TEMPORADA REGULAR

MAS, GUIRADO I MURPHY

3 catalans volen la Copa Web Ellis

TEMPORADA REGULAR

MAS, GUIRADO I MURPHY

3 catalans volen la Copa Web Ellis

TEMPORADA REGULAR

MAS, GUIRADO I MURPHY

3 catalans volen la Copa Web Ellis


QUI HA DIT QUE ELS CATALANS NO SOM COMPETITIUS EN AIXÒ DEL RUGBI? PER MÉS QUE ALS AMANTS D’AQUEST ESPORT AL NOSTRE PAÍS ELS DESESPERI VEURE COM ELS PIRINEUS SEPAREN DUES PARTS DE PAÍS AMB UNA SERRALADA I, A LA VEGADA, DUES REALITATS ESPORTIVES QUASI ALS ANTÍPODES, TENIM TRES DELS NOSTRES DISPOSATS A LLUITAR FINS AL DARRER MINUT PER ENDUR-SE LA COPA WEB ELLIS, LA PETITA JOIA DAURADA QUE NOMÉS PODEN ALÇAR ELS MILLORS DEL MÓN.


Nicolas Mas, Guilhem Guirado i Jordi Murphy són els tres representants catalans al Mundial d’Anglaterra d’aquest 2015. Dos juguen defensant la samarreta d’una selecció francesa en la qual no hi ha faltat, els darrers anys, la presència de jugadors formats a la prolífica pedrera de la USAP de Perpinyà. Mas i Guirado en són els dos darrers grans exponents. Tots dos juguen al màxim nivell del Top-14, la millor lliga de clubs de tot el món, després de marxar, empesos per la projecció esportiva de l’equip arlequinat de la capital rossellonesa. Tot i això sempre seran “les catalans” d’un grup competitiu com el francès i són dos jugadors sense els quals no es pot entendre la davantera francesa. Mas afronta el seu tercer Mundial i Guirado debuta a la màxima competició. També ho fa Jordi Murphy –sí, Jordi de nom i Murphy de cognom– amb Irlanda.

seus

GUILHEM GUIRADO. 29 anys.

Guilhem Guirado és un dels millors talonadors europeus. Format a l’Arles i posteriorment fet home i jugador a la USAP, va néixer a Ceret però no té res d’angelet, tal com es coneix els nois del Vallespir. El seu cognom denota ascendència andalusa, però cal entendre el seu concepte de joc en la millor tradició de la Catalunya Nord, un dels territoris on el rugbi és més passional i desfermat des del punt de vista físic. Tot i això combina els bons dots de resistència i mestratge al bell mig de la davantera amb un concepte força contemporani de la seva posició, tant en el joc obert anant al xoc com en les melés. Després de formar part de l’equip que va tornar a guanyar el “Planxot’, l’escut de Brennus per la USAP, va acabar fitxant pel Toulon, l’equip multimilionari que sempre demostra bon olfacte tant per les grans transaccions internacionals com pel talent efervescent del propi hexàgon. Amb Perpinyà desfent-se i baixant de categoria per primer cop, Guirado va fer les maletes a Toló i allà ha esdevingut un jugador total, aportant punts a una davantera guerrera com poques.

Aquesta evolució en el particular ‘Dream Team’ dels equips europeus, ha anat en paral·lel a un creixent pes dins la selecció francesa. Això és molt dir, ja que el mandat del seleccionador Philippe Saint-André s’ha caracteritzat per sobre de tot en una intermitència dels jugadors i falta de continuïtat en les apostes. Guirado ha jugat força i molts veuen en jugadors de la seva generació el graó cap a un futur que a França, per tradició, sempre es pinta canviant just després de cada Mundial.

seus

NICOLAS MAS. 35 anys.

