TEMPORADA REGULAR

La Super Bowl 50 des de Catalunya

TEMPORADA REGULAR

La Super Bowl 50 des de Catalunya

TEMPORADA REGULAR

La Super Bowl 50 des de Catalunya


No fa falta explicar-ho gaire, és més o menys sabut, fins i tot a les nostres terres, que la Super Bowl és l’esdeveniment esportiu anual per excel·lència a tot el món, per sobre de la final de la Champions League. Ho explicàvem a la prèvia del Fosbudiary del passat 7 de febrer, que aquesta edició s’ha convertit en l’esdeveniment esportiu d’un sol dia que més impacte econòmic ha generat.


Els Estats Units s’aturen per veure-ho, però la diferència horària fa que l’horari de retransmissió (18:30 hora de la Costa Est americana) i que sempre sigui el diumenge el converteix en un esdeveniment difícil de seguir per la majoria de la gent al continent europeu. A Catalunya, el partit comença a les 00:30 de la matinada de diumenge a dilluns i l’espectacle sol acaba al voltant de les 4:30 de la matinada, que si t’has de llevar d’hora per anar a treballar, poca estona podràs dormir abans d’anar a treballar.

Malgrat tot, no impedeix que molta gent decideixi que la qüestió horària no és impediment suficient per evitar veure la Super Bowl en directe, aquest any des de la Bay Area de Califòrnia, al Lewi’s Stadium dels San Francisco 49’rs.

Però el que ens interessa a nosaltres és veure com viuen l’espectacle els catalans i, per aquest motiu, hem parlat amb diversos perfils de persones que van fer l’esforç de veure en directe l’última etapa de la temporada de la NFL que va servir per coronar els Denver Broncos com a campions, permetent així, la retirada somiada pel seu llegendari quarterback, Peyton Manning.

En primer lloc, parlem amb Guillem Garcia, wide reciver dels Argentona Bocs. Qui millor que un jugador de football perquè ens expliqui què significa la Super Bowl per ell. “La Super Bowl és l’únic partit que intentem mirar amb tot l’equip, tot i que nosaltres potser seguim més el college (lliga universitària) que la pròpia NFL, però clar, és la final, el partit definitiu doncs el gaudeixes més amb companyia, i si són els teus companys d’equip que saps que hi entenen, encara ho gaudeixes més”.

Parlant, precisament, d’entendre el joc també afegeix que “el que està bé quan el mirem tots junts és que encara ens fixem molt més en els detalls tècnics dels jugadors, sobretot del treball de les dues línies (la ofensiva i la defensiva), com mouen les mans i els peus en els primers instants posteriors a l’snap”.

També en parlem amb un dels responsables d’un pub irlandès del centre de Barcelona que va retransmetre el partit. “Normalment, si no hi ha un altre esport amb més demanda, algun cop acabem posant NFL a les pantalles, però la demanda és absolutament diferent quan es tracta de la Super Bowl”.

Quan preguntem per la decisió de retransmetre-la, afegeix que “com he dit abans, hi ha molta més demanda. Ara ja fa 5 anys que la retransmetem, primer perquè la comunitat americana ens ho demanava, però també és cert que l’afició local per la NFL, i especialment per la Super Bowl ha anat augmentant molt, crec que el punt d’espectacle televisiu que fan els americans hi ajuda força. A més a més, les nombroses pauses, amb una cerveseta i molta gent per anar conversant es fan molt més curtes”.

Per acabar, quan preguntem sobre l’hora de finalització de la retransmissió, que queda altament lluny de la que permet la normativa local per un local d’aquest tipus, la resposta és clara, “la policia està advertida i ja sap de què va la cosa, és una nit especial per un esdeveniment especial. A més a més, per no aixecar més suspicàcies, quan arriba l’hora de tancament habitual, ens quedem amb els assistents a dins i deixem les persianes mig abaixades”.

De fet, al Hard Rock Cafe de Barcelona, es va preparar tot un esdeveniment especial per la Super Bowl i el restaurant va estar ple al llarg de tota la nit. Un Photocall on els assistents es podien fer fotos amb cascs de futbol americà, les Dream Cheers animant com si estiguéssim al propi Lewi’s Stadium o, fins i tot, amb un petit estudi de la Cadena Ser sobre una de les taules, des d’on feien la retransmissió del partit en directe. Es va notar l’alta presència d’americans quan va començar a sonar l’himne dels Estats Units cantat per Lady Gaga i el patriotisme es va apoderar completament de tot el local.

Finalment parlem amb l’Albert Ribas, que va quedar amb uns amics per veure el partit, tot i no seguir la competició habitualment. “Ara ja comença a ser una tradició, és la cinquena Super Bowl que quedem per mirar-la. La primera va ser a un pub, però les altres les acabem veient a casa d’algú de nosaltres i veiem la retransmissió per internet a través del Game Pass de la NFL (servei d’streaming oficial de la competició)”.

