TEMPORADA REGULAR

SADURNÍ BETRIU,

“Tenim bones muntanyes, ens falten pistes homologades”

TEMPORADA REGULAR

SADURNÍ BETRIU,

“Tenim bones muntanyes, ens falten pistes homologades”

TEMPORADA REGULAR

SADURNÍ BETRIU,

“Tenim bones muntanyes, ens falten pistes homologades”


Sadurní Betriu és d’Organyà. Tot i que és pintor de professió, el seu nom és més conegut calçant esquís de fons i recorrent desenes de quilòmetres que no pas amb la brotxa a la mà. Des d’aquest any lidera el comitè d’esquí de fons de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern i és un perfecte coneixedor del territori i de les grans possibilitats que té l’esquí de fons al Pirineu de Lleida.


Ets el millor fondista català del moment. Així, tal qual.
Jo sóc un amant de la muntanya i de l’esquí de fons. No em considero altra cosa que un afortunat de poder practicar aquest esport que és el que més m’agrada i de poder-hi estar involucrat de la manera que ho estic, competint al nivell que ho faig i ajudar al comitè d’esquí de fons de la Federació.

Hi ha un bon nivell d’esquí de fons actualment a Catalunya?
Hem passat uns anys complicats, amb poc pressupost per culpa de la crisi. Nosaltres depenem de la Federació Espanyola per competir internacionalment, les partides han baixat i s’han perdut alguns grups d’edat. Ara amb el nou President veiem com ens estan ajudant una mica més. Jo ara sóc el cap de comitè de l’esquí de fons de Catalunya, o sigui que sóc l’encarregat que la competició a casa nostra funcioni. Estem intentant millorar el nivell aprofitant les bones pistes que tenim, les bones condicions úniques que ens genera el territori.

Les muntanyes i pistes lleidatanes són òptimes per a la disciplina?
Són de primera qualitat, per quilòmetres i per pistes però tenim un dèficit que és no tenir pistes homologades per fer competicions internacionals. Estem treballant per poder tenir pistes d’uns certs paràmetres d’amplada, de pendent, de llargada. Tenim com a objectiu poder-ne tenir, no només per acollir competicions, sinó també per poder-hi fer punts nosaltres, els esportistes. Volem tenir-ne tres, una a Baqueira-Beret, una a Das i una a Sant Joan de l’Erm.

Tenir aquestes pistes homologades rellançaria la disciplina.
Ens donaria presència i a més a més ens permetria sumar punts internacionals a casa nostra. Actualment per competir internacionalment només pots sumar punts internacionals en dues pistes a tota Espanya, si no has d’anar a l’estranger amb tot el que suposa. Si tenim pistes homologades aquí, podrem destinar el que ara ens gastem competint a l’estranger en altres àmbits que també ho necessiten.

Ser cap de comitè d’esquí de fons què et suposa?
La nostra feina és organitzar el calendari de carreres catalanes i seleccionar els esportistes pels campionats d’Espanya i la competició internacional. Tenim un centre de tecnificació a la Seu d’Urgell i un tècnic que hi treballa tot l’any amb 14 atletes. La nostra feina és que tot funcioni, buscar espònsors i fer pujar el nivell global.

S’ha de remar molt a contracorrent, costa molt?
Necessitem temps i no ens hi podem dedicar tot el que voldríem. Aquesta no és la meva feina però intento buscar temps on no n’hi ha per fer això. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern està mostrant molt bona disposició a treballar. És obvi que l’alpí és l’esquí més predominant, però per sort la Federació està ben organitzada en base als diferents comitès.

A nivell popular, l’esquí de fons té molts menys practicants que l’alpí o l’snow. Això guarda relació amb la vessant més de competició, hi repercuteix?
Es pot mirar de dues maneres. És cert que la major part de gent fa esquí alpí i que de fet la majoria dels que pugen a la neu ho associen directament. Però també és cert que ara hi ha molt més esquí de fons que abans i que és una disciplina molt més barata, més variada, que pots practicar en paratges molt més agradables, fins i tot de parcs naturals. Et relaciones més amb la natura, el pots fer més en família. Cada cop més gent practica fons.

Vens de fer un podi molt meritori en una cursa prestigiosa com és la Marcialonga. És el teu èxit més important?
Tinc la sort que m’ha fitxat un equip italià per a la Copa del Món de llarga distància i tenim planejat fer tres carreres-marató amb aquesta gent. En la primera vaig entrar en una bona posició a Livigno però res comparable amb ser tercer a la Marcialonga, la millor carrera d’Itàlia amb 8.000 participants. Hi havia dues distàncies i és cert que la de 70 quilòmetres hi havia molt nivell però també a la de 50. Per a mi és un privilegi, ja no tant el podi com poder estar amb el grup capdavanter en proves d’aquest nivell. Vaig gaudir d’un moment que potser no podré repetir.

Quin és el pròxim repte?
La millor carrera del món que es disputarà a Suècia el 6 de març i que són ni més ni menys que 90 quilòmetres. Costarà acabar amb una distància com aquesta, però intentaré tornar a estar al grup de davant, fer entre els 150 o 200 primers en una competició com aquesta, amb el nivell que hi ha, sobretot entre els escandinaus.

Esquiar amb escandinaus és com fer atletisme amb africans, que són d’un altre nivell?
Tenen molt nivell però és que a més estan molt reconeguts. És com el que passa aquí o al Brasil amb el futbol. Tu arribes a Noruega i a les estacions de metro veus pòsters i tots són de fondistes. Vas a comprar cereals i els patrocina un esquiador de fons. O a Alemanya, per exemple, el Bayern de Munich ha de canviar els horaris dels seus partits a la Bundesliga amb en Guardiola perquè no coincideixin amb la biatló –esquí de fons i arc– perquè és l’esport més seguit al canal Eurosport.

Com encareu el futur, hi haurà més Berta Morrals i Sardurnís Betrius?
Sí. Estem treballant en col·laboració amb la Federació Espanyola per millorar condicions, que pugi el nivell i sobretot que els nostres corredors puguin tenir més sortida competitiva. Al final no es tracta de tractar l’esportista com si fos ximple, si no pot competir, no entrenarà com un boig. Estem millorant les condicions, el nivell, s’està fent molt bona feina al centre de tecnificació i a poc a poc aniran sortint els resultats. Els catalans estem fent molt bons resultats quan sortim a fora.

SADURNÍ BETRIU: “TENIM BONES MUNTANYES, ENS FALTEN PISTES HOMOLOGADES”
|  FOSBURY.CAT  |