EDITORIAL

GRÀCIES, PERÒ NOSALTRES SEGUIM


El passat 27 de maig els de la Fosbury ens vam vestir tan mudats com vam saber per ser a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català on vam rebre el premi a millor nova publicació. Un d’aquells reconeixements dels que parlar-ne ens acostarà al tòpic, per tant ens hauríem de quedar en un ‘gràcies’ i poc més. Gràcies al jurat, gràcies a la professió, gràcies a tots els que ens han felicitat pel camí, però sobretot a aquells que ens han facilitat la feina, que sovint és la clau. Gràcies als que llegiu la revista, gràcies als que hi col·laboren, la comparteixen. També els que la fan créixer des de la crítica, els qui ens intueixen. Gràcies als molts que ens van dir que això seria difícil perquè tenien raó. També als que ens deien allò de “però si vosaltres ho veieu clar” però no fer-nos entrar en raó.

Gràcies però nosaltres seguim. Valorem molt el premi i sobretot el tipus –qui l’atorga, amb qui el compartim, de quina família professional prové– però no ens volem quedar en aquell dia a l’Espai Endesa de Barcelona, per més mudats que anéssim. Seria poc Fosbury quedar-se en un retòric exercici de complaença quan en aquest projecte encara no hem reblat el clau i tot just experimentem com saltar enrere. Encara no hem superat el llistó.

És més Fosbury agafar-se el guardó com un toc d’atenció. S’ha acabat el primer any i toca que el vent ja infli més fort les veles, és el segon any de l’equip i és normal que el públic vulgui resultat. És més Fosbury pensar que després del premi, d’agraït, quedarà ben poc. I és el més fidedigne que podem fer, tal com ens sentim i com som, deixar el guardó a l’estanteria i no defallir en tot allò que vam decidir que volíem intentar ser.

Per això el tema de la Temporada Regular que aquells nois mudats plantegen ara, amb les bermudes de la calor que ja fa i des del treball en xarxa que ens caracteritza. Per això tornem a rebatre la lògica del mercat i entomem la bandera d’aquell “tot altre esport” inabastable per més que el reiterem com a leitmotiv.

Esport adaptat. Sense barreres. Inclusiu. Ètic. Equiparador. Esport universal. Esport comú. A partir d’aquesta etiqueta ens acostem a trajectòries que esdevenen lliçons, escoltem la banda sonora de la superació i fem un humil apropament –caldrà tornar-hi sempre– a cada lliçó de dignitat esportiva que trobem a la banda més Fosbury de tot l’altre esport, valgui la pròpia redundància nostra.

Per tant, un cop més, gràcies pel premi. Nosaltres seguim. Amb vosaltres, és clar.

EDITORIAL: GRÀCIES, PERÒ NOSALTRES SEGUIM
|  FOSBURY.CAT  |