L’Olimpíada Popular de 1936

Una alternativa innovadora però fallida

L’Olimpíada Popular de 1936

Una alternativa innovadora però fallida

bg-moment-23

L’Olimpíada Popular de 1936

Una alternativa innovadora però fallida

CEDIDES


Molt abans de 1992, Barcelona ja havia aspirat a organitzar uns Jocs Olímpics. Concretament, ho va intentar per a les edicions de 1924 i 1936. En aquesta última ocasió, el COI va atorgar els Jocs a Berlín i va decidir no canviar-ne la seu malgrat l’ascens del nazisme al poder el 1933. Com a resposta a uns Jocs Olímpics organitzats pel règim d’Adolf Hitler, Barcelona va decidir crear l’Olimpíada Popular, una mena de contraolimpíada regida per uns valors molt més progressistes i innovadors, allunyats de l’elitisme que encara dominava molts esports. Tot estava preparat per a la gran inauguració prevista pel 19 de juliol de 1936 però just un dia abans va esclatar la Guerra Civil.


El cop d’Estat feixista va impedir per unes poques hores la celebració de l’Olimpíada Popular, un esdeveniment que s’havia organitzat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el govern d’Espanya i el govern de França, país que s’hi havia implicat de forma destacada, ja que tenia també en aquells moments un govern d’esquerres.

Es va crear el Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular, format per un gran nombre d’entitats populars esportives catalanes. L’Olimpíada Popular no comptava amb grans noms de l’esport del moment entre els participants, però havia aconseguit mobilitzar més de 5.000 atletes, una xifra que fins i tot superava la de la cita ‘oficial’ de Berlín. En total, s’hauria d’haver competit en 19 esports (atletisme, bàsquet, tennis, boxa, escacs, pilota basca…) i hi destacava la nombrosa participació femenina, un gran avanç per a l’època.

Olimpiada Popular

L’adscripció territorial trencava també amb la lògica dels Jocs Olímpics i podia ser nacional, regional i local. Així, hi havien de participar delegacions dels Estats Units, França o Suïssa al costat de Catalunya, País Basc, Galícia, Alsàcia, el Marroc sota domini francès o bé una delegació formada per atletes jueus emigrats.

L’Olimpíada popular també va comptar amb detractors importants. A Catalunya, amb els membres de la Lliga, que criticaven l’absència d’esportistes reconeguts mundialment i que deien que organitzar un esdeveniment d’aquest tipus restaria oportunitats a Barcelona per a organitzar uns Jocs Olímpics en el futur. També a Espanya, on partits com la CEDA es van escandalitzar perquè els esportistes espanyols competissin separats entre les delegacions d’Espanya, Catalunya, País Basc i Galícia. Fins i tot el Comitè Olímpic Espanyol volia sabotejar l’Olimpíada Popular. Finalment, l’inici de la guerra els va permetre sortir-se amb la seva.

L’OLIMPIADA POPULAR DE 1936
|  FOSBURY.CAT  |