TEMPORADA REGULAR

Anar “a fer Ràfting”, molt més que això

TEMPORADA REGULAR

Anar “a fer Ràfting”, molt més que això

TEMPORADA REGULAR

Anar “a fer Ràfting”, molt més que això


Tothom coneix el Ràfting. És l’abanderat dels “esports d’aventura”. Una disciplina divertida i ideal per fer en grup, però que sobretot serveix per obrir els ulls a la possibilitat de gaudir de valent d’un espai i un entorn natural privilegiat.


En les diferents vegades que he anat “a fer ràfting” –personalment a la zona de la Noguera Pallaresa, de Sort a Llavorsí– he anat descobrint que, a banda de provar altres disciplines, hi ha una sèrie d’aspectes que sents una vegada i una altra. En podríem dir els “tòpics del ràfting”. Anem a repassar-los.

 

a) “Heu de venir a la primavera”

Una de les coses que et diuen els monitors sempre que vas a fer Ràfting com un “guiri” qualsevol al mes d’agost, és que, si t’agrada de veritat, hi has d’anar al maig. A la primavera hi ha més aigua, i la sensació de velocitat és més important. De pas, i aquest deu ser el punt de màrqueting que amaga la veritat, si et quedes amb ganes de més, no has d’esperar 9 mesos per tornar-hi!

 

b) “El més divertit és el caiac”

Quan ja has fet ràfting massa cops, sovint decideixes provar l’Hidrospeed. A banda de passar-t’ho pipa i fer servir músculs de les cames que ni coneixies, descobreixes que els monitors que t’acompanyen amb caiac encara s’ho passen millor que tu! I no dubten a posar-te el caramelet a la boca: “Si us agrada l’hidrospeed, heu de provar el caiac”. HI ha una cosa, però, que fa de fre, i és que, abans de baixar pel riu amb caiac, s’ha de fer un curs. La petita embarcació individual pot bolcar i per tant és bastant més perillós que anar amb aquesta espècie de suro que es fa dir hidrospeed. Però si sou prou valents, proveu-ho, segur que no us decep.

Rafting

c) “O remeu tots o no riurà ningú”

Hi ha gent que pensa que pujar a una barca de ràfting és com baixar amb tobogan. Doncs res d’això, s’ha de remar perquè l’embarcació neumàtica agafi força, per encarar bé les baixades, per evitar els perills, per jugar amb els obstacles… fareu braços!

 

d) “Que no us espanti el barranquisme!”

El nom sovint no fa la cosa. Molta gent fuig corrents quan sent barranquisme, ja que pensa que es tracta d’una activitat només apta per a “supervalents”. Res d’això. Hi ha rutes per a tots els nivells, i fins i tot algunes en què no cal ni fer ràpel, i n’hi ha prou amb anar superant els obstacles a base de salts i de tobogans. Quan hagis fet diferents barrancs de nivell baix ja t’atreviràs, si vols, als de dificultat mitjana o alta que acostumen a tenir noms que fan por com ara “Barranc de l’Infern”.

 

e) “Repetireu!”

Jo he repetit, unes quantes vegades. El més important és que no et faci la sensació de fer sempre el mateix. Com ja hem dit, proveu noves activitats, aneu pujant la dificultat dels barrancs, si teniu prou estómac, proveu de llançar-vos amb ponting… La zona es mereix que la visitem com a mínim un cop a l’any per recordar com és de grisa la nostra vida a la ciutat.

Rafting

ANAR “A FER RÀFTING”, MOLT MÉS QUE AIXÒ
|  FOSBURY.CAT  |