TEMPORADA REGULAR

La introducció de l’esport modern a Catalunya

Una gran revolució

TEMPORADA REGULAR

La introducció de l’esport modern a Catalunya

Una gran revolució

TEMPORADA REGULAR

La introducció de l’esport modern a Catalunya

Una gran revolució

AFCEC i IEFC


Quan Joaquim Ramis va fundar el Gimnasio Español l’any 1861 no s’imaginava que estava posant les bases per a una autèntica revolució. Tampoc Claudi de Rialp quan va crear el Club Velocipèdic de Barcelona el 1884 o Narcís Masferrer quan va impulsar l’Associació Gimnàstica Catalana el 1887. Cap d’ells es podia imaginar que allò que ells estaven introduint a Catalunya, l’esport modern, es convertiria en poques dècades en un dels grans fenòmens d’una nova societat, del renovat món del segle XX.


La convulsió que va caracteritzar el segle XIX a nivell mundial va donar lloc a un seguit de canvis i innovacions que han caracteritzat les societats en les quals vivim avui dia. A l’Anglaterra de la revolució industrial, la burgesia va anar guanyant terreny entre les classes benestants i a poc a poc va anar buscant activitats que lliguessin amb el seu estil de vida volgudament modern i elitista. D’aquesta manera, l’esport modern va començar a aparèixer i a créixer entre un sector de població que el que va fer va ser codificar i reglamentar una sèrie de pràctiques i activitats físiques i d’oci que d’alguna manera o altra ja existien però que no estaven estructurades ni unificades. Així, principalment a Anglaterra però ràpidament també a altres països europeus es van anar desenvolupant la majoria dels esports que coneixem i practiquem actualment.

L’arribada a Catalunya

A Catalunya, la fal·lera esportiva no va trigar en arribar. I ho va fer, sobretot, a través d’industrials procedents de l’estranger o bé a través de catalans que havien estat a altres països i que van tornar a casa amb una nova afició per implantar entre els seus amics i coneguts.

Per a molts estrangers residents a Catalunya de classe alta, l’esport suposava, a banda de l’activitat física, una manera de relacionar-se amb els seus. Els primers gimnasos eren llocs de gran fervor i iniciativa d’on van sortir diversos clubs, publicacions esportives, etc. Com explica l’historiador Carles Santacana, especialitzat en història de l’esport, “per a la societat catalana benestant, dir ‘esport’ equivalia a dir ‘Europa’. I dir ‘Europa’ equivalia a dir ‘modernitat’. Per això, en aquestes elits la pràctica esportiva es va adaptar amb entusiasme perquè en aquell moment tot el que venia d’Europa era bo”.

També va contribuir a l’interès per l’esport la corrent dels metges higienistes de finals del segle XIX, que amb la voluntat de reduir l’alta mortalitat i millorar la salut de les persones, van promoure l’activitat física com una de les millors solucions. I eren les classes benestants les que més es podien permetre el que en aquell moment era encara un luxe.

La poliesportivitat

En els seus primers anys, l’esport modern a Catalunya es caracteritzava per la seva promiscuïtat. És a dir, molts dels seus practicants competien alhora i provaven tota mena d’esports. Correspon a aquest moment històric la figura de l’sportsman, aquell home que a la vegada podia sobresortir en tennis, futbol, automobilisme i ciclisme, per exemple. Ser un sportsman suposava comptar amb una gran distinció social i ser tot un ‘home modern’. No va ser fins passades unes dècades que l’especialització en un sol esport va anar creixent i va desaparèixer aquesta figura. Un exemple d’sportsman és Joan Gamper. Conegut com a fundador del Futbol Club Barcelona, Gamper, a més de futbol va practicar també ciclisme, natació, atletisme i rugbi.

La popularització

Tot i ser inicialment una sèrie d’activitats reservades a les elits, l’esport modern va créixer sobtadament amb l’arribada del nou segle i es va estendre entre les classes populars. Així, cada vegada més homes (d’igualtat de gènere ni pensaments) van començar a practicar i també a observar diferents esports. Cal destacar que els esports que es van fer més populars a primers de segle eren aquells on el contacte físic hi era més present. Així, durant les primeres dècades van regnar a Catalunya el futbol, la boxa i el ciclisme. Un regnat compartit que duraria fins a la Guerra Civil. Després de la guerra, el futbol es va acabar imposant definitivament sobre la resta.

