TEMPORADA REGULAR

BEN AMUNT MARINA, BEN AMUNT!

TEMPORADA REGULAR

BEN AMUNT MARINA, BEN AMUNT!

TEMPORADA REGULAR

BEN AMUNT MARINA, BEN AMUNT!


NI LES TRES HORES I MITJA DE VIATGE QUE HA DE FER CADA DIA, NI L’ESFORÇ QUE SUPOSA COMPAGINAR ENTRENAMENTS D’ALT RENDIMENT I ESTUDIS, NO PODEN AMB LA IL·LUSIÓ D’AQUESTA GIMNASTA DE 13 ANYS DE SALLENT.


Són les 5:45 i la porta de l’habitació s’obre. És la mare que toca diana. Ja pot ser dilluns, dimarts, dimecres, dijous o divendres, que, si no té torn de matí, el bon dia li dóna ella. Encara queden dues hores i mitja per començar classes, però la Marina, una noia de Sallent de 13 anys, té un llarg recorregut fins a arribar a l’escola. Pel camí haurà agafat un cotxe amb la mare fins a Manresa, allà un autobús cap a Bellaterra per canviar les rodes per les vies perquè un tren l’acosti a l’estació de Sant Joan. Poc més d’un quilòmetre a pas lleuger la separa del seu destí final, l’Avinguda de l’Alcalde Barnils núm. 3. Una hora i tres quarts després de sortir de casa. Però no la molesta, al contrari. I és que la Marina Chavarria Espasa no és una noia qualsevol: practica el trampolí i estudia i entrena cada dia al CAR de Sant Cugat.

marina-trampoli

El trampolí, pels no entesos en la matèria, és una especialitat de gimnàstica que es practica amb un llit elàstic. La Marina està acostumada a que li preguntin i a explicar-ho, tot i que aquesta modalitat sigui olímpica des dels Jocs de Sidney 2000, abans que ella nasqués. De fet, l’esport ve de més lluny. Va aparèixer als Estats Units al començament dels anys 50 convertint el que era un entrenament militar (per als pilots aliats en la Segona Guerra Mundial i els astronautes americans i soviètics més tard) en un exercici per a escoles i universitats nord-americanes. A Europa va arribar el 1955 quan el suís Kurt Bachler impulsà la pràctica del llit elàstic, i s’integra a la Federació Internacional de Gimnàstica el 1998.

Toquen les 8:20 i és el moment d’obrir els llibres. Ser al CAR no vol dir no posar colzes. Amb les lleganyes encara als ulls (llevar-se d’hora no vol dir no tenir son), recorda els inicis i com ha estat el camí per ser al mateix edifici que molts dels nostres campions. Era el 2009 quan les parets del Gimnàs Gimbe van veure arribar una menuda que volia començar amb la gimnàstica esportiva. Que ho fes bé combinat amb l’ull clínic i expert de l’entrenadora de trampolí Clara Bozzo van fer la resta. Una prova per aquí, una caiguda per allà i es va trobar en l’equip de trampolí. El 2010 l’equip al complet canviava de club per passar a formar part de l’Egiba.

L’hora del pati és a les 11, com a moltes escoles i instituts, però aquí no és per a jugar, o sí, perquè per a la Marina entrenar és un joc. És amb el que s’ho passa bé. Dues hores, de les quatre en total que fa cada dia, per aprofitar l’oportunitat que se li va obrir l’any 2012 quan va ser admesa a tecnificació i baixava cada dissabte al CAR, i que es va ampliar quan els bons resultats del 2014 fan fer que fos seleccionada per estudiar i entrenar allà. Una decisió que va ser… diferent. Lluny del tòpic dels pares que forcen la filla a entrenar, la Marina va haver de convèncer als seus que el que ella volia era fer aquest viatge cada dia. No hauria pensat mai que hauria de prendre aquesta decisió, però quan va arribar el moment no va dubtar ni un segon. Ells preferien que estigués tranquil·la i no anés tant amunt i avall, però la il·lusió mou muntanyes, diuen, i els pares van acceptar.

