte una sèrie de recomanacions per quan realitzem l’activitat esportiva.

Per descomptat, i com passa sense estar embarassada, si no s’ha realitzat activitat física anteriorment (es portava una vida sedentària), aquesta ha de ser progressiva en esforç, durada i regularitat. No es pot pretendre començar com si ja es tingués un bagatge anterior perquè llavors sí que podem patir-ne les conseqüències.

Dit això, aquestes són les recomanacions bàsiques:

  • El ritme cardíac no ha d’excedir mai de 140 pulsacions per minut.
  • A partir del quart mes d’embaràs, s’han de descartar exercicis que requereixin estirar-se panxa enlaire, com bé podrien ser les abdominals.
  • Evitar la practica esportiva quan fa molta calor.
  • En el cas que es dugui a terme un exercici intens, hem de vigilar que no s’allargui més de 15 minuts.
  • L’escalfament al principi i els estiraments al final de l’exercici físic guanyen molta més importància.
  • La pràctica esportiva hauria de ser regular (entre 2-3 cops per setmana) i no de forma intermitent.
  • S’haurà de prendre molt de líquid. Tant abans, com durant i després de la realització de la tasca esportiva.
  • L’aixecar-se de terra ha de ser de forma gradual.
  • Les necessitats calòriques augmenten en més de 300 calories per dia quan es practica esport, per tant, hem de ser conscients en la nostra dieta.
well_physed

A més a més, hem de tenir molt clars una sèrie d’indicadors per saber quan hem de parar de realitzar esport, a part de consultar amb un metge:

  • Mal de cap (cefalees).
  • Sagnat genital.
  • Marejos.
  • Falta d’aire.
  • Sensació de contraccions.
  • Palpitacions o taquicàrdia.
  • Dolor a la pelvis o a l’esquena.
  • Dolor o inflamació a les cames.
  • Reducció o absència sobtada dels moviments del fetus.
  • Pèrdua de líquid a través de la vagina.
  • Debilitat muscular.

També és important esmentar una sèrie de contraindicacions afegides a la practica d’exercici físic durant tot el període de l’embaràs.

  • Malaltia cardíaca.
  • Malaltia pulmonar.
  • Hipertensió arterial.
  • Coll uterí incompetent.
  • Amenaça d’avortament.
  • Embaràs múltiple.
  • Repetició d’avortaments.
  • Ruptura de la bossa del líquid amniòtic.
  • Sagnat vaginal.

I, per descomptat, existeixen tota una sèrie d’esports que s’han d’evitar per la seva pròpia natura, com ara són tots aquells on hi ha gran contacte o risc de caiguda contundent. Estem parlant de l’hoquei, l’esquí, les arts marcials, el futbol americà, el patinatge, etc.

Un cop hem deixat clares totes aquestes qüestions preventives, cal tenir present que la pràctica esportiva comporta una sèrie de riscs durant el període d’embaràs.

  • L’embaràs és un període on les dones augmenten el risc de patir lesions articulars. És degut als canvis hormonals que pateix la dona durant aquest període que provoquen que les articulacions estiguin més laxes (laxitud lligamentosa) augmentant, d’aquesta manera, la predisposició a patir esquinços, etc.
  • Isquèmia (o falta d’oxigenació adequada) fetal: La realització d’una activitat física intensa provoca una redistribució del volum plàsmic de la pell i els músculs en activitat que disminueix la vascularització de l’úter, que pot comprometre l’oxigenació i nutrició fetal en proporció a la intensitat de l’exercici realitzat.
  • Hipoglucèmia (disminució de la xifra de glucosa en sang): Està condicionada per una major utilització materna dels hidrats de carboni o sucres durant l’exercici.
  • Hipertèrmia (elevació de la temperatura corporal): Durant la realització de la pràctica esportiva el cos de la mare gestant allibera molta calor amb el risc potencial de provocar una hipertèrmia fetal, que de produir-se a l’inici de l’embaràs pot tenir un efecte teratogènic (producció de malformacions) amb l’aparició de defectes al tub neural; i que durant els últims mesos de l’embaràs s’ha associat amb el retard del creixement intrauterí. Òbviament, el risc serà proporcional a la intensitat de l’exercici i, fins ara, els possibles casos apareguts es deuen més a l’exposició a temperatures elevades (com poden ser saunes o malalties febrils maternes).
  • Traumatismes abdominals: Ja sigui per una caiguda, un cop, etc. com ja hem apuntat a les precaucions anteriorment.

No obstant, cal recordar que alguns d’aquests riscs no són exclusius de l’embaràs i que els beneficis que comporta la pràctica esportiva són molt superiors a aquests.

Per contra a la creença habitual, la pràctica esportiva durant l’embaràs redueix el risc de part prematur perquè estabilitza l’arrelament del fetus al si matern.

A més a més, tal com hem descrit anteriorment, la pràctica esportiva també ajuda al desenvolupament del fetus, que augmenta la seva capacitat d’absorbir nutrients i percebre els efectes positius de l’exercici. I, per descomptat, l’estat de benestar que provoca la pràctica esportiva a la mare també repercuteix positivament a la salut del fetus.

RISCS A TENIR EN COMPTE
|  FOSBURY.CAT  |