LA PEL·LÍCULA

CREED
Ryan Coogler, EEUU 2015

LA PEL·LÍCULA

CREED
Ryan Coogler, EEUU 2015

LA PEL·LÍCULA

CREED
Ryan Coogler, EEUU 2015

MYSTERY ALASKA


Per primer cop a la secció parlem d’una pel·lícula que encara es troba als cines, i no és altre que Creed, una nova seqüela del mític boxador cinematogràfic Rocky Balboa. En aquest cas però, el protagonista de la pel·lícula no és el personatge protagonitzat pel ja veterà Sylvester Stalone, si no que es tracta d’Adonis Johnson (Michael B. Jordan), i que no és altre que el fill i mític adversari i company de Balboa, Apollo Creed.


Johnson, amb una tempestuosa joventut sense figura paterna que el fa passar per un reformatori, un cop més madur, decideix seguir el somni i el camí que havia marcat el seu pare i fer-se boxador professional, però per aconseguir-ho requereix dels serveis i l’ajuda de Balboa, el vell amic del seu progenitor.

El film, no és només una història de superació personal en la vessant esportiva, si no que, a més a més, és molt introspectiva en la vida emocional del protagonista i en la dels seu mentor, Rocky. La boxa és el contingent però, probablement, és la més profunda de tota l’exitosa saga cinematogràfica.

Coogler, de 29 anys, en el seu primer gran treball a la indústria de Hollywod, fa una magnífica adaptació a la modernitat la figura de Balboa mantenint, però, els trets característics de la saga, malgrat que aquest cop Stallone ja no serà el protagonista principal. El film, a més a més, posa el jove director d’Oakland en primera línia mundial (ha estat l’escollit per dirigir Black Panther de l’univers cinematogràfic Marvel), fins arribar al punt de que se l’ha considerat un dels principals afectats pel suposat greuge racial de l’Acadèmia de Hollywood amb tots aquells qui no són blancs, descartant-lo com a nominat a l’Òscar per la millor direcció.

El que sí que ha estat nominat a l’Òscar ha estat Sylvester Stallone, en aquest cas com a actor de repartiment (i pel que també ha guanyat el Globus d’Or), pel paper de la seva vida i el que ja va comportar-li una nominació per la primera part al 1977.

La resposta de la crítica també ha estat unànime i positiva, la taquilla també s’ha mostratbox prou generosa, quadruplicant el seu pressupost, fent de Creed una experiència cinematogràfica que qualsevol amant dels esports, o del bon cinema, no pot deixar perdre l’oportunitat de veure-la en algun moment.

Creed

Boxejadors “morts”

portada-creed

PORTADA DE LA PEL·LÍCULA

Parlant amb un company colombià, antic boxador i que actualment en segueix sent un gran aficionat de l’esport del quadrilàter, un dia em va començar a explicar històries sobre l’esport, petites anècdotes, periodistes esportius famosos que van marcar una època i tot d’altres circumstàncies que envolten l’esport del quadrilàter.

El que em va causar més interès va ser quan em va parlar dels boxadors “morts”. És evident que el nom en si mateix era un bon reclam però, quan m’ho va explicar a fons, no deixava de tenir bona part de raó. En definitiva, que els esmentats boxadors, són aquells que per condicions físiques o tècniques no tenen la suficient qualitat com per poder-se convertir en campions, així doncs, al complicat món de la boxa professional, on entre tanta organització diferent i tants representants organitzant combats, són els encarregats de combatre en les primeres lluites com a professionals d’aquells que sí que aspiren a convertir-se en campions o, com a mínim, tenir suficient * per treure interessants ingressos econòmics dels combats.

Posteriorment, he intentat trobar més dades l’origen de la sentència però sense gaire sort. No estic convençut que sigui una definició més característica de la cultura llatinoamericana, d’on és el meu company. En tot cas, el que sí que posa de manifest és tot el sistema, complicat com hem dit abans, del món de la boxa professional.

Creed

La falta de tornejos, com ara campionats nacionals o del món, fa que tot el creixement dels diferents boxadors estigui mil·limetrat per part dels seus representants i agents, intentant assumir el nombre menor de riscs pel seu client i els seus ingressos econòmics.

Tenim 5 organitzacions mundials diferents, més o menys, importants que assignen títols de campió del món, o cinturons segons els vulguem anomenar, però cap d’elles està interessada en intentar simplificar més tot el món de la boxa. Els ingressos econòmics que si reparteixen són massa suculents com per renunciar-hi en un esport que, sobretot al continent americà (tant el nord com el sud) com a l’Europa de l’Est i Gran Bretanya té moltíssim seguiment i el muntatge actual de vetllades es converteix en l’escenari ideal per maximitzar els beneficis econòmics.

En qualsevol cas, del que sí que podem estar segurs és que, a diferència del món amateur, molt més organitzat de manera lògica, el sistema actual del món de la boxa professional ens està, a nivell de simples espectadors, impedint gaudir més sovint de grans combats en el moment àlgid de les carreres dels boxadors, com podia haver estat el famós Mayweather contra Pacquiao, si enlloc d’haver-se disputat el 2015 s’hagués fet 5 anys abans, al 2010. I com aquest, podríem trobar molts altres exemples.

LA PEL·LÍCULA:  CREED
|  FOSBURY.CAT  |