TEMPORADA REGULAR

Anna Biscarri, l’ànima del CTT Balaguer

TEMPORADA REGULAR

Anna Biscarri, l’ànima del CTT Balaguer

TEMPORADA REGULAR

Anna Biscarri, l’ànima del CTT Balaguer


El club de tennis de taula de la Noguera viu el millor moment de la seva història.


Aquesta temporada el tennis de taula català compta amb la consolidació definitiva a l’elit estatal de l’equip femení del CTT Balaguer Villart Logístic. Amb un pressupost modest i una estructura de club petit arrelat a la capital de la Noguera des de fa més de 25 anys, el Balaguer lluita frec a frec amb el poderós UCAM de Cartagena pel lideratge de la superdivisió i ha arribat fins als quarts de final de l’ETTU CUP europea. El pavelló Molí de l’Esquerrà comença a vibrar amb els partits importants d’un club que no s’entendria sense la feina feta des de fa 15 anys per Anna Biscarri, la presidenta que juga, la jugadora que presideix.

L’Anna Biscarri és una apassionada del tennis de taula i també l’alma mater del CTT Balaguer des de fa 15 anys. Des de ben petita va entrar en contacte amb l’esport de raqueta gràcies al seu pare, que jugava amb un amic quan l’Anna tot just tenia 4-5 anys i ni tan sols arribava a l’alçada de la taula. Però no se’n perdia detall. Després va començar a seguir de prop el seu germà, ja vinculat al club, fins que un dia va decidir trencar la guardiola i presentar-se a les instal·lacions del club per anunciar la voluntat ferma de ser-ne sòcia i de començar a entrenar i jugar partits. L’Anna encara no n’era conscient, però acabava d’obrir la porta a l’equip mixt del CTT Balaguer.

El club del poble era una entitat modesta que no sortia de la demarcació de Lleida per disputar els seus partits. L’equip participava en les lligues provincials i l’Anna va acostumar-se a competir amb nois, ja que en tota la demarcació només hi havia 3 o 4 noies que practicaven el tennis de taula. A mesura que va anar encadenant entrenaments, partits i temporades, el seu nivell de joc va anar creixent, fins que un dia va entendre que calia deixar el niu enrere i jugar amb equips de categories superiors. Va fitxar pel Ripollet i també va jugar amb el CAI Saragossa, però és a Balaguer on ha portat un conjunt que disputava la primera nacional fins a l’elit d’aquest esport.

La increïble construcció d’un equip campió

«Al principi competia amb els nois, disputàvem competició mixta, però va arribar un moment en què vam decidir crear un equip femení: entrenàvem amb algunes noies que hi posaven moltes ganes i vam incorporar la Loredana Raduta, una jugadora romanesa que feia un any que vivia a Saragossa i que prèviament havia jugat al seu país a molt bon nivell». Aquesta decisió va permetre crear el primer equip femení de les terres de Ponent la temporada 2004-2005, amb la presència de l’Anna i la Loredana, ben acompanyades per la Marta Gatnau, la Maria Teresa Gimeno i la Laia Torregrosa.

L’Anna explica amb senzillesa que mai han hagut de fer esforços per fitxar ningú i que tot ha anat rodat per acabar incorporant dues jugadores de gran nivell com la Yanlan Li i la Tingting Wang. La primera de les esportistes nascudes a la Xina que es va incorporar al Balaguer va arribar quan l’equip havia pujat de categoria, de primera nacional a divisió d’honor. Anna Biscarri compartia espai d’entrenament a Barcelona amb Yanlan Li, amb qui s’havia enfrontat prèviament en competicions estatals i que passava per ser una de les millors jugadores que hi havia hagut a Espanya. La xinesa, ja veterana, va optar per acceptar l’oferta i fitxar pel Balaguer, aprofitant que tot just feia 15 dies que disposava de la nacionalitat espanyola i que en aquell moment estava allunyada de l’alta competició. Biscarri destaca l’encert del fitxatge: «La norma no permetia jugar amb 2 estrangeres a l’equip i va ser una alegria poder comptar simultàniament amb la Loredana i la Yanlan. Gràcies al seu paper vam poder mantenir amb comoditat l’equip a divisió d’honor i tot just la temporada següent ja vam guanyar el títol, encara que vam haver de renunciar a l’ascens per qüestions econòmiques». Aquesta situació es repetiria dues temporades més, en què l’equip brillava però la prudència econòmica aconsellava no ascendir a superdivisió.

