TEMPORADA REGULAR

EL PALIO DE SIENA,

Una qüestió d’honor

TEMPORADA REGULAR

EL PALIO DE SIENA,

Una qüestió d’honor

TEMPORADA REGULAR

EL PALIO DE SIENA,

Una qüestió d’honor


La ciutat italiana de Siena, a banda de la seva catedral, els seus Sants diversos i el Guidoriccio da Fogliano de Simone Martini, és coneguda per la carrera del Palio. Aquesta singular cursa de cavalls a l’antiga usança que se celebra des de temps immemorials (oficialment, des del 1695, però la cosa neix molt abans) enfronta tots els barris -contrades- de la ciutat representats, entre altres símbols com l’escut i la bandera, pel cavall que prèviament, quatre dies abans de la cursa, els ha tocat per sorteig.


Durant tot l’any –el Palio se celebra el 2 de juliol i es repeteix el 16 d’agost- el capità de cada contrada s’ha dedicat a seguir les principals curses de cavalls del país per conèixer quins són els millors animals i, sobretot, per a fer contactes amb els capitans dels barris rivals i també dels aliats. Per participar al Palio calen aquests contactes i també –sobretot- diners a canvi de “favors”. Aquest és el fosc rerefons d’una cursa que, no en va, es considera un retrat de les maniobres polítiques de la Siena medieval i renaixentista.

El Palio, simbòlicament, té molt a veure amb l’estratègia política però, alhora, és un esdeveniment tan arrelat a la història de la ciutat que ha acabat per definir i condicionar la vida dels seus habitants. La victòria està a només 75 segons de distància, però d’aquesta victòria en depèn l’orgull de tota una contrada i per aquest objectiu la gent del barri es mobilitza durant pràcticament tot l’any. Si heu estat a Siena, potser heu enxampat els abanderats practicant les seves coreografies pels carrers. I si no hi heu estat segur que n’heu sentit a parlar. És la gran estrella turística de la zona.

 

Tot un esdeveniment

La Piazza del Campo s’omple cada Palio amb unes 60.000 persones. De tot tipus i condició. La Plaça s’engalana amb els emblemes de la ciutat i està envoltada d’edificis amb balconades i terrasses amb gent que paga fins a milers d’euros per ser-hi. El 2 de juliol i 16 d’agost (cada data, en honor a una Verge) se celebra en aquesta plaça una de les festes més tradicionals d’Itàlia. Vist de fora, el Palio és una carrera de cavalls que es practica, excepte explicables interrupcions (les dues guerres mundials), des de l’Edat Mitjana. Vist d’endins, el Palio és confrontació, fanatisme, companyonia, fúria i també una mica de bogeria. En la carrera s’enfronten 10 cavalls dels diferents barris de la ciutat medieval. Cada barri es diu “contrada”. Avui la paraula s’usa com a sinònim de barri, però una “contrada” és molt més, com una extensió de família, quasi com un clan. Actualment hi ha 17 “contrade” vigents, amb els seus símbols sovint identificables com una figura o animal. N’hi havia arribat a haver 42.

Els genets dels cavalls, els anomenats “fantinos” són famosos a Siena, com una model o un futbolista. Surten a la revista, formen part de la versió pàtria de la “gauche divine”. De l’star system, en diríem en versió moderna. Tots tenen sobrenom i rarament superen els 30 anys. Joves que competeixen per l’honor del seu clan.

La cosa es complica

Al Palio no es guanyen diners, es guanya prestigi. El premi és un estendard pintat a mà que es diu Palio i la contrada guanyadora l’exhibirà a la seva església amb orgull, com un trofeu de guerra o com una Champions League. La pista per on corren els cavalls té una corba molt perillosa, la Corba de Sant Martí, on els cavalls solen caure. La Societat Protectora d’Animals se n’ha queixat, per l’espectacularitat dels cops que alguna vegada han sofert animals. Arran d’aquestes queixes, a la mateixa corba hi ha una mena de matalassos que esmorteeixen la caiguda. Però se segueix caient. Una curiositat del Palio, entre moltes: si el genet cau i el cavall segueix corrent i arriba a la meta, guanya el cavall. I per tant la seva ‘contrada’.

 

Sorteig dels cavalls

Els cavalls se sortegen el dia anterior a la carrera i només aquí se sap quin genet els guiarà. I una dada insòlita del Palio: abans de la carrera, els cavalls són beneïts pel capellà a l’església de la seva zona però no a l’entrada com veiem als Tres Tombs de Catalunya o a les festes de Sant Medir, per posar dos exemples a casa nostra. Aquí l’histrionisme italià torna a fer de les seves i els cavalls creuen la porta dels temples i s’acosten a l’altar, com les núvies amb el seu pare de bracet. A l’altar el capellà els beneeix i els posa una estampeta al front. Ritual complert.

Abans de començar la carrera també hi ha desfilada de cada barriada fins i tot de les quals ja no existeixen. Ho fan amb figurants vestits de pana i fins a armadures malgrat els 3o graus que els acostumen a acompanyar, per l’època de l’any en què es fa, en plena canícula.
Quan acaba la desfilada arriba el moment de major tensió, en el qual la plaça amb 60.000 persones, resta en un silenci sepulcral, de biblioteca. Se sorteja com serà la formació dels 10 cavalls, ja que cada posició té uns avantatges o uns inconvenients de la mateixa manera que els millors corredors de les proves de velocitat en atletisme o natació sempre se’ls situa a les posicions centrals de la graella. Les negociacions poden durar hores. Allò és el Palio a la màxima expressió.

Quan arriba l’acord, de cop, deu genets munten a pèl –sense muntura– 10 cavalls àrabs. La carrera dura un minut i mig, els famosos 75 segons. O potser menys. El bullici de tot un any culminat de forma efímera, després del qual hi ha vencedors i vençuts per a 365 dies de celebració o flagel·lació. És el Palio, potser un esport –una cursa al cap i a la fi– però sobretot molt més que un esport. Una qüestió d’honor.

EL PALIO DE SIENA
|  FOSBURY.CAT  |