TEMPORADA REGULAR

Cadí la Seu, el bàsquet femení que triomfa als Pirineus

TEMPORADA REGULAR

Cadí la Seu, el bàsquet femení que triomfa als Pirineus

TEMPORADA REGULAR

Cadí la Seu, el bàsquet femení que triomfa als Pirineus


Fa 50 anys, al 1965, naixia “oficialment” el bàsquet a la Seu d’Urgell. Va ser gràcies a la voluntat i dedicació del fundador del club, Francesc Font Domènech, i que, finalment, el 1969 rebria el nom de Sedis Bàsquet.


Com a tota Catalunya (i a la resta del món en general), el club començava amb només equips masculins on, inicialment, només hi comptava amb un sènior, però que, ràpidament ja va començar a ampliar la base amb la creació de tres equips juvenils propis, a més a més, de buscar la promoció del bàsquet a les escoles de la Seu d’Urgell.

Per a un club tan jove, els èxits no van tardar a arribar, on un dels juvenils ja es va plantar a la fase final del Campionat d’Espanya, i un altre va quedar campió del campionat provincial.

En tot cas, va ser durant la temporada 1970-71, just quan el sènior masculí militava a la tercera divisió del bàsquet espanyol, que de la mà de Lluís Vilarubla es creava el sènior i primer equip femení del Sedis Bàsquet.

Encara que, més important que la pròpia creació d’aquest equip, va ser la promoció que es va fer a les escoles a les nenes i noies perquè mostressin interès en el bàsquet i, d’aquesta manera, s’aconseguia assegurar una font de jugadores pròpies.

No va ser fins als anys 80, però, que el sedis bàsquet va fer un pas endavant en la dimensió del club i els seus objectius esportius.

A la temporada 82-83 es va ampliar el bàsquet base del club amb la creació de dos equips nous femenins cobrint diverses categories. Així doncs, la tasca d’instrucció de les joves i noves jugadores deixava de ser feina exclusiva de les escoles. El club, s’assegurava d’aquesta manera una major implicació al projecte, així com un millor control de l’evolució de totes les joves esportistes que passaven a formar part del club.

Els anys vuitanta també van ser especialment productius per l’equip masculí. Així doncs, a partir de la temporada 85-86, el sènior masculí va començar acumular temporades victorioses i ascensos consecutius que els permetrien arribar a la Segona Divisió del bàsquet espanyol la temporada 89-90, el que es pot considerar com el punt més àlgid de l’equip en la història del club pirinenc.

Tornant a l’equip femení, a mitjans dels 80, assolia l’ascens a segona divisió (tercera a efectes pràctics, doncs per sobre encara hi havia la primera divisió A i B) on jugaria 5 temporades fins a l’arribada dels 90, on es consolidaria tot el projecte exitós del club, amb l’ascens a primera divisió femenina B la temporada 90-91.

Els 90 també van ser bàsics en la consolidació de tota la base del club dels Pirineus, que ja disposava de 10 equips en competició, a més a més, de tenir a ple rendiment l’escola de bàsquet base del club.

Tocant l’èxit

Però l’equip femení de la Seu d’Urgell no es va conformar en quedar-se a primera divisió B, així que, a poc a poc, i gràcies a el magnífic treball de base que realitzaven, els va permetre l’ascens a primera divisió cinc temporades després, la temporada 95-96. Encara, però, no havien tocat el cel, doncs durant aquells anys es va produir una nova reestructuració de les categories del bàsquet femení, i es trobaven a un sol pas d’arribar a Lliga Femenina 1.

Coincidien aquells anys amb els de l’edat daurada del bàsquet femení, sobretot pel que fa a publicitat i fitxatges, un handicap important per l’equip de la Seu, a qui resultava més difícil convèncer jugadores degut a una situació geogràfica de més difícil accés que altres ciutats, com la mateixa Barcelona, o altres capitals de província o amb millors comunicacions de tot l’estat.

Malgrat això, la temporada 1999-2000 va acabar amb l’ascens del club, ara ja conegut com a Cadí La Seu, a Lliga Femenina 1. Categoria on es trobaria rivals com l’UB Barça, el Ros Casares o Perfumerías Avenida (en aquell moment, Halcón Avenida).

Tres anys va durar la primera aventura del club a la màxima categoria del bàsquet estatal espanyol, fins que la temporada 2003-2004 es va consumar el descens esportiu.

A diferència d’altres clubs on el descens suposa una reestructuració completa de l’organització i filosofia del club (reestructuració que molts no són capaços de dur a terme), el Cadí la Seu ja era conscient de les seves limitacions a Lliga Femenina 1, amb una base molt ben treballada que havia d’ajudar a nodrir el primer equip. Aquest fet li va permetre tornar a pujar la temporada següent, encara que fos a l’estil ascensor, per tornar a baixar i pujar les següents temporades.

L’ascens assolit el 2007 ha estat el definitiu, el que ha aconseguit consolidar el projecte dins de l’elit del bàsquet femení espanyol. Si bé les primeres tres temporades flirtejava amb el descens, l’arribada de la crisi econòmica global i la característica d’un club amb un bon planter i acostumat a no estirar més el braç que la màniga, ha permès anar escalar posicions a la taula, fins a convertir-se en un equip de primera meitat de la lliga, oblidant les angoixes de la lluita pel descens i acostumant-se a arribar als playoffs pel títol.

La temporada passada ja van perdre a semifinals contra l’Uni Girona i aquesta temporada, sota el lideratge de l’ala-pivot gallega Tamara Abalde, es manté en cinquena posició, esperant l’errada dels equips favorits i així poder intentar assaltar novament la lluita pel títol, intentant prendre el relleu del conjunt gironí i sumar el seu primer títol de màxima categoria. Un èxit que, 50 anys enrere, ningú s’hagués cregut de l’equip dels Pirineus.

CADÍ LA SEU, EL BÀSQUET FEMENÍ QUE TRIOMFA ALS PIRINEUS
|  FOSBURY.CAT  |