Veure-la d’aquesta manera et permet veure els anuncis originals americans, els de la retransmissió d’allà, que és un al·licient més per quedar-se despert i mirar-ho, considerant que l’endemà veuràs vàries webs on en parlaran”. Aprofundint més en la cultura americana afegeix que, “l’esport, en si mateix, tampoc és que m’apassioni excepcionalment però tot l’embolcall amb que ens venen el producte de la Super Bowl fa que te’l vulguis mirar. L’artista convidat de cada any al Half Time Show. I clar, per molt que n’entenguis gens, al final, si segueixes, com és el meu cas, una gran quantitat de sèries americanes, les referències al futbol americà i a la NFL són inevitables i, per tant, vulgui o no t’acabes impregnant de fets que determinen la seva cultura, i la Super Bowl n’és un d’important”.

Per acabar, “és cert que podria mirar el partit en diferit l’endemà, sense haver de fer l’horari tan excepcional però mirar-ho amb gent que l’entén més i, fins i tot en alguna ocasió ha coincidit que l’equip del que algú de nosaltres simpatitza arriba a disputar la Super Bowl, doncs afegeix un ambient més agradable de veure i comentar que fer-ho sol a casa l’endemà”.

Catalans a San Francisco

Per acabar-ho d’arrodonir, hem pogut parlar amb la Diana Albert i en Roger Anguera, dos catalans que resideixen a San Francisco per motius laborals. En el seu cas han pogut viure en primera persona la dimensió de seguiment de la Super Bowl ja no només des dels Estats Units, amb tot el que comporta, si no que, a més a més, ho han fet sent residents a la Bay Area on s’ha disputat la final entre els Denver Broncos i els Carolina Panthers.

En primer lloc era indispensable preguntar per com viuen els americans una Super Bowl i la resposta no podia ser més clara. “Per ells és l’esdeveniment esportiu de l’any, per no dir directament que és l’esdeveniment en general. Es para el món i tot gira entorn de la Super Bowl durant almenys una setmana abans. Fan programes especials a les televisions, ràdios, podcasts, etc.”

Però donada la coincidència de la localització de la seu, preguntem sobre la incidència directa. “Aquest any, al ser a l’estadi dels San Francisco 49’rs, tot i que per ser concrets està a Santa Clara, tota la Bay Area estava coberta de pancartes i cartells de la Super Bowl. També van muntar la Super Bowl City que va durar 2 setmanes, una abans i una després del partit, on és feien concerts i hi havia botigues en estands i informació a l’estil museu de la història del futbol americà i la Super Bowl”.

De fet, tant en Roger com jo hi vam anar en diferents moments i en sí era bastant poca cosa, però les cues per entrar-hi, sobretot a la nit del cap de setmana, eren de mínim uns 30 minuts, una autèntica bogeria. La gent simplement volia estar allà. Fins i tot el divendres previ, i probablement, van tirar focs artificials a mitja nit. Tot és celebració al voltant de la Super Bowl. També augmentava món les celebrities que es passejaven per la ciutat” afegeix.

Pel que fa al dia a dia de la ciutat, tampoc va ser un afectació tan gran tal com ens diu la Diana, “A la ciutat de San Francisco va afectar una mica sobretot al Downtown, pel que fa al trànsit, que és on estava instal·lada la Super Bowl City. A part d’això i de tot el desplegament de cartells i rètols a tota la ciutat, la resta estava com sempre”.

Fianlment però, ens quedava preguntar per la vivència del partit en si mateix. “Aquest any nosaltres vam fer-ho a casa, tot i que en altres ocasions l’hem vist amb més gent a casa d’algú altre. I així és com la majoria de gent ho viu i ho celebra. Queden a casa d’algú i fan una barbacoa o el que sigui, i si el teu equip no és un dels finalistes, gairebé passa a ser més important el fet d’estar allà amb els amics i tot l’esdeveniment que no pas el partit en sí, que molts cops es queda en un segon pla, això explicat pel meu cap, per posar un exemple”.

L’espectacle de la mitja part i els anuncis és també part de tot l’esdeveniment. Es va comentar infinitament si Coldplay no va estar a l’alçada, si Beyoncé ho va salvar, etc. És gairebé tant important com el partit. I es comenta tant o més l’endemà amb tothom, preguntant si et va agradar o no, que si va ser molt hippie, molt de l’estil San Francisco, etc.” acaba per explicar-nos.

LA SUPERBOWL 50 DES DE CATALUNYA
|  FOSBURY.CAT  |