TEMPS MORT

toni-padilla

Vaig sentir-me estrany


Un cop vaig anar a un bar per veure la Superbowl. No hi vaig tornar. Vaig sentir-me estrany, no li veia sentit a fer l’americà, lluny d’Amèrica. Aquells dits gegants, crits amb un touchdown i la sensació que fins l’any vinent, ningú miraria partits de l’NFL. Si, alguns ho fa. Però la major part de la gent, no. Uns mesos més tard vaig veure un Escòcia-Anglaterra de rugbi a un pub. Com he crescut mirant rugbi, no va semblar-me estrany aquells britànics fent crits amb una cervesa a la mà. Però em va fer pensar. Em va fer pensar en que deien molts el primer cop que veien nois en roba interior jugant a futbol a la Catalunya de finals del XIX. Em va fer pensar en com escandalitza veure una moda nova per primer cop. I aquella nit mirant una Superbowl no em va semblar tant estranya. De fet, com va dir-me un amic, també la major part dels nord-americans només miren un partit a l’any, i és la Superbowl. No era tant estrany doncs, tot plegat. Ara, no hi he tornat mai. Tampoc hi tornaré. No és el meu esport. Però no veig malament que formi part del dia a dia de la ciutat. Barcelona, al final, sempre s’ha obert a modes de fora i les ha fet seves.

CAP D’ESPORTS DEL DIARI ARA


TEMPS MORT AMB TONI PADILLA
|  FOSBURY.CAT  |