TEMPORADA REGULAR

Irondog o quan fer un triatló amb el teu gos és possible

TEMPORADA REGULAR

Irondog o quan fer un triatló amb el teu gos és possible

TEMPORADA REGULAR

Irondog o quan fer un triatló amb el teu gos és possible


Cada cop més humans fan esport: correm, nedem i anem amb bici com si no hi hagués demà. Ara un nou espai s’obre, fer tot això amb el millor amic d’homes i dones: córrer, nedar i anar en bici amb el nostre gos.


Ja hem parlat a la Fosbury de l’espectacular auge en la pràctica de l’esport els darrers anys. Bé sigui pel foment i la consciència que hem de portar una vida sana, i que aquesta implica fer de forma regular exercici físic, bé sigui per una crisi de valors que ens ha fet perdre referents i motivacions a la vida i n’hem hagut de buscar de noves. En qualsevol cas, l’augment de la gent que surt a córrer o amb bici per dir alguns esports, és cada cop major.

I amb el gos què fem?

Un dels problemes que molta gent té a l’hora de practicar esport és el temps. Treballo vuit hores, haig d’anar a anglès, algú ha de cuinar, netejar la casa… D’on trec el temps jo per anar a córrer? I si tinc gos i l’haig de treure a passejar cada dia, millor pleguem veles!

Amb això no vol un servidor dir que fer esport amb el gos hagi nascut per a optimitzar més el temps, fruit de la mentalitat capitalista de màxima eficiència. Però sí que és cert que així podem aprofitar i fer diverses coses a la vegada: nosaltres fem esport, el gos fa esport (que també és bo per a la seva salut), el gos surt, s’esbargeix i fa les seves necessitats; i a la llarga acabem creant un nou vincle emocional amb el nostre amic caní, una experiència que farem i gaudirem els dos alhora.

Triatló caní

RUN                       SWIM                       BIKE

Canicross               Caniswim               Bikejoring

3-4 km.                50-100m.                   4-5 km.

Les 10 coses que hem de saber per a poder completar el nostre primer Triatló Caní sense prendre mal:

  • El gos ha de tenir com a mínim un any.
  • No hi ha límits de pes i ni distinció de raça. Tot i això, els gossos caçadors (ex. Brac de Weimar) acostumen a ser els millors per la seva explosivitat, resistència i motivació.
  • El gos ha d’anar sempre lligat a l’humà. Tant en la pràctica dels tres esports com en la zona de transició.
  • Que no se’ns distregui el gos! Un dels perills principals, ja que els cans es distreuen amb facilitat, bé amb altres animals o amb elements externs de la natura.
  • Entrenem bé turmells i genolls. És el mètode de fre en el canicross i podem patir si no ho hem entrenat bé.
  • El cinturó de canicross: per molt que entrenem la frenada i la comunicació amb el nostre company, més d’un cop tirarà més que nosaltres i necessitarem un bon cinturó per no prendre mal.
  • Amb la bicicleta, tranquil·litat! Una frenada brusca amb la bicicleta pot fer molt mal al nostre ca (el famós efecte-fuetada). Recordem que el gos va sempre per davant nostre i amb la bicicleta cal tenir especial cura.
  • Gos, esport i calor: mal còctel. A partir de 20 graus, les competicions no es disputen. Ergo, per a entrenar, més del mateix. No fem patir l’animal.
  • Entrenaments progressius: Vàlid per a humans i sobretot per als gossos, que amb menys consciència podrien fer entrenaments d’alta intensitat sense estar-ne preparats i després pagar-ho.
  • A cagar a la via! El gos haurà de fer les seves necessitats en algun o altre moment. Per molt que estigui en joc arribar 10-15 segons, el primer és el primer.

Arthur, l’Irondog per excel·lència

Aquest gos de carrer es va fer famós el 2014 en una prova d’ultratrail a l’Equador. En una aturada sobre el km.300 (d’un total de 700), un dels equips participants va donar una croqueta a un gos que es van trobar. Al cap d’uns quilòmetres es van adonar que el gos els seguia, i així va ser durant els més de 200km a peu que van realitzar. Després els tocava fer una travessia amb caiac i van haver de deixar el gos a terra, però aquest va dir que ‘nanai’, i va començar a nedar per atrapar el bot. Hi va arribar i l’equip suec el va pujar amb ells.

L’Arthur va acabar completant més de 400km. amb l’equip que li havia donat una croqueta, en una heroïcitat sense precedents que va provocar que l’equip se l’emportés a terres nòrdiques.

IRONDOG O QUAN FER UN TRIATLÓ AMB EL TEU GOS ÉS POSSIBLE
|  FOSBURY.CAT  |