TEMPORADA REGULAR

La marea puja després de l’onada Muguruza

TEMPORADA REGULAR

La marea puja després de l’onada Muguruza

TEMPORADA REGULAR

La marea puja després de l’onada Muguruza

La Fosbury

LES DONES PRENEN EL RELLEU. I HO FAN SENSE COMPLEXES, DE BAIX CAP AMUNT, COM SEMPRE QUE L’ESPORT FEMENÍ DEMOSTRA QUE, A COLZES, POT TAMBÉ PLANTAR BANDERA AL PRIMER NIVELL DE LES DISCIPLINES MÉS SEGUIDES. EL TENIS ÉS UNA D’ELLES I UNA ON SOVINT LA PARITAT HA ESTAT MÉS BEN REPRESENTADA. EL TENIS CATALÀ DEL MOMENT I SOBRETOT DEL FUTUR IMMEDIAT NOMÉS ES POT ENTENDRE EN CONJUGACIÓ FEMENINA I LA FLORIDA DE NOUS TALENTS, EN PROCÉS DE CONSOLIDACIÓ O JA ARRELADES AL CIRCUIT, NEIX A L’EMPARA D’UNA PERSONALITAT TOTALMENT SUGGERIDORA. LA DE GARBIÑE MUGURUZA.



Aquesta tenista amb cognom que més d’una generació associa als germans que van tergiversar la música estatal al capdavant de Kortatu, és una d’aquelles històries que donarien per més d’un reportatge. Muguruza és un exemple del típic galimaties en el que aquell cèlebre personatge televisiu va encomanar tothom, allò del “d’on sóc o d’on vinc”. Va néixer a Caracas, la capital de Veneçuela, fruit del matrimoni entre una veneçolana i un donostiarra. Però s’ha desenvolupat tenísticament a Barcelona, on porta molt temps treballant a les ordres d’Alejo Mancisidor, el seu entrenador. Durant mesos, a mesura que la seva estrella en el tenis s’anava fent gran i la descobrien gent i mitjans es va assimilar el seu personatge a la tria més mediàtica a la que la tenista s’havia de sotmetre. El per qui volia competir internacionalment, a quin país havia de representar.

Una elecció entre Veneçuela i Espanya, es pot entendre, va servir d’encenalls per involucrar el seu nom en una foguera que en algun moment va cremar massa fort i tot. Com la pólvora molla, que no saps mai si farà figa o explotarà aviat, tots els estaments mediàtics que sovint deformen l’esport per convertir-lo en un origami qualsevol van postrar-se sobre l’elecció de la tenista més prometedora, que finalment va escollir Espanya. Fins i tot hi va haver remor de fons força desagradable, fent de la barreja natural entre ADN basc i veneçolà una mena de còctel perillós. Ja se sap que qui normalment ignora l’esport duu males intencions quan de cop s’hi acosta. Bé. Això és aigua passada. Garbiñe Muguruza està consolidant aquesta temporada el seu talent i el seu lloc dins el WTA, sent una top-20 a qui tots els experts dirimeixen possibilitats d’èxit top-10 més a curt que a cap altre termini. I acabada la guerra de banderes, egos i ascendències, per pura vocació esportiva i lògica doncs és aquí on s’ha fet tenista, Muguruza és una tenista catalana. Catalana amb tots els ets i uts. I el millor de tot és que no ve sola. Ella és la gran onada. Darrere d’ella puja la marea.

Tres són els noms de la davantera que s’ha de guanyar el futur en els propers temps del tenis. Un trident de moltíssimes possibilitats que ja trepitja fort. Són la Generació Muguruza i la integren Tita Torró, Sara Sorribes i Paula Badosa.

tita-torro

Tita Torró

Ben poca gent li diu pel seu nom, Maria Teresa Torró, a aquesta alacantina nascuda a Villena amb 23 anys acabats de complir i plenament consolidada al Top-100 del WTA. Ens trobem davant una tenista temperamental, molt mediterrània. Juga des dels tres anys i va compartir caps de setmana sencers jugant sense parar i gaudint amb els seus pares i la seva germana. Tenia onze anys quan va ser captada pels ‘scouters’ de l’escola de Juan Carlos Ferrero i va començar a consagrar esforços en aquest esport. Més de dos lustres després els experts diuen que encara pot desenvolupar més el seu joc. Juga un tennis d’estil, menys frontal i directe que el de la generació més Williams, motiu pel qual en alguna vegada se l’ha criticat. El tacte a la pilota, però, ha anat compaginant-lo amb un domini de recursos i un desplegament físic encomiable, molt treballat des de la base. Això li ha valgut el salt a la professionalitat i el capitanejar la nau femenina del sempre prolífic planter valencià del tenis.

sarasorribes

Sara Sorribes

El 2011, la castellonenca Sara Sorribes es va convertir en la jugadora estatal més jove en aconseguir un punt WTA. Al poc temps ja tenia signats contractes publicitaris i se li havia erigit al voltant l’entorn de les grans escollides. Quatre anys més tard es pot dir que les coses s’han ponderat i Sorribes ha confirmat el que les prediccions apuntaven: té fusta per ser una de les tenistes espanyoles de la dècada. I ha treballat per donar forma i treure llustre al diamant en brut que no deixa de ser. Diuen que el seu revés és comparable a l’arma que va dur Conchita Martínez a endur-se aquell mític torneig de Wimbledon i és que el talent suposat es confirma i en el cas de Sorribes sols va faltat, a vegades, de continuïtat en el joc. I de resultats. La de la Vall d’Uixó té, tan sols, divuit anyets. El seu és un d’aquells casos en què els opinadors prefereixen no inflar les expectatives per no malmetre el camí perseverant que l’ha de dur des de l’àmbit de les promeses al de les realitats.

paula-badosa

Paula Badosa

Ja havia aparegut a ‘La Fosbury’ com a Promesa i cal recuperar-la com a força motriu de la marea que puja. Badosa, amb 17 anys, ja ha estat subcampiona europea júnior en categoria individual i de dobles, i ha arribat als quarts de final sub-18 tant sobre la terra batuda de Roland Garros com en la ràpida herba de Wimbledon. El seu joc és polivalent i està en ple període d’expansió, motiu pel qual alerten que no està feta d’una fusta competitiva convencional, sinó de la matèria de les grans campiones. El seu revés a dues mans és l’arma que els analistes han volgut destacat més, un recurs que des dels seus notables 183 centímetres d’alçada adquireix una força devastadora per rivals mancades de físic. Des d’aquesta atalaia se la preveu com una dominadora dels terres més ràpids del circuit i hi ha qui ja ha parlat d’ella com la Sharapova catalana. Aquest tipus de sobrenoms queden, en molts casos, sepultats per la desmemòria o el ridícul amb el pas del temps. En el cas de Badosa, però, el referent de l’exquisida tennista russa podria acabar adquirint una rellevància veraç ben aviat.

LA MAREA PUJA DESPRÉS DE L’ONADA MUGURUZA
|  FOSBURY.CAT  |