TEMPORADA REGULAR

Ponent també té els seus campions

TEMPORADA REGULAR

Ponent també té els seus campions

TEMPORADA REGULAR

Ponent també té els seus campions

CEDIDES


No tot s’acaba amb els germans Márquez o amb el multimedallista olímpic Saül Craviotto, ni de bon tros. Els de Cervera i el de Lleida són actualment alguns dels màxims exponents de l’esport lleidatà però les comarques de l’est de Catalunya han tingut al llarg de la història esportistes més que destacats, molts d’ells campions o pioners en les seves disciplines. Repassem 10 noms, alguns coneguts i d’altres no tant, de la història de l’esport de Ponent.


Agnès Gregori

Comencem aquest repàs amb una gran desconeguda, però no per això menys important, atleta de l’esport lleidatà. Agnès Gregori (Lleida 1910-2007), és una de les dones pioneres de l’esport femení a Lleida. Durant la Segona República va destacar en el món de l’atletisme i el 1935 va ser campiona de Catalunya d’atletisme femení. Lleida recorda el seu gran paper en favor del paper de la dona en l’esport amb un Pavelló Municipal de bàsquet, inaugurat el 2010, que porta el seu nom.

Germans Folguera

Els jugadors d’hoquei sobre patins Albert Folguera i Carles Folguera (Bell-lloc d’Urgell, 1966 i 1968), són dos dels esportistes més cèlebres de la comarca del Pla d’Urgell. Després d’iniciar-se al Club Patí Bell-lloc, tots dos van començar la seva carrera professional prop de casa, al Lleida Llista Blava. El 1986 es van incorporar a l’Igualada, on van protagonitzar l’època gloriosa del club de l’Anoia. L’Albert durant onze temporades, sent capità i aconseguint sis Copes d’Europa, entre altres títols. El Carles només fins al 1995, quan va fitxar pel Barça per ser el porter d’un equip que faria engreixar també el seu palmarès (40 títols en total). Després de la retirada, Albert Folguera ha seguit vinculat a l’hoquei patins com a entrenador de diversos equips catalans mentre que Carles Folguera és actualment ben conegut i reconegut per ser el director de La Masia, la residència de joves esportistes del Barça.

Sergi Escobar

Sergi Escobar (Lleida, 1974) és un dels pocs medallistes olímpics de les comarques de Lleida. Ciclista especialitzat en les proves de pista de persecució individual i per equips, Escobar va guanyar dues medalles de bronze a Atenes 2004 en aquestes dues modalitats. A més, aquell mateix any va ser medalla d’or en persecució individual al Mundial de Melbourne. Tot i que sense tant d’èxit, Escobar va competir també en proves de ciclisme en carretera i el 2005 va formar part de l’equip Illes Balears-Caisse d’Epargne. Retirat de l’alta competició, segueix encara lligat al món del ciclisme i el 2015 va participar en la dura Titan Desert.

Emili Alzamora

Més conegut darrerament com a mentor de Marc Márquez, Emili Alzamora (Lleida, 1973), va ser pilot del Mundial de motociclisme entre 1994 i 2003. El seu gran èxit va ser el Mundial de 125cc que va guanyar el 1999. Aquell any Alzamora no va guanyar cap Gran Premi però la seva regularitat li va permetre superar, per tan sols un punt, al segon classificat, un jove Marco Melandri. Des de la seva retirada, Alzamora s’ha dedicat, amb molt d’èxit, a la formació de joves pilots.

Josep Oms

Josep Oms (Vallfogona de Balaguer, 1973), és un dels millors jugadors d’escacs catalans de la història. Està reconegut per la Federació Internacional d’Escacs (FIDE), com a Gran Mestre, un títol vitalici que reconeix un gran nivell d’excel·lència. Medalla d’or en les Olimpíades d’Escacs de Torí 2006, Oms ha obert recentment una acadèmia d’escacs a Lleida per potenciar els escacs com a element pedagògic entre els més joves, amb programes formatius també a les escoles.

Joan Antoni Soler

Joan Antoni Soler (Bassella, 1947-1998) prové d’una família pionera i molt arrelada a la història del motociclisme català, impulsora del Moto Club Segre i lligada a destacades empreses del sector. Abans de dedicar-se al món del motor com a empresari, Soler va ser pilot d’enduro i motocròs. El 1976 i el 1978 va guanyar els Sis Dies Internacionals d’Enduro, la prova més emblemàtica a escala mundial d’aquesta disciplina.

Albert Costa

Des del 2002, Lleida compta amb tot un campió de Roland Garros al seu palmarès esportiu. Aquest va ser l’any en què Albert Costa (Lleida, 1975) va guanyar la gran final de París després d’imposar-se al valencià Juan Carlos Ferrero. Aquell mateix any va arribar a ser número 6 del rànquing ATP, la millor posició aconseguida en la seva carrera. A banda de molts altres tornejos, Costa va formar part de l’equip espanyol que va guanyar la Copa Davis el 2000 i aquell mateix any va ser medalla de bronze en dobles formant parella amb Àlex Corretja.

Araceli Segarra

Araceli Segarra (Lleida, 1970), es va donar a conèixer el 1996 quan va ser la primera alpinista catalana i espanyola a pujar al cim de l’Everest, formant part d’una expedició internacional que gravava l’ascensió per fer una pel·lícula en format Imax. Des de llavors, Segarra ha seguit practicant l’alpinisme però ha pres altres vies a part de l’esport com ara les de model, conferenciant o escriptora de contes infantils.

Isidre Esteve

Venint d’una terra d’enduro, no era estrany que Isidre Esteve (Oliana, 1973) s’aficionés a aquesta variant de l’esport de motor. El 1992 va ser ja campió d’Espanya d’enduro tot i que, sobretot, va començar a ser conegut per les seves participacions en el Ral·li Dakar, on va córrer vuit vegades en motos, aconseguint dues quartes posicions. Paral·lelament va guanyar en sis ocasions la prestigiosa Baja Aragón. El 2007 va tenir una greu caiguda al Ral·li d’Almeria que li va causar una paraplegia. La lesió no ha impedit que Esteve segueixi dedicant-se al món del motor. Així, el 2009 ja va tornar per primera vegada al Dakar al volant d’un cotxe adaptat. En aquesta línia, el pilot d’Oliana va crear la Fundació Isidre Esteve, que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, amb l’esport com a element central per aconseguir-ho.

Manel Bosch

Manel Bosch (Torrefarrera, 1967) és segurament el jugador de bàsquet més destacat que ha sortit de les comarques de Ponent. Tot un rodamón de l’ACB, l’aler va debutar a l’ACB al desaparegut RCD Espanyol. Jugant amb el Grupo IFA Granollers (que s’havia fusionat amb l’Espanyol) va formar part de la selecció espanyola que va aconseguir el bronze al Campionat Europeu de 1991. Aquell mateix any va fitxar pel CAI Saragossa i un any després per l’Unicaja. A l’equip malagueny va destacar tant, que el 1995 el va fitxar el Barça. Tot i que només va estar dues temporades al Palau Blaugrana, va guanyar dues lligues. Va marxar el 1997 al Caja San Fernando, va passar posteriorment pel Cantabria Lobos i el 2001 va tornar a casa per jugar les seves darreres temporades al Caprabo Lleida, que va retirar-li el seu número 12 com a homenatge.

PONENT TAMBÉ TÉ ELS SEUS CAMPIONS
|  FOSBURY.CAT  |