TEMPS MORT

toni-padilla

Pocs llibres d’esports m’han impressionat més que ‘Open’


Pocs llibres d’esports m’han impressionat més que ‘Open’, les memòries d’André Agassi. De petit, a mi, no m’agradava, Agassi. Aquella estètica, amb els pantalons texans i els cabells tenyits. El considerava massa ‘americà’ i preferia Lendl, ja veterà, o Ivanisevic, jove en creixement. Anys més tard, mica en mica, Agassi va guanyar-me el cor. Especialment un cop es va rapar, en una cerimònia nocturna a la casa de Brooke Shields.

‘Open’, llibre majúscul, serveix per adonar-se que la imatge exterior, no sempre et permet desxifrar l’interior. Amb Sampras vaig encerat, cert, ja que semblava un peix bullit amb un joc excel·lent, i pel que sembla, així era, però Agassi, despullant-se, explica bé com la seva estètica era una manera de viure millor. I com s’ha passat la vida odiant el tenis, sense poder deixar-lo. És un esport magnífic. Magnífic. Agassi l’entenia com l’esport més solitari del món. Connors, un mal educat sense amics, el feia servir per tenir amics a les graderies. El tenis és un univers en si mateix.

CAP D’ESPORTS DEL DIARI ARA

TEMPS MORT AMB TONI PADILLA
|  FOSBURY.CAT  |