BANQUETA

“L’únic que li falta al Barça com a club és ser campió d’Europa en rugbi”
Entrevista al capità blaugrana, Gorka Etxeberría

BANQUETA

“L’únic que li falta al Barça com a club és ser campió d’Europa en rugbi”
Entrevista al capità blaugrana, Gorka Etxeberría

BANQUETA

“L’únic que li falta al Barça com a club és ser campió d’Europa en rugbi”
Entrevista al capità blaugrana, Gorka Etxeberría


Gorka Etxeberría va començar el seu camí rugbístic tard. Com tants altres a Catalunya, la universitat li va obrir les portes d’un món desconegut. Amb 23 anys agafava per primera vegada l’ovalada… i des de llavors no l’ha deixat anar. Quan fa 15 anys un amic seu el va convèncer per anar a jugar al Barça, poc s’imaginava que amb 38 primaveres faria mans i mànigues per combinar la seva feina d’arquitecte amb els entrenaments, partits i viatges del primer equip blaugrana. Capità i jugador emblemàtic del club de La Teixonera, des de la segona línia de la melé segueix empenyent per defensar uns colors que mai ha abandonat. Després d’aconseguir tres ascensos, Copes de Catalunya i partits amb la selecció catalana, a Etxteberría no se li acaben les ganes…


Quin és el secret per seguir jugant a rugbi als 38 anys?
Haver tingut molta sort de no patir lesions greus. Potser com que vaig començar més tard no estic tant «cascat» com els que van començar als 10 anys. Coses de la sang, sóc basc (riure). Parlant seriosament, crec que és sort.

Fa set anys que és capità del Barça. Segur que les ha vist de tots colors…
Com en la vida, a vegades tens moments dolents, però molts de feliços. El millor és que el club és la família, i tot ho passes amb la gent que estimes. Al final és una vivència més de vida, res més.

I d’aquesta vivència, quin ha estat el millor dia i quin el pitjor?
La cara i la creu coincideixen en el mateix dia, en la final d’ascens a la Divisió d’Honor contra el Sant Cugat de fa dues temporades. Vam guanyar i pujar de categoria, però no vaig poder jugar-la perquè estava lesionat.
Sensació agredolça…

El partit més bonic, el que més il·lusió et fa, te’l perds, després d’estar tota la temporada jugant i guanyant per ser-hi. I quan arriba el dia tu estàs a la banda amb l’aigua per poder entrar al camp fent alguna cosa, però no jugant, que és el que volia.

Però vau guanyar. El triomf és clau per gaudir de l’esport?
Si tot és guanyar i guanyar, potser no valoraràs altres coses. La part bona de guanyar i perdre és que al final ho valores tot com es mereix. Jo estic molt satisfet del que he viscut aquí al Barça, almenys dins del camp. Això quedarà per a mi, per a cada jugador.

Molta gent associa Gorka amb el Barça i a la inversa. Per què?
No acabo de saber el perquè, però per a mi és un orgull que em coneguin i m’associïn al Barça. Són de les coses que s’agraeixen, penses «home potser alguna cosa he deixat, una petjadeta meva he deixat».

No haver canviat mai de club l’ha ajudat en aquest aspecte?
Potser sí. Jo he vist molta gent que ha anat canviant, per la raó que sigui, però jo sempre he estat al Barça, i a més he sigut capità. Deu ser curiós que algú de fora ho sigui.

Ha compartit camp amb diverses generacions de jugadors. Amb quin es quedaria?
Sempre he tingut en un lloc especial al Sergi Guerrero. Primer vaig enfrontar-m’hi quan jugava a la Santboiana, va ser també el meu capità amb la selecció catalana i ara tinc la sort de gaudir-lo com a company. Sempre he pensat que era «l’òstia».

Quin és el rival a batre del Barça?
Això ha anat canviant al llarg dels anys. Quan vaig arribar, el rival era el Gòtics, després el CEU perquè entrenàvem tots al Sitari i sempre eren partits «tensos». Un cop a la Divisió d’Honor «B» el principal contrincant era el Sant Cugat.

I en l’actualitat?
Ara mateix és el Sant Boi sens dubte. Aquest 2016 ens hem de treure l’espineta de guanyar-los al Baldiri Aleu. És un partit preciós de jugar, t’enfrontes contra jugadors que coneixes molt i és molt especial.

