TEMPORADA REGULAR

A Lleida el món de l’handbol és ambiciós

TEMPORADA REGULAR

A Lleida el món de l’handbol és ambiciós

TEMPORADA REGULAR

A Lleida el món de l’handbol és ambiciós


Dins dels pavellons no hi fa fred. Aquesta sembla ser la premissa bàsica perquè al nord d’Europa es jugui tant a l’handbol (Suècia, Noruega, Dinamarca…). A Lleida s’hi han agafat amb força, i hi poden afegir “ni fred, ni boira”. És cert que fins ara a la província han sonat més pels èxits del bàsquet, però el reducte handbolístic es fa fort i segueix creixent gràcies als dos clubs més destacats de la capital del Segrià: l’Associació Lleidatana Handbol i l’Handbol Lleida Pardinyes.


pardinyes

A Pardinyes no hi ha por als reptes


Aquest estiu unes de les notícies destacades al món de l’handbol català, fora dels focus de l’handbol d’elit, va ser l’aposta decidida de l’Handbol Lleida Pardinyes per pujar els seus dos equips sèniors una categoria per sobre de la que esportivament tenien en acabar la temporada. Així, el masculí pujava a 1a Estatal (agafant la plaça d’un Handbol Vendrell que encarava un relleu generacional) i el femení a Lliga Catalana (en el lloc de la UE Sarrià de Ter, equip que just després de l’ascens tenia baixes importants per diferents motius, i no es veia en condicions d’assumir el repte de jugar a Lliga Catalana).

D’aquesta manera els dos equips del Pardinyes assumien un repte més que complicat. Acabar d’enfortir dos equips que havien lluitat per l’ascens, però no l’havien aconseguit, per tal de lluitar amb equips amb molt més potencial. Un dels pilars en què es basa aquesta aposta, és la proximitat amb l’INEFC de Lleida, un pol d’atracció d’esportistes. Amb l’handbol més amunt també es busca que jugadors d’handbol vegin Lleida com un destí més atractiu per a la seva formació integral. Veurem si els surt bé la jugada.

Només començar la segona volta del campionat, el masculí ha sumat una victòria i quatre empats i ocupa la penúltima posició a un punt de la permanència. No els serà fàcil, però tenen ganes de guanyar-se la permanència, el que seria un gran èxit per a ells. El femení és 13è superant només l’Igualada, un altre equip que va assumir la plaça als “despatxos”, però la seva adaptació a la categoria sembla ser prou bona, gràcies sobretot a jugadores amb experiència. Només cal veure la gran quantitat de partits que han perdut per un o dos gols, cosa que els fa tenir un millor average que el desè classificat.

De moment, per tant, l’adaptació està sent moderadament positiva. En parlem amb Txema del Rosal, entrenador del primer equip masculí:

– L’aposta d’aquest estiu de pujar de categoria a masculí i femení semblava molt agosarada. Com la valoreu ara que ens trobem a mitja temporada?
Tot i que els resultats no ens estan acompanyant, la valoració és positiva a tots els efectes, ja que ens ha obligat a créixer com a equips i pel que fa a estructura de club. En l’àmbit mediàtic, sobretot local, ens està donant molta més visibilitat.

– Perquè un club tingui futur el punt clau és la base. En el vostre cas, però, baseu part de la potencialitat del club al contacte i proximitat amb l’INEFC. Considereu que ja sou un reclam perquè un estudiant vingui a estudiar a Lleida?
Estem d’acord en la importància de la base, i és la nostra filosofia. Hem aconseguit que la nostra base creixi any rere any. La proximitat de L’INEFC ajuda i fa que molts de nosaltres siguem llicenciats. No som un reclam per venir, però som una bona oportunitat per a aquells jugadors que vénen a estudiar a Lleida, tant INEFC com fisioteràpia.

– On veus els dos equips sèniors a mitjà termini?
Espero que en el mateix lloc, encara que serà difícil mantenir-se. Ara per ara, aquestes categories, tant en masculí com en femení, són el nostre sostre competitiu.

– Consideres que es treballa bé l’handbol de base a Lleida ciutat? Directament es fa als clubs o potencieu l’handbol des de les escoles?
Fa temps que treballar a les escoles s’ha complicat molt a la ciutat, però des del club s’està fent un gran esforç amb el Consell Esportiu del Segrià per recuperar-lo, i ens coordinem amb altres clubs de la província per organitzar activitats per a la base.

– Per últim, consideres que és positiva la competència amb l’Associació?
Per a mi la competència sempre és bona i et fa superar-te. M’agradaria que en masculí també hi hagués més equips com antigament.

Escut_Associacio-lleidatana

La Lleidatana, un referent en femení

L’Associació Lleidatana fa molts anys que és un dels equips més destacats de l’handbol femení català. Amb 25 anys d’història, va néixer el 1990 de la mà d’un professor d’INEF (Gerard Lasierra) i un grup de noies de tretze a quinze anys. Pocs anys després, el treball donava els seus fruits i la temporada 1997-98 la Lleidatana ascendia per primer cop a la Divisió d’Honor Estatal.

