TEMPORADA REGULAR

El desvetllament del futbol gaèlic

TEMPORADA REGULAR

El desvetllament del futbol gaèlic

TEMPORADA REGULAR

El desvetllament del futbol gaèlic

CEDIDES


Durant els estius que vaig tenir la sort de viatjar a Irlanda vaig poder conèixer un esport desconegut per mi: el futbol gaèlic. En un primer moment vaig pensar que seria un esport entre el rugbi i el futbol però és molt més antic que tots dos. El futbol gaèlic té origen en el caid, un esport del que les primeres referències son de principis del segle XVI. L’esport tal com el coneixem ara es basa en les normes establertes per la GAA (Gaelic Athletic Association) l’any 1887.


Vaig descobrir aquest esport un diumenge al matí, mirant la televisió. Donaven un partit del comptat de Kerry. No entenia gaire bé les normes, veies uns homes que corrien amb la pilota a les mans però cada quatre passes la botaven o bé la tiraven als peus i se la tornaven a les mans. Les porteries eren com les del futbol, però els pals es prolongaven cap al cel com al rugbi, i els jugadors xutaven (es pot xutar amb la ma o amb el peu) entre els tres pals marcant un gol com al futbol o bé per sobre del travesser, entre els dos pals verticals. La puntuació era un primer número seguit d’un segon separats amb un guió , el primer número eren els gols (entre els tres pals) i el segon els punts totals i és que si anotaves per sobre el travesser era un punt però si feies un gol n’eren tres.

Croke Park

L’any que més vaig aprendre sobre aquest esport va ser quan vaig anar amb un amic que tenia un oncle vivint allà des de feia anys i ens va dur al mític estadi de Croke Park a veure la final provincial de Leinster. Ens va explicar que tots aquells jugadors, eren amateurs, que potser l’heroi del teu equip el diumenge podia ser el teu company de feina entre setmana, això ens va sobtar molt venint d’aquí on tenim els esportistes d’elit com persones d’un altre món. Ens va explicar el reglament respecte a les faltes, que a grans trets seria: que es pot placar més dur que al futbol, però menys que al rugbi, pots colpejar el rival espatlla amb espatlla o picar-li la pilota quan la te a les mans, però tot i així quan vèiem el partit es feia difícil identificar que era falta i que no, i encara avui em costa d’identificar on estava el límit de què era falta i què no ho era. Tot això, però, li dóna un plus a l’esport i el fa molt dinàmic, perquè no pots estar parat amb la pilota a les mans si no vols que te la treguin, així, durant les dues parts de 35 minuts la pilota va amunt i avall sense descans.

Un parell de dies abans d’anar a veure aquest partit havíem anat a visitar Croke Park, on la GAA hi te el seu museu (visita recomanada per als que viatgeu a Dublín aquest estiu). A l’entrada del museu hi havia un mural amb tots els equips reconeguts per la GAA, no només a Irlanda sinó a qualsevol lloc on hi hagués quatre irlandesos organitzaven un equip i entre tots aquells hi havia els Barcelona Gaels.

I per què no aquí?

El passat mes de setembre, amb la nostàlgia dels enamorats d’Irlanda, vaig anar a provar de fer un entrenament un diumenge al migdia al camp de La Foixarda de rugbi on entrenen els Gaels amb l’altre equip de la ciutat, els Gaelicos do Gran Sol, un equip majoritàriament format per gallecs que viuen a Barcelona. I és que dins la península ibèrica, a Galícia és on hi ha més equips cosa que fa que tinguin lliga pròpia amb dos divisions.

De seguida que vaig arribar al camp va venir un jugador a parlar amb mi i convidar-me a jugar amb ells, tenia l’anglès rovellat i em va costar una mica al principi però de seguida vas agafant el ritme i vaig poder constatar des de dins la duresa de l’esport. El fet que hi juguin 15 persones (14 i el porter) fa que no hagis de pujar i baixar tot el partit però a la que la pilota s’acostava havies de començar a córrer i de seguida tenies un o dos defenses que no et deixaven respirar.

Després d’una bona estona d’entrenament i acabar ben esgotat vam anar a fer el tercer temps al pub coincidint amb un partit de la selecció irlandesa de rugbi. El fet que entrenin els diumenges al migdia m’ho va fer complicat de combinar amb els castells, perquè també sóc casteller, però penso que és l’esport d’equip més complet que he jugat mai i segurament el més divertit.

Recomano a tothom que li agradi l’esport que ho vagi a provar, també és una bona manera de practicar l’anglès. O bé els podreu anar a veure al campionat de Barcelona dins del “Central East Championship”, la lliga on hi juguen els dos equips de la capital catalana, el Sitges, els dos equips de Madrid i l’equip valencià. Per la distància el campionat el juguen en tres fases, cada una a una ciutat diferent on fan un petit campionat puntuable pel “Championship”. L’última d’aquestes fases serà a Barcelona el dia 23 d’abril.

EL DESVETLLAMENT DEL FUTBOL GAÈLIC
|  FOSBURY.CAT  |