HISTÒRIA

La complicada manera de comptar al tennis

HISTÒRIA

La complicada manera de comptar al tennis

HISTÒRIA

La complicada manera de comptar al tennis


EL TENNIS ACTUAL ÉS UN ESPORT QUE A FINALS DEL SEGLE XIX COMENÇAVA A JUGAR-SE A ANGLATERRA, ON L’ANY 1876 S’HAVIA FET EL PRIMER REGLAMENT EN OCASIÓ DEL PRIMER TORNEIG DE WIMBLEDON QUE ES VA CELEBRAR L’ANY SEGÜENT. A FRANÇA TAMBÉ S’HI JUGAVA I L’ANY 1891 COMENÇÀ L’ALTRE TORNEIG EUROPEU MÉS FAMÓS, EL DE ROLAND GARROS, I L’ANY 1896 FORMÀ PART DEL PROGRAMA DELS PRIMERS JOCS OLÍMPICS DE L’ERA MODERNA A ATENES.


Però si alguna cosa rara té el tennis des dels seus inicis és la forma de comptar els punts per arribar a fer-se amb un partit: això tan conegut dels 15, 30, 40, joc. I haver d’arribar a 6 jocs per fer un set, però sempre guanyant de dos, tant en el joc com en el set.

Sembla que el tennis té els seus orígens en un esport francès del segle XIV anomenat “jeu de paume”, que disputaven els membres de la cort, disputat pels membres de la cort. Inicialment, el disputaven colpejant una mena de pilota amb les mans, però més endavant introduïren l’ús d’una mena de raqueta. Es diu que Erasmo de Rotterdam n’era aficionat i ja deia que la puntuació era un misteri i ni els més vells jugadors ho sabien. I com passa sovint en aquestes coses, que no han quedat perfectament justificades, hi ha diverses teories.

french_jeu_de_paume_in_the_17th_century_0

Teoria dels peus

Una de les teories diu que la pista del “jeu de paume” mesurava 60 peus i en els seus primers temps cada vegada que un jugador guanyava un punt avançava un quart de pista, o sigui 15 peus. Per tant primer anava fins el 15, després fins els 30 i finalment fins els 45. Es diu que el 40 va venir perquè els jugadors no es volien acostar tant a la xarxa.

Fifteen
Thirty
Forty...

Teoria del rellotge

Una altra versió diu que, mentre els lords anglesos estaven jugant, per comptar s’utilitzava el que més a mà es tenia, i en aquest cas era el rellotge. Per a un jugador s’utilitzava l’agulla de les hores i per a l’altre la dels minuts, i s’anava avançant fins el quart d’hora (15 minuts), fins la mitja hora (30), fins els tres quarts (45) i es guanyava el joc quan s’arribava al 60, completant el cercle. El perquè del 40 en lloc de 45, sembla que pot venir de la pronunciació. Fifteen i thirty ja anaven bé, però era més curt dir forty que no pas forty-five.

Teoria astronòmica

Però hi ha una altra teoria més bonica. En els temps, allà per l’edat mitjana, en què el primer joc semblant al tennis començava, era una època en què s’utilitzava molt el sistema sexagesimal de mesura (amb base el número 60), que perdura en la mesura del temps (1 hores = 60 minuts i 1 minut = 60 segons). També hi havia una gran afició per l’astronomia, i l’observació dels astres es feia amb els sextants, instrument que permet mesurar angles i el nom del qual ve de que és la sisena part de la circumferència (360 graus), que des de temps ancestrals ha estat considerada el símbol de la perfecció; en aquest cas completar-la significava guanyar el partit, l’actual set. Per això s’havien de guanyar sis jocs, que eren dividits en quatre punts (15, 30, 45 i 60).

sextante 2

A Anglaterra sembla que neixen algunes modificacions, com dir “joc” enlloc del seixanta.

Més curiositats

Una altre terme del tennis, el “deuce” o iguals, quan hi ha empat a 40, prové de França on quan un jugador arribava a 40 es cantava “a un” (a un punt del joc) i quan l’altre l’igualava es cantava “a deux” (a dos punts del joc) i en anglès això s’adapta a “deuce”.

També és curiós el terme “forty love” (quaranta a zero) i que sembla que també ve del francès on al zero li deien ou o sigui l’oeuf i l’adaptació a la fonètica anglesa va portar al love.

Les mesures de la pista

El tennis es juga a una pista rectangular i les seves mesures vénen també del món anglosaxó. Les mesures exactes són de 78 peus o 26 iardes (23,77 m) de llargada i 27 peus o 9 iardes (8,23 m) d’amplada. Per a partits de dobles, la llargada és la mateixa, encara que l’amplada és de 36 peus o 12 iardes (10,97 m).
L’alçada de la xarxa al centre de la pista és de 3 peus o 1 iarda (0,914 metres). A cada costat de la xarxa hi ha dos rectangles idèntics anomenats quadres de servei que mesuren 21 peus o 7 iardes (6,40 metres) de llarg i 13,5 peus o 4,5 iardes (4,11 metres) d’ample.

bg-portada-fosbury13

LA COMPLICADA MANERA DE COMPTAR AL TENNIS
|  FOSBURY.CAT  |