EDITORIAL

D’AQUÍ I D’ALLÀ


Parlar dels d’aquí i dels d’allà amb els temps que corren no és fàcil. Però ho volíem fer. No ens deixem endur pel titular d’aquesta Fosbury, que òbviament remet a la dita catalana que diu que “de fora vingueren que de casa ens tragueren” que el temps ha convertit, a vegades, en una locució d’ús racista. Res més lluny de la realitat. O exactament tot el contrari. En uns temps de vergonya humanitària, en què les línies remarcables sobre el territori converteixen terres germanes en món oposats, el projecte de comunitat està en entredit per l’opulent inconsciència humana que destil·la el mal anomenat primer món. Amb el drama dels refugiats refregant-nos les vergonyes més absolutes i la pitjor misèria ideològica sucant-hi pa, a la Fosbury nosaltres alcem la mira i ens aferrem a l’esport com a font argumental i exemple que, al cap i a la fi, quina importància té d’on siguem els uns i els altres?

Parlem dels esports d’importació i, de bones a primeres, veiem com amb bona lògica en són pràcticament tots. La llista de les disciplines més populars a casa nostra l’engreixen invents gestats a milers de quilòmetres, de la mateixa manera que tots els estudis científics existents han acabat per concloure que els catalans som un aigua-barreig d’herències genètiques. El mestissatge és el nostre ADN.

Hi ha esports, però, que tenen clara la seva nacionalitat. Països que en fan bandera i pràctica nacional, regustos únics. Hi ha pràctiques esportives que són impossibles de dissociar d’una o altra terra i és en aquest sentit que ens interessen els esports d’importació, perquè sense perdre les arrels rebroten a casa nostra. Aquests han estat els casos que ens han ocupat els reportatges.

Portem alguns exemples, que podrien ser més i més en propers temporades regulars, d’esports que, com la cervesa belga, creen adeptes allà on s’assenten. I és que com diu una coneguda cançó del grup Mesclat, que pel nom no ens podria servir més:

Si tens un déu que és jueu
i gastes gas algerià.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si menges pasta italiana
i et fumes un havà.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si agafes una turca
bevent whisky escocès
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí
i te’n vas a fer l’indi
amb el teu cotxe japonès.
Ja em diràs com goses dir estranger al teu veí

El Curling, el Kabbadi, el bèisbol, el futbol americà o el gaèlic són exemples de com amb una denominació d’origen marcadíssima, els esports també poden ser globals. De forma vingueren, sí, però el panorama esportiu ens enriqueren, podríem ben dir. I nosaltres que ho celebrem!

EDITORIAL: D’AQUÍ I D’ALLÀ