Actualment juga a la Divisió de Plata, i té tres equips més de base, un juvenil, cadet i un infantil femení. La seva cara visible és el tècnic Miroslav “Miro” Vujasinovic que juntament amb el gerent i directiu Guillem Puertas Viñés, ens responen aquesta entrevista.

– Com valoreu la salut actual del club, l’Associació Lleidatana?
En aquest moment, des de la nostra entitat estem apostant fort pels equips de base. A part de l’equip sènior que milita a la Divisió d’Honor Plata femenina i que en aquests moments es troba lluitant per la permanència, disputant fins al final tots els partits de la competició, el club disposa d’un equip juvenil que disputa la Lliga Catalana, un equip cadet que milita a la Primera Catalana i l’equip infantil que ha aconseguit classificar-se per a la sèrie A1 de la Lliga Catalana amb serioses aspiracions de poder classificar-se pel Campionat d’Espanya. Cal dir que aquests tres equips van disputar la temporada passada cadascuna de les finals de la Copa Federació, aconseguint el títol l’equip juvenil i quedant-se a les portes del mateix els equips infantil i cadet. A part d’això, estem en fase de creació de quatre escoles esportives a diferents punts de la ciutat de Lleida a nivell benjamí i aleví. Cal destacar que des de la temporada passada, hem format tres equips d’handbol sorra que esperem es consolidin aquesta temporada.

– Més d’una vegada heu fet l’esforç de mantenir-vos a Plata tot i ser una categoria cara. N’esteu satisfets?
La veritat és que sí. Tot i que les darreres dues temporades vam acabar descendint de categoria i que per diverses circumstàncies favorables vam tornar a recuperar la mateixa gràcies a diferents renúncies i per l’ampliació de la Divisió d’Honor Plata aquesta temporada, pensem que la disputa d’aquesta categoria és fonamental pel creixement esportiu i personal de totes les jugadores sèniors de l’equip i és molt important també per les jugadores de l’equip juvenil que a poc a poc ja van entrant a les diferents convocatòries d’aquest equip. El nivell competitiu de la categoria és prou fort perquè aquest creixement sigui ja un fet i és precisament en aquesta temporada que ja s’està notant, ja que, amb excepció d’un sol partit, en el que portem de competició, la resta de partits han estat molt igualats i la diferència màxima en contra que hem obtingut en tots els partits que hem perdut ha estat de només dos gols.

– Considereu que es treballa bé l’handbol de base a Lleida ciutat? Directament es fa als clubs o potencieu l’handbol des de les escoles?
Doncs aquest creiem que és l’autèntic cavall de batalla a la ciutat de Lleida. El problema que ens trobem és que el nostre esport, tot i ser el tercer en l’àmbit estatal en nombre de llicències federatives pel que fa als esports d’equip, darrere del futbol i el basquetbol, continua essent el gran desconegut a les nostres contrades i això fa que sigui molt complicada la incorporació de noves jugadores que vulguin venir a practicar l’handbol, doncs es decanten per altres esports. Per tant el problema actual és una qüestió quantitativa que, a la vegada, suposa un problema qualitatiu. De totes maneres, ja fa moltes temporades que el nostre club ha apostat per atansar l’handbol a les escoles. Tenim un programa de promoció a les escoles que periòdicament destina una sèrie de monitors i monitores que visiten les mateixes i intenten en la mesura del possible la introducció de l’handbol, bé formant equips dins de les mateixes o bé, en aquells centres escolars on no hi ha nois i noies suficientment interessats/des, intentant incorporar les noies a alguna de les quatre escoles d’handbol que l’Associació Lleidatana té constituïdes en diferents instal·lacions de la ciutat. Tot i això pensem que rebem poc suport institucional en aquesta part relativa a la promoció de l’handbol, perquè creiem que l’handbol és un esport suficientment important i atractiu dins el panorama esportiu com perquè es pugui facilitar l’accés als centres educatius que, moltes vegades, tenen una oferta esportiva molt tancada amb poca intenció d’obrir-la. També cal dir que en alguns centres hem tingut una col·laboració màxima de professors d’educació física no vinculats a l’handbol que no esperàvem trobar i que agraïm profundament.

– Per últim, considereu que és positiva la competència actual amb el Pardinyes?
Pensem que actualment no podem parlar de competència pròpiament dita amb l’Handbol Lleida Pardinyes doncs creiem que ara mateix tenim objectius diferents i els respectius equips no tenen, fins al moment, competicions directes que ens enfrontin.

A LLEIDA EL MÓN DE L’HANDBOL ÉS AMBICIÓS
|  FOSBURY.CAT  |