La cirereta del pastís arribaria la temporada 2010/2011, quan l’equip finalment aconseguia l’ascens per jugar a la màxima categoria del tennis de taula estatal. L’Anna encara ho recorda amb estupefacció: «De cop i volta ens vam topar amb una casualitat meravellosa: ens van oferir la Tingting Wang, la millor jugadora de la lliga espanyola! Jugava al Vic, però no hi estava còmoda i va demanar sortir del club, que va facilitar que marxés. De fet, em va trucar la Sara Ramírez, que també jugava allà, i amb qui mantinc una bona amistat, per preguntar-me si ens interessaria fitxar la Tingting. Va ser al·lucinant!». Des del CTT Balaguer van fer números per mirar d’encaixar a l’equip la primera jugadora professional del club i van decidir-se per fer una passa endavant, davant la sorpresa dels aficionats. Anna Biscarri recorda que van apostar per fer una prova durant una temporada, per analitzar com funcionava la seva arribada a l’equip: «És evident que ha funcionat de conya! El fet de trobar-se amb una altra xinesa a l’equip també va ajudar a l’adaptació i ara estan molt compenetrades tot i ser de generacions molt diferents. Disposar de la Tingting Wang ens ha permès oferir un nivell increïble i arribar on som ara, lluitant per les places de dalt a la lliga i viatjant a Europa!»

2015-2016, una temporada de somni

El CTT Balaguer Villart Logístic ha assolit les majors fites esportives de la seva història en els darrers mesos. La participació testimonial a la primera ronda de l’ETTU CUP de la temporada passada, viscuda com una autèntica festa, ha quedat clarament superada per l’èxit assolit aquest any: les balaguerines han arribat fins als quarts de final de la segona màxima competició europea del tennis de taula i s’han acomiadat del torneig davant el Bursa turc, un club molt potent que havia començat la temporada a la Copa d’Europa. Biscarri reconeix la sorpresa pel bon paper fet en aquesta competició: «No ho havíem previst pas, ha estat una alegria immensa. M’ho diuen fa 10 anys i els dic que s’han begut l’enteniment. Dels desplaçaments a Turquia ens ha sorprès l’enorme professionalitat dels rivals, el pressupost increïble que tenen. Fins i tot disposen d’autobusos privats! I a casa hem vist el pavelló més ple que mai: a la darrera eliminatòria van venir 150 persones, una barbaritat per a nosaltres, que estem acostumades a competir davant una quinzena d’aficionats, a tot estirar».

El bon paper a Europa no ha estat una casualitat. El Balaguer està brillant a la superdivisió, competició en què està plantant cara a l’UCAM de Cartagena en un frec a frec pel liderat que sembla que es podria mantenir fins al final de temporada. De fet, en el duel directe disputat a terres murcianes les catalanes van aconseguir un triomf inesperat i ple de prestigi per la potència del rival: «La UCAM Cartagena, si volgués, podria fer dos equips amb les jugadores que tenen i situar-los als dos primers llocs de la superdivisió. Estan en un altre nivell, però aquesta temporada hem aconseguit plantar-los cara amb una única jugadora professional, la Tingting, que és la millor jugadora de la lliga i que guanya tots els partits que juga. Jo, que no tinc nivell suficient per competir a superdivisió amb garanties d’èxit, miro de fer una altra funció que també pot ajudar a decidir partits: les alineacions: és una eina clau per aconseguir victòries».

Més enllà de l’equip sènior femení, el club també passa per un bon nivell en altres categories, amb un equip femení a primera nacional, un parell d’equips mixtes a preferent i a la segona lliga provincial i una fornada de 6-7 jugadors d’entre 10 i 14 anys que apunten bones maneres en categories inferiors masculines. Malgrat tot això, Biscarri considera que el gruix de la població de Balaguer encara desconeix força el club: «s’han endut una bona sorpresa arran de l’experiència europea d’aquests darrers mesos. Fa 5 anys que som a la superdivisió i molta gent encara no sap que hi ha un equip de tennis de taula de bon nivell al seu poble. En proporció, els nostres resultats són espectaculars. Tenim 30 socis i poques jugadores que ens han aportat medalles en campionats d’Espanya i la possibilitat de competir a Europa».

La presidenta del CTT Balaguer, però, és conscient que no tenen la paella pel mànec per millorar la difusió de les seves activitats i del tennis de taula en general: «no podem perdre de vista que el tennis de taula és un esport considerat com a minoritari i que no té capacitat de controlar certs factors externs per mirar de sumar més practicants. Per exemple, els mitjans de comunicació, predisposats a explicar la victòria d’un club de futbol de 3a regional abans que informar sobre la superdivisió femenina, on els equips catalans gairebé omplim mitja lliga i som una petita potència».

El CTT Balaguer Villart Logístic, que conjuntament amb el DKV Borges Vall masculí ha fet brillar el tennis de taula a les Terres de Ponent, viu el millor moment de la seva història: a la superdivisió, a Europa i en categories inferiors. La feina de formigueta de l’Anna Biscarri i companyia, sens dubte, ha generat uns fruits increïbles. Assaborim-los.

ANNA BISCARRI, L’ÀNIMA DEL CTT BALAGUER
|  FOSBURY.CAT  |