D’altra banda, alguns esports on el contacte físic era menor van mantenir-se més reservats entre les elits. L’exemple és el tennis, un esport on la falta de contacte físic va permetre que fos el primer a Catalunya practicat per dones, i que ràpidament va esdevenir una plataforma per a establir relacions socials entre les classes burgeses.

Ja fos l’interès per gaudir de l’espectacle d’un combat de boxa o bé la distinció que suposava assistir a un partit de tennis, el cert és que gradualment l’observació de l’esport va anar agafant un paper cada cop més important i va permetre que es convertís en un gran fenomen social. Això contrastava amb les arrels d’aquesta activitat, que en un primer moment no concebien l’esport com una altra cosa que no signifiqués practicar-lo. “Si tu t’apuntaves a un club, era per practicar l’esport, no per mirar-lo. Per exemple, els primers estatuts del Club Natació Barcelona deien que tot soci tenia l’obligació de saber nedar, i si no en sabia, tenia un any per aprendre’n”, explica Carles Santacana.

Passat aquest capítol inicial on l’esport equivalia sobretot a ‘fer salut’, la competició esportiva es va imposar en aquest debat i es va convertir en una de les activitats que més atraurien l’atenció de la societat moderna. Capaç d’omplir recintes amb milers de persones, pàgines de diari, converses de cafè… fins avui en dia.

I amb els esports catalans què passa?

Amb tot plegat, què passa amb els esports propis de Catalunya? És que no n’hi ha? Segons Carles Santacana, “no està del tot estudiat què va passar amb les pràctiques esportives tradicionals de Catalunya, que evidentment n’hi havia. Però el cas és que desapareixen moltes de les activitats que haguessin pogut esdevenir un esport per la falta de reglamentació i estructuració”. Això no va passar, per exemple, al País Basc o al País Valencià, on s’ha mantingut la pilota basca i valenciana mentre s’han anat incorporant esports forans. Tot i que en moltes ocasions es parla de l’excursionisme com un esport propi de Catalunya, el cert és que aquesta pràctica va començar més lligada a la coneixença del territori i la recerca científica que no pas a la competició esportiva.

Els principals esports moderns. Quan i com van iniciar-se a Catalunya?

Acabem aquesta introducció de l’esport modern a Catalunya amb un breu repàs de quan i com van arribar a casa nostra alguns dels esports més coneguts avui dia.

1860 · Gimnàstica

El 1860 Joaquim Ramis funda el primer gimnàs de Catalunya, el Gimnasio Español, per tal de fomentar el que s’anomena la gimnàstica higiènica. En les dècades següents es creen diversos gimnasos que, de fet, són nuclis efervescents de diverses modalitats esportives entre les elits de l’època. El primer club arriba el 1886, amb el Club Gimnàstic de Tarragona, que inicia la seva activitat amb la pràctica de la gimnàstica i que està considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol.

1867 · Boxa

Les primeres referències de la boxa a Catalunya parlen d’un mariner de Maó tripulant d’un vaixell britànic que va aprendre les normes bàsiques de l’esport durant les seves estades a la Gran Bretanya. Fent escala a Barcelona va transmetre els seus coneixements el 1876 a un tal Bergé, qui va començar a popularitzar la boxa a Catalunya a partir d’una sala de la Barceloneta on s’ensenyava aquest esport. Ràpidament, la boxa es va anar difonent i s’organitzaven combats en diferents sales de la ciutat. El primer club del qual es té constància, però, data del 1909 i és la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.

1884 · Ciclisme

A Catalunya el ciclisme com a esport, neix el 1884 amb la primera organització ciclista, el Club Velocipèdic de Barcelona. Seguidament es construeixen els primers velòdroms a Figueres, Tarragona, Terrassa i Mataró. En aquests primers anys el ciclisme agafa embranzida com un dels esports més populars i apareixen diverses publicacions especialitzades. La primera volta per etapes serà la Volta a Tarragona, creada el 1908.

1988 · Tennis

El tennis es comença a jugar el 1888 a Catalunya, any de l’Exposició Universal de Barcelona, per part de la colònia anglesa resident a la ciutat. També arriba d’altres maneres. Per exemple, a Reus l’introdueixen els fills d’exportadors reusencs que havien anat a estudiar a l’estranger. El 1899 es crea el primer club, el Barcelona Lawn Tennis Club (actual Reial Club de Tennis Barcelona).