S’imagina la seva vida si no hagués jugat a rugbi?
Ara mateix no. No sé què hagués fet, però la meva vida hagués estat més buida, això segur. Tot el que m’ha donat el rugbi, no només com a esport, sinó també per tota la gent que coneixes, les vivències, el que és capaç de fer la gent per als altres… em quedo amb el rugbi, no ho canvio per res.

gorka-etxebarria-contra-oviedo

Els famosos valors del rugbi…
És difícil explicar la cosa especial que té el rugbi, explicar els valors que per altra banda moltes vegades no es demostren, però sí que es veuen, sobretot a professionalment.

Expliqui’s…
La proximitat dels jugadors de rugbi amb els aficionats, se’ls veu que tenen els peus a terra, són molt més humans que els jugadors de futbol. No és pels diners, humanament són més sensibles, més normals, més «persones»…

Pensa en la retirada?
La Divisió d’Honor requereix un nivell físic molt bo, i si no entrenes, és difícil, els contactes són molt durs en aquesta lliga. Si per feina no puc entrenar, no podré seguir, però m’ho prenc amb filosofia. Si puc jugar, jugaré, i si no, ja he jugat suficient, no em queixo.

Què farà quan es retiri dels camps?
Em quedarà tot el de fora… La famosa grada àcida del Barça, els dinars, els tercers temps, els «asados» amb els veterans, els viatges… això és el que m’espera.

Canviem de tema. El Barça és el gegant adormit que ha de despertar el rugbi a Espanya?
El Barça té moltes facilitats. Econònicament és molt superior a qualsevol equip de rugbi d’Espanya. Si el FCB posa una mica de calers i proposa dins de les seccions que el rugbi passi d’amateur a professional, el salt es notarà molt. Però tampoc servirà de res si ho fa només un. El Barça tindria un equipàs, ho guanyaria tot… i després què?

L’espurna que provoqui l’incendi?
Pot ser la guspira que ho encengui tot, que altres patrocinadors posin més pasta en altres equips, que portin jugadors més bons i que pugi el nivell de la lliga a nivell nacional i potser a nivell europeu.

En algun moment dels seus 15 anys al Barça han sonat les campanes?
Hi ha hagut tants canvis… fa quatre o cinc anys la secció va estar a punt de desaparèixer. Un dia et diuen que s’ha acabat i al següent sonen campanes que potser volen apostar pel rugbi.

És una incògnita doncs?
Passos s’estan fent. Aquest any per exemple, pel que a la preparació física i mèdica s’ha fet un pas endavant. Ara falta fer el pas econòmic per poder portar jugadors de més qualitat, entre altres coses.

Creu que veurem l’explosió del rugbi a Espanya?
L’any 2007 vam anar a jugar contra el CRC Pozuelo, que havia fet un mix amb el Real Madrid. Al partit va venir Ramón Calderón, el president madrileny. Si en aquell moment s’hagués apostat pel rugbi, ara seria molt diferent tot plegat. Però no es va fer.

Per què no s’acaba de fer el pas?
El problema és que el rugbi ara com ara no dóna diners, i mentre segueixi així ningú hi apostarà. Si es fomenta més (Mundial d’Anglaterra, la final del Top 14 al Camp Nou…) i la gent vol més rugbi, doncs anirà pujant.

S’ha de seduir d’alguna manera al Barça perquè lideri l’aposta? Com?
A Espanya, dels esports minoritaris, el que té més possibilitats de créixer és el rugbi. Bàsquet i handbol ja han tocat sostre, a Espanya el rugbi és l’únic esport que ha de fer un pas endavant. Potser per aquí se’ls pot seduir.

A què et refereixes?
Amb el rugbi pots fer soroll. Al final el Barça s’ha d’estendre tant com pugui, és més que un club per això. Té el bàsquet, l’handbol i el futbol sala guanyant Copes d’Europa.

També l’hoquei…
Exacte, l’únic que li falta com a campió d’Europa és el rugbi. Se’ls podria seduir així, dient. «Ei, podeu ser campions d’Europa en tots els esports». Seria històric.

gorka-etxebarria-frontal

“L’ÚNIC QUE LI FALTA AL BARÇA COM A CLUB ÉS SER CAMPIÓ D’EUROPA DE RUGBI”
|  FOSBURY.CAT  |