LA PEL·LÍCULA

The Program
Stephen Frears, UK i França, 2015.

LA PEL·LÍCULA

The Program
Stephen Frears, UK i França, 2015.

LA PEL·LÍCULA

The Program
Stephen Frears, UK i França, 2015.

MYSTERY ALASKA


El film d’Stephen Frears és una adaptació del llibre de l’escriptor irlandès David Walsh, “Seven Deadly Sins: My Pursuit of Lance Armstrong”, on es relata la lluita i recerca de proves del periodista durant més de 13 anys fins a la definitiva sanció al ciclista texà el 22 d’octubre de 2012, quan se li van retirar els 7 títols de campió del Tour de France, entre moltes altres victòries que havia sumat durant tot aquest període.


Amb un elenc on la majoria dels seus actors més coneguts pels seus papers a sèries que al cinema, excepte Dustin Hoffman i Chris O’Dowd (que representa a Walsh al film), com és el cas de Ben Foster (Lance Armstrong) i Jesse Plemons (Floyd Landis), el film intenta remarcar l’esforç del periodista per treure a la llum tota la trama de dopatge amagada darrere del mite americà, amb tota la pèrdua de prestigi i reputació que va comportar per a ell fins que no es va desemmascarar completament tot l’assumpte.

Al mateix temps que veiem com el pilot, i principalment Armstrong i Landis, viuen tota la polèmica i la sospita que se centra sobre les seves persones. Tot això, amanit amb unes escenes de ciclisme que realment podem considerar treballades i realistes. La pel·lícula, que es va estrenar al setembre a França i a l’octubre al Regne Unit (als Estats Units es va estrenar directament per televisió en demanda), no va tenir una acollida gaire satisfactòria ni a taquilla ni per la crítica. Si bé es reconeix la feina dels seus actors, així com les escenes de ciclisme, sembla que es quedés a mig camí entre una pel·lícula únicament esportiva o una de periodisme d’investigació.

The Program

El paper de la USADA

the-program-poster

PORTADA DE LA PEL·LÍCULA

Al contrari del que estem acostumats aquí en les tasques de l’Agència Nacional Antidopatge quan es tracta d’investigar primeres figures espanyoles que estan sota sospita de possibles casos de dopatge, la USADA (l’agència antidopatge dels Estats Units) va jugar un paper clau en les investigacions i posterior condemna i sanció al ciclista americà, considerant que, durant tot aquell temps, l’UCI se’n va intentar rentar les mans.

Després que el 2 de febrer del 2012 el fiscal federal dels Estats Units abandonés els càrrecs sobre Lance Armstrong, deixant per aparentment finalitzada l’acusació, al juny del mateix any, la USADA va ser qui va acusar Armstrong de dopatge i tràfic de substàncies dopants, basant-se en mostres de sang de 2009 a 2010 i diversos testimonis (inclosos antics companys d’equip), que l’implicaven en l’ús de dòping des del 1996, suspenent-lo de forma automàtica de les competicions on estava participant (ciclisme i triatló).

Així, malgrat el comunicat de Lance desmentint-ho tot, i fins i tot denunciant a la mateixa USADA als tribunals per una suposada violació dels drets bàsics dels atletes, a més a més de negar-li la competència en aquest cas, intentant paralitzar la investigació, la sentència del jutge Sam Sparks va acabar donant la raó a l’agència americana, tot i que posava en dubte l’ètica de les seves intencions, donat que, com hem dit abans, l’UCI deixava clara la seva intenció de no actuar en contra d’Armstrong.

The Program

En tot cas, la decisió del jutge va servir perquè, 4 dies després, la USADA acusés oficialment a Lance Armstrong de dopatge, demanant que li fossin anul·lats tots els seus resultats des de 1998 (on estaven representats els 7 Tours de França) i prohibir-li de per vida la participació en qualsevol activitat o esport que es regís pel Codi Anti-Dopatge Mundial, evitant d’aquesta manera que pogués participar en uns Jocs Olímpics.

Armstrong, que mantenia la seva innocència, va optar per deixar de recórrer les decisions de la USADA i d’aquesta manera quedava vetat de la pràctica esportiva federada, intentant vendre’s com a víctima de l’entitat americana.

Arran d’això, el pes de les evidències ja va ser massa gran, fins a arribar a l’octubre del mateix any, on es van presentar totes les proves, que consistien en un informe de més 200 pàgines acompanyat de més de 1000 pàgines de suport a les evidències mostrades i deixant sense efecte la normativa de 8 anys respecte de la prescripció dels diversos casos, afectant, per tant, a
tota la seva carrera.

Les evidències eren tan clares que, el 22 del mateix mes, l’UCI es va veure obligada a acceptar totes les sancions que havia proposat la USADA, que havia descrit el cas d’Armstrong com el programa de dòping més sofisticat, professionalitzat i exitós que el món dels esports havia vist.

LA PEL·LÍCULA:  THE PROGRAM
|  FOSBURY.CAT  |