1989 · Rugbi

Les primeres notícies de rugbi català arriben el 1889 de la Catalunya Nord, quan Albert Lincou crea a Perpinyà el club Liceu Aragó. L’esport de la pilota ovalada no es trasllada al Principat fins al 1911, quan es disputa el primer partit entre l’Espanyol i la Société Patrie, un equip format per francesos immigrats a Catalunya. Tot i participar en aquest primer partit, l’Espanyol no crea una secció de rugbi fins al 1923. Per tant, el primer club de rugbi català és la Unió Esportiva Santboiana, fundada el 1921 per Baldiri Aleu, un jove de Sant Boi que havia après l’esport estudiant veterinària a Tolosa.

1905 · Hoquei patins

A finals del segle XIX arriba a Catalunya el patinatge sobre rodes. El primer partit d’hoquei patins del qual es té constància es juga el 1905 a l’Sportsmen’s Club, entre dos equips formats per socis del club, tots ells catalans. En els següents anys es creen els primers clubs com ara l’Sport Hockey Club, el Quatre Gats o l’Skating Club Catalunya, tots ells ja desapareguts.

1907 · Hoquei herba

El 1907, Josep Omedes, que havia observat els anglesos d’una colònia de La Conreria practicar aquest esport, funda el Barcelona Hockey Club, considerat el primer club d’hoquei herba català. A Terrassa, ciutat que es convertirà en la capital catalana d’aquest esport, l’hoquei herba hi arriba el 1911 amb la creació del Lawn Hockey Club Calassanç (embrió del Club Deportiu Terrassa) entre un grup d’exalumnes de les Escoles Pies reunits a l’Ateneu Calassanç, que volien portar un nou esport a la ciutat i van optar per l’hoquei herba.

1907 · Natació

Es considera que la natació, com a esport, va néixer a Catalunya el 1907 quan des del Gimnàs Solé de Barcelona s’organitza un concurs de natació que agafa el nom de Campionat d’Espanya de natació-Copa Solé. El promotor d’aquest esdeveniment és el marsellès resident a Barcelona, Bernat Picornell, que alhora participa en la fundació del Club Natació Barcelona. Aquell mateix any es comença a disputar la tradicional Copa Nadal a les aigües del Port de Barcelona.

1908 · Waterpolo

El waterpolo és producte també de l’embranzida del Club Natació Barcelona i del seu impulsor, Bernat Picornell, que el 1908 arbitra a la platja de la Barceloneta el primer partit de waterpolo jugat a Catalunya entre dos equips formats, majoritàriament, per estrangers residents a Barcelona.

1913 · Bàsquet

L’entrada del bàsquet a Catalunya va estretament lligada a la pedagogia. Parteix dels articles escrits per Eladi Homs, que havia fet una estada a l’Escola d’Educació de la Universitat de Chicago amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona, que promou el bàsquet com a activitat física de gran valor pedagògic. El 1913, el professor Artur Martorell aplica les propostes d’Homs iniciant la pràctica del bàsquet a l’escola Vallparadís de Terrassa. El pare escolapi Eusebi Millán, que havia après el bàsquet en una estada a Cuba, és qui propicia el pas a la competició introduint l’esport a l’Escola Pia Sant Antoni de Barcelona. Un grup d’alumnes d’aquesta escola funden el 1922 el primer club de bàsquet del país, el Layetano Basket Club (actual Club Esportiu Laietà).

1928 · Handbol

Les primeres referències de l’handbol català (llavors jugat a 11 i en camp de futbol) van relacionades amb estaments militars, que el van incorporar a les seves pràctiques esportives i que van protagonitzar el primer partit d’exhibició a Catalunya, el 1928 a càrrec del Regimiento Alcántara. El 1932 es crea oficiosament la secció d’handbol del Futbol Club Barcelona, que disputa només partits amistosos. L’esport no arrelarà fins després de la Guerra Civil, amb la creació dels primers clubs. El 1942 es crea ja oficialment la secció d’handbol del Futbol Club Barcelona i el segueixen altres com el GEiEG de Girona (1943) o el Club Balonmano Granollers (1944).

LA INTRODUCCIÓ DE L’ESPORT MODERN A CATALUNYA
|  FOSBURY.CAT  |