TEMPORADA REGULAR

Deu esports arreu del món on els animals són els protagonistes

TEMPORADA REGULAR

Deu esports arreu del món on els animals són els protagonistes

TEMPORADA REGULAR

Deu esports arreu del món on els animals són els protagonistes


Si parlem d’esports amb animals, de seguida ens vénen al cap els típics exemples: hípica, curses de gossos… Però la realitat ens diu que arreu del món hi ha moltes variacions realment curioses i que val la pena destacar. Us en deixem deu.


1. Horseball

El horseball és un esport de gran espectacularitat i rapidesa de moviments que barreja coses del bàsquet, el rugbi i l’equitació. Amb un nom creat a partir de dos mots en anglès: horse/cavall, ball/pilota, enfronta dos equips de quatre jugadors per banda que han de recollir de terra, sense baixar del cavall, una pilota embolicada en una armadura amb sis nanses de cuir que, passant-la entre els diferents membres, s’ha d’introduir en unes cistelles fixes que hi ha als extrems del camp.

Es tracta d’un esport d’equip mixt que permet al genet gaudir del joc i de la seva relació amb el cavall i els companys.

2. Canicross

El canicross és un esport que consisteix a córrer juntament amb un gos que es troba unit al cos de l’esportista mitjançant un arnès. Habitualment es practica sobre terra, encara que de forma ocasional es pot practicar sobre neu, corrent en aquest cas amb raquetes si és neu tova o amb sabatilles si és dura.

El Canicross va ser introduït al nostre país fa aproximadament 15 anys i a nivell federatiu depèn de la Federació d’Esports d’Hivern. A tot Europa el Canicross compta amb molta afició, existeix una Federació pròpia amb importants campionats dedicats exclusivament a aquesta modalitat i amb un nivell competitiu altíssim.

3. Arrossegament de pedra

L’Arrossegament de pedra és un esport rural molt estès, sobretot a Euskal Herria i Cantàbria, i especialment en la modalitat d’arrossegament de pedra per a bous (en basc idi-dema o idi proba). L’arrossegament s’efectua sobre una pista normalment de 18×36 metres quadrats de superfície i sobre un terra de còdols, molt millor que la llamborda, on els bous rellisquen. Al recorregut se li dóna el nom de «clau» (28 metres), encara que les distàncies dels concursos poden variar entre els 22 i els 28 metres. Les pedres poden pesar 1.500, 1.800 i fins a 3.000 quilos normalment, encara que la pedra de Tolosa pesa 4.000 quilos i les de Guernica i Munguía 4.500 quilos.

També se celebren competicions d’arrossegament de pedra per homes (gizon proba), per a rucs (Asto-proba), per a mules (comandament-proba) o per a cavalls (zaldi-proba).

4. Curses de coloms

Les curses de coloms són un esport que té pràcticament 2000 anys. A tot el món, aficionats entrenen i organitzen competicions amb un tipus especial de colom missatger. Porten els seus coloms en gàbies a un lloc que es troba a una distància acuradament mesurada de la seva llar. Després obren les gàbies i mesuren el temps que els coloms triguen a volar de nou a casa. El colom que fa el millor temps obté el premi; o, millor dit, el seu amo obté el premi.

5. Rodeo Xilè

El rodeo xilè és un esport eqüestre originat a Xile, on se l’ha considerat com a esport nacional des de gener de 1962. Actualment és una pràctica esportiva que es regeix per normes molt estrictes, però es va originar en el dur treball del pagès per controlar el ramat i la necessitat d’ordenar el bestiar.

Es disputa dins d’un recinte en forma de circumferència anomenat mitja lluna i el seu objectiu és que una «collera» -integrada per dos genets i dos cavalls- aconsegueixi detenir un vedell en una zona dins de la mitja lluna anomenada «tallada».

6. Pato

El Pato és un esport eqüestre originari d’Argentina i pare del Horseball que hem comentat anteriorment, amb el que té moltes semblances. Es practica a Argentina des de principis del segle XVII, tal com ho mostra una crònica de Felix de Azara en la qual relata una “corrida” realitzada a Buenos Aires l’any 1610 dient: “s’ajunten per això dues quadrilles d’homes de cavall i s’assenyalen dos llocs apartats a una llegua (cinc quilòmetres aproximadament). Després cusen un cuir en què s’ha introduït un ànec viu que deixa el cap fora, tenint aquest dues o més nanses o manetes, de les que s’agafen els dos més forts de cada equip al mig de la distància dels punts assignats, i estiren fins que el més poderós s’emporta l’ànec, caient el seu rival a terra si no l’abandona”.

Actualment el joc ha evolucionat i ja no hi ha un ànec dins la pilota, però sí molta afició a l’Argentina.

7. Lluita lluire entre camells

La lluita lliure entre camells és un esport molt famós en països com Turquia. Els camells mascles es posen un davant de l’altre i treuen escuma pel nas i la boca, i després, i no sempre, es comencen a barallar. I és que no acostumen a estomacar-se a la natura, i menys en un estadi davant de molts espectadors. L’objectiu d’un combat de lluita lliure de camells és, generalment, dominar al rival i fer-lo seure.

8. La marató de l’home contra el cavall

Aquesta prova gal·lesa és una cursa anual de més de 22 milles (35 km), on els corredors competeixen contra els genets a cavall. Els seus inicis es remunten al juny de 1980 quan el propietari d’un pub, Gordon Green, va escoltar a dos homes parlar sobre les diferències entre homes i cavalls corrent per la muntanya.

El premi per a un corredor que guanya al primer cavall i genet, va començar amb 500 lliures i s’incrementa en 500 més per any fins que algú guanya. Actualment està en 1500 £. Un dels premis més grans va ser per a Huw Lobb el 2004, que es va embutxacar 25.000 lliures!

9. Kaninhop

El Kaninhop és un esport pensat per a conills que han de, ni més ni menys, saltar obstacles. Va aparèixer a la dècada de 1980 a Suècia i va ser creat per criadors de conills reproductors, que van tenir la idea de posar als seus animals petits obstacles per divertir-se. És principalment important als països nòrdics, on es fan diverses competicions.

L’altura més alta que ha saltat mai un conill és 99,5 cm, mentre que la millor distància assolida és de 3 metres.

10. Curses de cargols

Tot i que tots hi hàgim jugat alguna vegada, les curses de cargols estan regulades i l’actual campió del món és en George, guiat pel seu amo Dale Thorne. I és que durant més de 25 anys el Campionat Mundial de Curses de Cargols s’ha celebrat a Congham, el Regne Unit.

Per competir, els caragols han de portar un adhesiu amb un número perquè puguin ser identificats i participen en un circuit en forma de cercle de 33 cm de radi, de forma que han d’anar des del centre cap a l’exterior. El crit per començar és: “Preparats, llestos, lent!” i comença l’emoció El rècord del món és d’un cargol anomenat Archie, que el 1995 va tardar dos minuts a fer el recorregut.

DEU ESPORTS ARREU DEL MÓN ON ELS ANIMALS SÓN ELS PROTAGONISTES
|  FOSBURY.CAT  |