Lluny del tòpic, la Marina va haver de convèncer als seus pares perquè la deixessin anar cada dia al CAR

A les 13:30 és hora de recuperar forces. El dinar espera a taula i no pot tardar massa. Depenent del dia la fisio l’espera a les 14h per posar a lloc músculs i articulacions, necessari per estar sempre al màxim nivell. Són aquells moments que aprofita per estar en contacte amb els seus amics de Sallent, als que no veu tant però no oblida, aquells que, explica contenta, la troben a faltar però s’alegren dels seus èxits. Les noves tecnologies permeten que estigui al dia de (quasi) tot el que passa al poble i amb això ja en té prou.

Tot i ser al CAR, tot i ser una esportista, l’escola no entén de privilegis, i a les 15:15 dues hores i mitja més de classe separen a la Marina de tornar a volar. Les bones notes són un requisit indispensable per poder continuar al centre d’alt rendiment i ella ho sap. La classe la comparteix amb altres companys i companyes que practiquen altres esports però que tenen el doble objectiu comú d’aprendre i créixer com a esportistes. El del CAR va ser el primer institut públic d’educació secundària integrat en un centre d’alt rendiment a tot el món en una clara aposta per la formació integral de l’esportista i té un lema ben clar que denota la seva filosofia: “Aquí encara no ha aprovat mai ningú pel fet de ser campió olímpic”, afirmen.

La segona sessió d’entrenaments del dia arriba a les 18h. Dues hores més en les que la Marina s’acaba de posar en forma per assolir els objectius que té entre cella i cella. El primer és més proper: classificar-se pel Mundial per edats que es farà a Odense, Dinamarca, del 3 al 6 de desembre. El segon queda menys lluny però no per això deixa de ser estimulant: els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, el somni de qualsevol esportista i que no sembla gens impossible. Des del seu debut a la Copa Catalunya del 2011, on va aconseguir excel·lents resultats en minitramp, doble minitramp i trampolí, tant individual com per equips, la seva progressió no ha parat de créixer i aquests darrers 2013, 2014 i 2015 ha quedat campiona de Catalunya per equips sub-14 en doble minitramp i en trampolí, 5a al campionat d’Espanya per edats en trampolí, tercera per equips sub-15 del campionat d’Espanya per edats en doble minitramp, subcampiona per equips sub-15 del campionat d’Espanya o tercera classificada en la copa d’Espanya de trampolí individual sub-15, per posar alguns exemples.

marina-trampoli-3

La Marina té dos objectius: classificar-se pel Mundial per edats que es farà a Odense, Dinamarca, del 3 al 6 de desembre i pels Jocs Olímpics de Tòquio 2020

Arriben les 20h i toca desfer el camí fins a casa. L’hora i tres quarts que té per davant no són un impediment per a una Marina amb ganes de donar-ho tot pel trampolí. Només una vegada, quan estava passant una mala època d’entrenaments, li va passar pel cap la idea de deixar-ho. I diem que li va passar pel cap, perquè no va poder. Hi havia alguna cosa que li impedia fer el pas, una força que no sap descriure que l’atrapava i que impedia que el cuquet deixés de moure’s dins seu fent que li seguís agradant i ho continués necessitant. I aquí està, a quarts tocats de nou de la nit direcció Manresa. Allà l’esperaran els pares per portar-la fins a Sallent, compartir una estona, parlar amb la germana que treballa a Barcelona i agafar el llit. L’any vinent, si tot va bé, es podrà estalviar anar amunt i avall de dilluns a divendres perquè la normativa li permetrà quedar-se a viure a la residència del CAR. Un petit pas que li donarà aire.

Al voltant de les 23h s’apaga el llum i la Marina tanca els ulls. Queden poques hores de son i cal aprofitar-les. Demà tocarà tornar a saltar ben amunt per mirar d’arribar a assolir els somnis, que cada cop són més a prop.

BEN AMUNT MARINA, BEN AMUNT!
|  FOSBURY.CAT  |