Qatar: La bombolla o el motor de canvi de l’handbol?

Qatar: La bombolla o el motor de canvi de l’handbol?

Qatar: La bombolla o el motor de canvi de l’handbol?

QATAR HB


AMB EL MUNDIAL D’HANDBOL 2015, QATAR VA POSAR-SE AL MAPA DE L’ESPORT MUNDIAL. VA ORGANITZAR UN ESDEVENIMENT A L’ALÇADA DEL QUE S’ESPERAVA I A MÉS VA CLASSIFICAR LA SEVA SELECCIÓ PER A LA GRAN FINAL. PERÒ, LA INTENCIÓ ÉS QUE LA COSA NO SIGUI FLOR D’UN DIA. S’HO HAN PRES SERIOSAMENT I EN VOLEN MÉS.


Van començar forts. Van aconseguir organitzar el Mundial d’Handbol i dos anys abans van fitxar, ni més ni menys, que l’entrenador de la recent campiona del món, Valero Rivera. L’extècnic blaugrana, amb el seu equip, es va posar a treballar de seguida amb el difícil objectiu de bastir una selecció que pogués competir amb condicions al “seu” mundial i ho va aconseguir. Amb escreix.

La majoria ja sabeu la història, però la resumirem breument. Van nacionalitzar jugadors de diferents països que haurien de jugar a la lliga qatarí, per tal de completar i fer pujar el nivell dels jugadors que ja hi havia al país del petroli. Però compte, que no era tan fàcil, ja que aquests fitxatges havien de ser jugadors molts cops de “segona fila”. I és que la IHF permet canviar de selecció sempre i quan, hagin passat tres anys des de la darrera internacionalitat. Per proximitat vam conèixer el cas de Borja Fernández “el hispano”, pivot que el mateix Rivera havia convençut per passar-se del bàsquet a l’handbol quan ell estava com a director esportiu del BM Aragón, i que mai havia debutat amb la selecció. Però hi va haver més nacionalitzacions la majoria de jugadors de països balcànics, que anaven a jugar als diferents equips de l’emirat i a entrenar-se amb el grup de la selecció com si fos un “equip normal”. El fitxatge estrella va arribar poc abans del Mundial, el porter Daniel Saric. L’únic que de moment té el “luxe” de poder seguir jugant amb el seu equip, el Barça.

El que volem fer des de la Fosbury és veure la diversitat d’accions que s’estan fent des de Qatar en pro de l’handbol i que cadascú en faci la seva pròpia valoració i previsió de futur. Serà una bombolla? Serà l’impuls que l’handbol estava esperant per fer un salt endavant com a esport de masses? Com a l’handbol, farem un “set inicial” de les accions que estan relacionant Qatar i l’Handbol.

1- ORGANITZAR UNA GRAN CITA

Sembla senzill si tens diners, però també has de tenir les ganes de fer-ho. Qatar es va embrancar en el repte d’organitzar un Mundial d’Handbol i se’n va sortir. Ja se sabia que l’ambient als pavellons seria molt diferent d’un Mundial que s’hagués jugat a Europa, però van fer l’impossible per evitar-ho. Fins i tot van llogar dues penyes espanyoles per animar a la seva selecció. La gent s’ho va prendre a conya, però ells van demostrar que valoraven fins al més mínim detall. I que el “vuitè home” també juga.

FINAL DEL CAMPIONAT DEL MÓN 2015: FRANÇA-QATAR

2- FITXAR GRANS TÈCNICS

Millors Tecnics

El gener de 2013 van fitxar Valero Rivera (vigent campió del món) que va arribar acompanyat de Manolo Montoya, Ricard Franch i el doctor Josep A. Gutiérrez “Guti”. Poc després va arribar Zupo Equisoain per encarregar-se de la base. Tècnics de prestigi que treballen a temps complet per potenciar l’handbol al país i fer que cada cop hi hagi més potencial propi i s’hagi de recórrer menys a les nacionalitzacions.

3- TREBALLAR LA BASE

Treball Base

Lligat directament amb el punt anterior, les seleccions júniors ja estan demostrant bones maneres i assolint resultats de prestigi. Per exemple van aconseguir guanyar a Espanya al Mundial Júnior disputat aquest estiu a Brasil.

Després van caure per la mínima als vuitens de final amb Bielorússia, però es van refer acabant en la novena posició guanyant contra la selecció amfitriona. Té menys impacte, però cal dir que també són campions júniors d’Àsia, superant països amb més tradició com Corea del Sud.

