L’ESPORT

EL PALIN

L’HOQUEI DELS MAPUTXES DE XILE

L’ESPORT

EL PALIN,

L’HOQUEI DELS MAPUTXES DE XILE

bg-palin

L’ESPORT

EL PALIN,

L’HOQUEI DELS MAPUTXES DE XILE

Chertsey Endlos


Prohibit pels conquistadors espanyols, primer, i l’església catòlica després, l’esport se situa en una mateixa tradició americana de jocs de pilota, que hauria evolucionat també en altres variants com la maia o l’aimara.


pilota-veu-banner

Pals de fusta, una pilota de cuir i una esplanada. Amb aquests tres ingredients tan bàsics en tenim prou per jugar a un dels que, probablement, ostenta el mèrit de ser un dels esports més antics que encara es practiquen. Com tantes coses que ens van arribar de l’altre costat de l’oceà, el Palin apareix documentat per primera vegada en la crònica de Jerónimo de Vivar, conservada per atzar en la Newberry Library (Illinois. EE.UUU). El manuscrit, que data 1558 i és obra d’un testimoni de la primera campanya espanyola de conquesta contra els maputxes (1550), dedica un capítol a descriure els costums indígenes, i explica com les comunitats es reunien al voltant de grans tornejos summament renyits, esdeveniments que eren tant esportius com cerimonials.

Autor: Ignacio Platero /Flickrpalin-esport

Practicar-lo és senzill i amb unes normes que s’assemblen molt a les de l’hoquei modern. Un jugador fa ús d’un pal, anomenat Wiño, que té una punta corba, i intenta portar una pilota de cuir, anomenada pali, per creuar la línia de meta del contrincant. El camp de joc o paliwe, generalment té 120 metres de llarg i 12 metres d’ample. Cada equip té de 5 a 15 jugadors que es distribueixen en forma lineal al llarg de la pista, i cada jugador (palife, “piloter”) queda davant del seu competidor (kon), amb qui mesura la seva força, habilitat i astúcia.

El centre de la pista està marcat per un forat des d’on la pilota és colpejada pel Wiño i enviada al costat on es troba el seu equip, que haurà de treure-la de la ratlla o límit de fons respectiu. Les maniobres bàsiques consisteixen a colpejar la bola (arran de terra o a l’aire), fent el moviment anomenat witrulon, dominar la bola a l’aire, amb el malkotun, o adormir-la a l’aire sense deixar-la caure fins a passar-la a un altre jugador, que seria el malkokantun. A més a més cada jugador d’un equip té una funció específica en el joc segons la seva posició al camp, i reben el nom de palife, kudefe i kona, i el jugador que dirigeix ​​l’equip és conegut com Diñilfe i compleix una funció similar al capità.

Si bé antigament no era necessària la presència d’àrbitres, ja que es confiava en la paraula lliurada pel jugador, les necessitats d’adaptar-se han fet que avui sí que n’hi hagi, i s’anomenen Ramtufe, encarregats d’observar tant que les regles siguin complertes durant la trobada, com que no hi hagi cops, que no s’aixequi el Wiño per sobre la cintura, no s’agafi la pilota amb la mà, ni es toqui amb el peu. No obstant això, ha costat convèncer als maputxes sobre la necessitat d’aquestes modificacions, ja que veuen el risc de perdre el veritable sentit d’aquesta manifestació cultural.

Palin Mapuche

Històricament el Palin es practicava de diverses formes, com a esport altament competitiu en què s’apostava, com a simulacre de guerra, per acabar conflictes entre comunitats, per convocar una assemblea, com un torneig i fins i tot durant les cerimònies funeràries en honor als difunts. A causa de la violència en què de vegades incorrien els jugadors o els seus partidaris, les autoritats el van prohibir a partir de 1626, aplicant severes sancions. A més a més, el 1764 durant el sínode de Santiago de Xile, presidit pel bisbe Manuel d’Alday, l’església va denunciar el Palin com un joc que portava a la promiscuïtat de sexes, ja que el jugaven tant homes com dones. No obstant això, a finals del segle XIX, es practicava encara des de Santiago fins a l’Illa Gran de Chiloé.

Actualment un joc de Palin es divideix en dos temps de 35 minuts cadascun, encara que sembla que els jocs tradicionalment duraven dies i fins i tot setmanes, ja que el resultat final es recordava al començament de cada joc. Durant un partit s’escolten crits com “epe!” (Gairebé), “faw!” (Aquí), i “i puru!” (més ràpid). Al final els guanyadors coregen la victòria cantant “Mari wewn chi!” que es tradueix com “hem vençut deu vegades!”.

En els anys 90 el Palin només es jugava en algunes comunitats de Xile, però va començar a ressorgir l’any 2004, quan el govern xilè el va nomenar esport nacional. Avui en dia es practica tant a Santiago com en algunes comunitats des de la Província de Los Angeles a la d’Osorno, normalment durant el seu estiu, de desembre a març. L’any 2005 es va realitzar el primer campionat de Palin a Santiago, i el reconeixement oficial va permetre la gestació de clubs que poden accedir a fons públics, com passa en altres esports practicats al país. Actualment hi ha 20 clubs de Palin només a Santiago, mentre que a les regions del sud del Biobío, Araucanía i Los Lagos n’hi ha 120 més.

pilota-veu-banner

ESPORT: PALIN, L’HOQUEI DELS MAPUTXES DE XILE
|  FOSBURY.CAT  |