LA PEL·LÍCULA

PRIDE
Sunu Gonera, EEUU (2007)

LA PEL·LÍCULA

PRIDE
Sunu Gonera, EEUU (2007)

LA PEL·LÍCULA

PRIDE
Sunu Gonera, EEUU (2007)


EL MÓN DE LA NATACIÓ, TOT I QUE GAUDEIX D’UN NOMBRE ELEVADÍSSIM DE PRACTICANTS, JA SIGUI A NIVELL D’OCI O MÉS COMPETITIVAMENT, MAI S’HA VIST GAIRE REFLECTIT EN EL MÓN DEL CINEMA, AMB MOLT POCS FILMS QUE EN PARLIN.


Una de les que sí que existeix és Pride, un biopic sobre Jim Ellis, el fundador del primer club de natació per a ciutadans afroamericans als Estats Units, que es va situar a la ciutat de Filadèlfia.

El 1974, any on se situa el film, encara resultava molt difícil realitzar certes accions pels joves negres, acostumats a moltes limitacions per culpa de les tradicions que vivia el seu propi país. Ellis, qui havia competit al món de la natació, treballava en un centre recreacional que disposava d’una piscina en força mal estat. Ell mateix es va encarregar de rehabilitar-la, d’aquesta manera, aprofitant la visita de joves negres que es trobaven per jugar a bàsquet a la pista d’aquest esport del centre, els va convidar a passar-se per la piscina i així demostrar que podien ser nedadors perfectament capaços.

Així doncs, tot i les reticències de molts, naixia el PDR, al mateix temps que feia esforços per avançar en la igualtat racial dins la pròpia societat americana.

El film, sense cares gaire conegudes en el seu repartiment, va rebre crítiques en tots els sentits, fins i tot per un excés d’indulgència per part dels autors blancs del film sobre el racisme que rebia la societat negra, abusant de tòpics.

2007_pride_029

La natació i els negres

portada-pride

PORTADA DE LA PEL·LÍCULA

Dins aquest títol tan ample, i que fins i tot pot portar a l’equívoc, trobem una situació força estranya dins del món de l’esport. Es tracta de la poca quantitat de gent de raça negra que ha triomfat dins del món de la natació. Fins i tot, de la poca quantitat que en trobem practicant la natació al més alt nivell.

De fet, si hi intentem pensar, és més factible que recordem abans l’actuació d’Éric Moussambani intentant acabar sense ofegar-se a la piscina olímpica, que no pas el nom d’algun medallista negre als últims Jocs Olímpics de Londres.

Aquesta absència, combinada amb la superioritat física que demostren en la gran majoria d’altres esports, ens porten a trobar-nos una sèrie de teories que volen explicar aquest fet de forma més o menys lògica.

Podem trobar teories suposadament científiques que parlaven d’un suposat esquelet més dens dels negres respecte dels blancs, que suposa un major grau de dificultat a l’hora de nedar. Fins i tot, que la composició més gran de fibra muscular explosiva, acabava sent contraproduent dins la piscina.

Altres estudis es basen més en les tradicions socioeconòmiques per buscar una explicació al fenomen, on la natació, a nivell de competició, era un esport al qual no accedien totes les classes socials. Donada la situació de la discriminació racial, els negres mai havien tingut l’oportunitat de participar-hi de la mateixa manera, per això, la seva tradició dins la piscina suposa un handicap important.

Finalment, un estudi més actual de la Universitat de Duke parla de diferències en el centre de gravetat dels individus segons la seva raça, afavorint als de raça negra com a velocistes dins l’atletisme, però dificultant lleugerament el seu èxit a la piscina. Aquest mateix estudi, parla dels asiàtics com els individus amb un centre de gravetat més ideal per competir en natació.

En tot cas, el que sempre quedarà és el nom d’Anthony Nesty qui, el 1988 en els Jocs Olímpics de Seul, es convertia en el primer esportista de raça negra que guanyava una medalla d’or de natació, concretament als 100 metres papallona, participant per Surinam.

Aquest fet li va valdre una beca per estudiar i entrenar a la Universitat de Florida (els coneguts com a Florida Gators), que li va permetre mantenir una carrera amb més èxits esportius, fins al punt d’intentar repetir la gesta a Barcelona 92, tot i que en aquest cas es va haver de conformar amb la medalla de bronze.

Membre del Hall of Fame de la Universitat de Florida i de la ISHOF, actualment fa d’entrenador adjunt de l’equip de natació masculina de la mateixa universitat que el va veure triomfar.

LA PEL·LÍCULA:  PRIDE
|  FOSBURY.CAT  |