És un dels jugadors més veterans de França i, per tant, un dels que més marcada té a la memòria la final de fa quatre anys a Nova Zelanda. Precisament Mas va cometre una infracció que, en el marc d’una final amb moltes errades, va propiciar una anotació a pals de l’equip local que acabaria sent decisiva. Una llàstima, perquè fins llavors el nord-català havia estat un dels millors jugadors del torneig, decisiu perquè l’equip del Gall se situés amb tota sorpresa a la final súbita de la gran competició. França és un equip mundialista com pocs i en les grans competicions i ocasions no s’arronsa l’actual jugador del Montpeller, allà on va marxar jurant amor etern a la USAP. El seu somriure com a capità emocionat de l’equip català –l’altre “Més que un club”– el 2009 a l’Stade de France és el millor record per diferents generacions de catalans i aficionats arlequinats. Però Mas és molt més que un dels millors jugadors catalans de la història.

El Mundial li arriba en plena maduresa com la darrera gran oportunitat. Tot i que la posició dels pilars o pillier, la seva, ha vist al llarg de la història a il·lustres veterans duent de corcoll davanteres rivals força més joves, el considerat com un dels millors jugadors europeus en aquesta posició de la darrera dècada, ha perdut una mica de pes en les alineacions. Tot i això figura en la convocatòria final i segur que entrarà als plans del seleccionador en aquells partits en què el nou concepte francès, que prima molt el joc de davanters i la disputa aferrissada metre a metre, sigui més necessari. Precisament va ser en aquest àmbit de joc que França va plantar-se a la final d’Auckland fa quatre anys. El de Perpinyà segur que vol fer el mateix i plantar-se a Twickers el pròxim dia 31.

seus

JORDI MURPHY. 24 anys.

Si fa pocs anys algú hagués dit a un seguidor de rugbi que veuria un català jugant amb la selecció d’Irlanda, l’hauria pres per desinformat. Si l’anècdota prosseguís amb què forma part de l’equip del trèvol més victoriós dels darrers anys, encara perdria més credibilitat. Si com a medalles apuntéssim que és guanyador del VI Nacions, convocat al Mundial i que forma part d’una generació jove amb la qual tot el país de la Guinness confia a trencar el malefici irlandès, a més de mentides ens semblarien massa grosses. Però és així. Aquest és Jordi Murphy i aquesta és la seva història certa. Nascut a Barcelona i escolaritzat a casa nostra, els seus pares són irlandesos i a l’illa maragda va encaminar-se i va desenvolupar-se com a jugador del rugbi. La seva eclosió i arribada al màxim nivell va ser, pel que dèiem, desconcertant per a molta gent a casa nostra.

El company Ferran Vital, qui més i millor escriu sobre rugbi al nostre país deia a l’Ara que “el Jordi és un jugador incisiu, potent amb la pilota a la mà, i letal en els placatges i els agrupaments. Gràcies al seu físic privilegiat (188 centímetres i 106 quilos) el jugador català esdevé especialment perillós percudint en atac i perforant la defensa rival com un ariet contra la muralla defensiva rival, però alhora és un jugador prou ràpid a camp obert i molt potent en les segones jugades, acompanyant els centres en les accions ofensives dels actuals campions europeus”.

Objectiu: evitar els All Blacks

Per si el Mundial no presentés prou al·licients, l’aficionat català es pot mirar la competició seguint les evolucions d’aquests jugadors. Per rànquing i segons les cases d’apostes, Muprhy té més números que Mas i Guirado de prosperar. I per si fos poc, coincideixen en el grup de manera que l’11 d’octubre al Millenium de Cardiff podríem tenir tres catalans jugant un partit del màxim nivell, el que decidirà segurament el líder del grup D. El premi en joc, si es complissin les previsions, no seria poc, ja que el liderat en aquest grup d’accent europeu permet evitar els temibles All Blacks en l’encreuament de quarts.

MAS, GUIRADO I MURPHY: 3 CATALANS VOLEN LA COPA WEB ELLIS
|  FOSBURY.CAT  |