4- FITXAR SARIC

saric-qatar

Agafem el porter del Barça com a exemple de les nacionalitzacions. I és que la seva va ser la més sonada, ja que es va gestar poques setmanes abans del Mundial com si fos un fitxatge de club més que no pas de selecció. És cert que moltes seleccions han nacionalitzat jugadors al llarg dels darrers anys, sense anar més lluny Espanya ha quedat campiona del món primer amb Andrei Xepkin, Talant Dujshebaev i Rolando Uríos, i el 2013 amb Arpad Sterbic. I fins i tot va estar a punt de nacionalitzar a Laszlo Nagy i Rutenka. Això sí, tots són jugadors que portaven anys al país d’acollida. La crítica més habitual al que va fer Qatar al seu Mundial, és que mai una selecció havia jugat amb tants jugadors nascuts fora del país, però els qatarís sempre van cenyir-se a les normes de la IHF.

Preguntat sobre el tema, Borja Fernández va parlar “clar i castellà” al Mundo Deportivo: “Las reglas de la IHF están ahí y son así. ¿Qué le vas a preguntar al jugador? Eso hay que preguntárselo a la IHF. Lo de criticar me parece un poco ‘tal’. Hay mil selecciones que siempre han nacionalizado y hasta ahora nunca se había hablado de nada. No sé por qué se hace ahora hincapié en eso en vez de ver lo que está haciendo este país por el balonmano. ¡Coño! Se tendría que potenciar un poco más eso, no sólo intentar sacar lo malo”.

5- POTENCIAR ELS CLUBS

Aquesta “febre” per l’handbol no només està enfortint la selecció sinó també els clubs, que tenen en la Superglobe –el Mundial de clubs que s’organitza precisament a Qatar– el seu “moment de glòria”. Curiosament, però, enguany no van estar al nivell que s’esperava, ja que l’equip amfitrió va perdre de manera sorprenent contra un equip que ha decidit deixar de ser la “ventafocs”, la Universitat de Sidney. El motiu pot ser que per treballar pels Jocs Olímpics, els jugadors de la selecció se centraran en el treball de la selecció, i per això els clubs han hagut de fitxar encara més jugadors de nivell per potenciar la seva lliga.

rutenka

Fruit d’això, han fitxat dos jugadors que ens toquen de ben a prop, com són l’internacional Juan Del Arco (24 anys, les set últimes temporades al BM Granollers) o Siarhei Rutenka (34 anys, les set últimes temporades al Barça). Els dos arriben al mateix equip El Jaish, on aquest estiu havia arribat com a nou entrenador, el fins ara tècnic del Barça B i coordinador de la base blaugrana, Toni Gerona.

Parlem amb TONI GERONA (ElJaish):

“Aquí hi ha unes magnífiques instal·lacions i gent disposada a invertir en coneixement i en professionals”

Com has viscut els primers mesos en aquest nou país i nou handbol?
Ara tot just fa dos mesos que sóc a Doha i la veritat és que m’ha passat el temps volant. De moment seguim vivint a l’hotel, ja que fins que no tens el que seria el carnet d’identitat, és molt difícil que puguis llogar una casa, que obtinguis un compte bancari per fer pagaments, etc. Aquí tot passa per tenir aquest ID. Si tot va bé, en una setmana ja el tindré!
Pel que fa a l’equip, el fet de tenir una pretemporada tan llarga, tot just portem 7 setmanes i en queden 5 més, per a mi ha estat un gran avantatge, ja que m’ha permès conèixer molt millor l’equip i tenir l’opció de treballar sense les presses de la competició. Ara mateix ja hem jugat 7 partits amistosos, més de 50 entrenaments i tinc molt més clar quins són els nostres punts forts i també quines les nostres febleses. ElJaish és un club acostumat a guanyar totes les competicions que juga i per tant, tot i no tenir els sis internacionals que estan permanentment concentrats amb la selecció, les expectatives són molt altes.
El dia a dia està sent més o menys com a Barcelona, entrenant molt amb l’equip i content de com estan treballant. Segons em diuen els que fa algunes temporades que estan aquí, mai havien fet els entrenaments d’aquesta manera i amb aquest “compromís”. Estic intentant canviar certes rutines, vicis i mals costums que tenien, però la predisposició de l’equip està sent positiva. Hi ha jugadors que mai havien fet una reunió amb l’entrenador per saber quins aspectes havien de millorar, quins objectius tenien, quines expectatives… coses que, en un equip professional molts cops dones per segures i per fetes. Els amistosos els hem guanyat tots i això també dóna confiança en la feina feta dia a dia.

