DES DEL SOFÀ

“Si entra, és gol”

DES DEL SOFÀ

“Si entra, és gol”

DES DEL SOFÀ

“Si entra, és gol”


Una de les coses que més vegades es critica als periodistes esportius quan estan narrant un esdeveniment esportiu és l’excés d’eufòria i ímpetu verbal. Acostuma a passar que el periodista s’oblida que està darrere un micròfon i actua com si estigués dret, sense samarreta i envoltat de gent pintada amb els seus colors a la graderia. No és que ens agradin especialment les narracions avorrides i insubstancials que ens empassem moltes vegades (al contrari), però hi ha exemples de locucions esportives que fan una mica de vergonya. Sí, normalment són les que acompanyen un partit de la selecció espanyola. I en aquest cas és igual si vas amb Espanya, si se te’n fot o si vols que quedi humiliada. Ep, vull pensar que a França deu passar el mateix quan juguen Les Bleus. O que a Nova Zelanda se’ls hi destenyeixen els tatuatges de tant cridar quan juguen els All Blacks.


Sneško (ninot de neu), la mascota dels europeus de Belgrad 2016

Però parlem de casa nostra. Aquest gener s’ha disputat a Belgrad el Campionat Europeu de Waterpolo. La piscina del Kombank Arena ha vist triomfar en categoria masculina l’equip amfitrió, Sèrbia (Espanya quedava cinquena). En categoria femenina, l’equip espanyol va quedar eliminat per Holanda a semifinals després d’una dramàtica tanda de penals. Tanmateix, les holandeses caurien derrotades per Hongria a la final i les espanyoles perdrien la final pel bronze contra Itàlia.

Televisió Espanyola era la cadena que tenia els drets del campionat. I els encarregats de narrar els partits eren el periodista Juan Carlos García i l’ex-waterpolista Dani Ballart. I sí, la parella televisiva s’oblidava bastant sovint que tenia un micròfon obert al davant i que no feia falta cridar. Els típics “¡vamos!” eren exclamats cada vegada que Roser Tarragó foradava la xarxa de la porteria rival. El partit pel tercer i quart lloc ens va deixar sentències exaltades de Juan Carlos García de l’estil “¡¿cómo puede tardar tanto en dar el gol?!”, referint-se a l’àrbitre. El problema és que, com que ells cridaven, no havien sentit el xiulet que nosaltres des de casa sí que havíem pogut apreciar.

Dani Ballart, que d’altra banda aportava interessants apunts tàctics, també patia sobtats estats d’exaltació. En un d’ells, dirigint-se a una jugadora italiana (i com si ella el pogués sentir), exclamava: “¡no te quejes tanto, que tu también repartes!”. Allò de l’ull per ull. I ull clínic és el que va demostrar al partit de semifinals contra Holanda. El bo d’en Ballart va decidir fer de Nostradamus endevinant el cantó pel qual les holandeses llançarien els penals: “tirará a la izquierda”. I aleshores les volia posar nervioses: “¡falla, falla, falla!”… GOL. I així successivament. En aquest sentit, es pot dir que va ser una mica gafe, per què negar-ho.

El Kombank Arena abans d’un partit de Sèrbia

Per rematar-ho, en el partit contra Itàlia i quan ja no els devia arribar prou oxigen al cervell, van deixar anar una perla descomunal referint-se a un xut fallat a porteria: “si entra, es gol”. Gloriós.

Com a nota freak: el ninot de neu Sneško, la mascota dels campionats, tenia un rar parentesc amb en Curro de Sevilla 92.

Espanya - Itàlia

bg-desdelsofa-footer

DES DEL SOFÀ: “SI ENTRA, ÉS GOL”
|  FOSBURY.CAT  |