TEMPORADA REGULAR

El dòping més despietat

TEMPORADA REGULAR

El dòping més despietat

TEMPORADA REGULAR

El dòping més despietat


El dòping és l’adulteració dels resultats esportius per mitjà de l’entrada al tauler de joc de substàncies il·legals. És la trampa esportiva per excel·lència, una xacra quasi tan vella com el mateix esport. Una dimensió força menys coneguda del dopatge és el que es fa als animals protagonistes de tot tipus de disciplines. I potser n’és el vessant més cruel, ja que qui dopa no és la bèstia, qui fa trampes és l’humà.


Ciclisme i atletisme són els esports en els quals més repercussió ha tingut el dopatge al llarg de la història. En els últims anys són en els quals hi ha més esportistes sancionats i en els quals més casos surten a la llum. És un mal conegut des de fa dècades, encara que és sobretot en les darreres dues dècades que nombrosos ex-ciclistes i ex-atletes declaren haver-se dopat en la seva carrera esportiva, i que no van ser detectats perquè era una altra època. La biotecnologia, els progressos en els sistemes de control i la lluita per persuadir i sancionar als tramposos busquen un esport sa i net. Malgrat les campanyes antidopatge, cada vegada es descobreixen més esports on el dopatge cobra protagonisme, inclosos aquells en els quals intervenen animals.

Els bous bascos

L’arrossegament de bestiar és una competició que es practica de forma molt arrelada a Canàries i també al País Basc. Aquest “esport” consisteix en l’arrossegament d’un determinat pes –sovint al voltant de les dues tones–, durant un temps de mitja hora, i guanya qui hagi recorregut més distància en aquest temps. Suposa una de les expressions d’esport, folklore i cultura més estimades pels sempre orgullosos bascos, al costat de l’alçament de pedres o els destralers més coneguts com ‘aizkolaris’. Però quelcom va trencar-se en aquesta disciplina el 2014 quan per primera vegada per bona part del gran públic aquesta pràctica va passar a les portades i els telenotícies. El motiu, la mort d’una parella de bous en una de les competicions programades al calendari.

Situem-nos a l’estiu del 2014, en plena eclosió de la temporada de idi proba, que és com es coneix en basc a l’arrossegament de pes amb bous. Dos grans “morlacos” de 700 i 800 quilos es disposen a participar en la prova de les festes d’Erandio, a Biscaia. Els toca a tots dos i comencen a arrossegar amb força la pedra però molt abans del que s’esperava d’ells paren i cauen exhausts. Val la pena llegir-ne les cròniques, que s’arriben a trobar tot i les ganes de molta gent que no se’n parlés. Dos animals van morir en plena exhibició pels efectes d’una substància dopant que els sonarà molt, però molt, a bona part dels joves d’avui en dia. Cal insistir en el fet per fer-se a la idea. Sí, dos bous morts per dopatge. Sí, en un poble basc durant el pont d’agost.

Els dos bous van morir al cap de poc de caure, un rere l’altre. Diuen que els seus pastors estaven molt nerviosos però aquell episodi va aixecar la llebre. En el món de les proves de bous a Euskadi hi havia molts silencis còmplices però era evident que la mort d’aquells animals, com després confirmarien les anàlisis, amagaven una pràctica dopant. En efecte, el laboratori va parlar i la Diputació provincial va revelar que a aquells dos animals se’ls havia injectat speed, una de les variants d’amfetamines més corrents en les discoteques, una substància exagerada. Una droga estimulativa que va fer esclatar el ritme del cor de dues pobres víctimes. Despietat és poc.

 

Estimulació o dòping

El debat públic no va tardar a produir-se. Per a alguns, injectar drogues als animals no deixava de ser la continuació del que dècades enrere es feia ja amb els bous abans de competir. Tan senzill com una substitució del conyac, el cafè o l’aspirina dels inicis per amfetamines o altres fàrmacs.

El que hauria de ser una competició de força entre animals sans i disposats a rememorar una tradició del camp basc fa pudor, i d’ençà d’aquest cas a Erandio s’ha estès una ombra de sospita sobre aquestes pràctiques. L’ombra està tan instal·lada que també les tradicionals i substancioses apostes en els esports bascos han caigut en picat. L’entorn de les proves de bous és petit. Tots es coneixen. Són un reduït cercle de promotors, entrenadors, veterinaris i responsables polítics. Es veuen en tots els esdeveniments esportius, coneixen als animals, el seu potencial. No es juga per diners: pesa més una mescla d’afició, orgull i enveges. Els premis, d’amb prou feines 1.200 o 1.500 euros, no donen per a viure d’això, ni tan sols per al millor. Per què cauen, doncs, en el parany del dopatge?

El cavall de la Reina dóna positiu

El dopatge entre els animals no és res propi dels bascos, ans al contrari. Hi ha multitud d’exemples de pràctiques similars i bona part de les disciplines que impliquen als germans de medi de l’humà acabarien fent una olor similar a la que els bous d’arrossegament tenen públicament els darrers temps. D’aquesta manera s’han trobat substàncies dopants en anàlisis fetes per exemple a coloms missatges o mostres de cocaïna i morfina en cavalls de curses. Precisament per la seva competència –i aquí també la seva exposició a la dimensió social de l’esport que no deixen de ser les apostes– el món dels cavalls és un dels més susceptibles i un dels que ha introduït amb més vehemència els controls anti-dopatge. També els gossos de curses, com les que molts enyoren al Canòdrom de la Meridiana, són un aparador del pitjor dopatge animal i sovint eren estimulants cardiovasculars o relaxants musculars, el combinat de substàncies amb què l’amo disparava el gos.

Un dels casos més comentats de dopatge animal va succeir el mateix estiu del 2014. Estimate, l’egua de la quadra reial que havia guanyat la famosa Gold Cup el 2013, una de les proves més importants que se celebra cada estiu a l’hipòdrom d’Ascot, va donar positiu en els controls de dopatge. La pompa anglesa va fer que fos un portaveu del mateix Palau de Buckingham l’encarregat de donar una notícia que hauria provocat la fúria de la longeva monarca britànica, que era la propietària d’aquesta egua en la sang de la qual s’havien trobat restes de morfina.

La notícia ha entelat la reputació de la quadra de la reina, propietària d’una de les més importants del Regne Unit i d’Europa. Els seus cavalls són guanyadors històrics de grans proves del calendari hípic anual. Sobre aquests exemplars i la seva immaculada trajectòria hi ha a les Illes una autèntica veneració com tot el que envolta a la seva propietària. És costum en els hipòdroms britànics que quan un d’ells s’alça amb la victòria en una carrera, els espectadors inclinin el cap en senyal de respecte i felicitació a Isabel II. Aquesta mateixa veneració va fer que el cas quedés ràpidament arxivat, es donés per bona la versió d’un pinso infectat amb la substància i el fet ha quedat com una anècdota.

EL DÒPING MÉS DESPIETAT
|  FOSBURY.CAT  |