Com ens resumiries les principals característiques de la lliga d’handbol qatarí?
La lliga qatarí es juga aquesta temporada en sistema de lliga regular a doble volta, sense play-off. Això crec que és positiu per a un equip com el nostre, amb 14 jugadors que poden sumar en les diferents jornades i que treballarem molt setmana rere setmana. Abans, amb el sistema de play-off, alguns equips es reforçaven tot just per jugar les eliminatòries, i tot i que crec que si l’equip està construït és molt difícil que un o dos jugadors puguin encaixar en 2 setmanes, sempre donava opció a equips a tenir millors resultats dels obtinguts en la lliga regular.
Aquest any serem 12 equips, és a dir 22 jornades de lliga regular per saber qui s’emporta el campionat; després de la lliga es juga la Qatar Cup (Tipus Copa del Rei) i l’Emir Cup (només els 4 primers de la Lliga), totes dues competicions, per sistema d’eliminatòries

Creus que té més potencial a nivell de públic que la lliga de futbol per l’extrema calor que fa a l’exterior?
Aquí la gent no va a veure els esports en directe. Ahir, fent un cafè amb Rutenka [que ens confirma que ha fitxat pel Lekhwiya, un dels principals rivals del seu equip a la lliga qatarí], em deia que Sergio Garcia li havia explicat que hi ha un camp de futbol amb aire condicionat que surt de cada seient. T’ho imagines? 30.000 seients amb AC incorporat! A més, ara mateix la calor ja va de baixa, es pot estar al carrer perfectament i en un parell de setmanes i fins al març, les temperatures oscil·len entre 18 i 30 graus.  És més un tema cultural. Els qatarís són pocs i prefereixen veure-ho des de casa, per un dels centenars de canals de TV que tenen. Quan veus un estadi ple, normalment són treballadors que en lloc d’estar a l’obra, els permeten anar a veure l’esdeveniment. Els organitzen per tal d’animar els equips, però afició real, n’hi ha molt poca.

Quins són els objectius que et marques a nivell personal en aquesta nova etapa?
Com a objectius personals està el fet de poder dedicar-me 100% a entrenar, a pensar només en el meu equip sense haver de dedicar temps a coordinar equips, reunions amb entrenadors, seguiment de jugadors, etc. Ara puc concentrar-me en preparar millor les activitats, revisar amb més calma els vídeos i intentar treure més profit a totes les facilitats de material, instal·lacions i personal que tinc al meu càrrec. Fer això a casa nostra no era possible, així que he hagut d’anar fora per tenir aquesta oportunitat, viure l’experiència i intentar aprendre d’una nova cultura i forma de vida.
Entenc que aquesta etapa m’ha de donar l’oportunitat de viure realment com a professional el fet de ser entrenador d’handbol, tenir la màxima responsabilitat de l’equip i evidentment saber els riscos que això comporta.

Per acabar, creus que la febre per l’handbol a Qatar serà una bombolla o un impuls a l’handbol mundial?
Jo no crec que l’handbol visqui una situació de bombolla a Qatar. Aquí hi ha unes magnífiques instal·lacions i gent disposada a invertir en coneixement i en professionals. El problema ha estat la gent que ha vist només aquest país com una oportunitat econòmica a curt termini, sense tenir present les oportunitats que ofereixen per realment desenvolupar l’handbol i crear una xarxa de treball com la que Valero està creant al seu voltant a la Federació. És obvi que es necessiten resultats per a poder donar continuïtat als projectes, però també és cert que es necessita una rigorositat en el treball, un programa desenvolupat, un dia a dia suficientment bo com per a poder tenir aquesta oportunitat de creixement.
No sé si Qatar podrà ajudar a desenvolupar l’handbol a nivell mundial, però el que sí que tinc clar és que aquí un pot treballar amb molts mitjans. Espero i desitjo que més entrenadors de casa nostra puguin venir a Qatar per tal de mostrar la seva vàlua i fer créixer encara més el nostre esport en aquestes terres.

6- LA SUPERGLOBE

SuperGlobe_campions

Des de l’emirat van impulsar el 2010 la recuperació del Campionat del Món de Clubs: la Superglobe. Una competició que s’havia disputat el 1997 a Viena (la va guanyar el Cantàbria), el 2002 ja a Doha (guanyada per l’Al-Sadd qatarí) i el 2007 al Caire (guanyada pel Ciudad Real). Des del 2010 Doha n’és la seu fixa d’una competició que va guanyant prestigi i que es juga als magnífics pavellons que van acollir el Mundial. El Barça la va guanyar el 2013 i 2014, però aquest any va caure en semifinals contra el Füchse.

7- …ARA UNA LLIGA MUNDIAL?

doha_pavello

Els qatarís estan construint una selecció guanyadora que els ha donat visibilitat, però comencen a veure que amb la inversió que estan fent en els seus clubs la seva competició nacional se’ls està fent petita. Per això són cada cop més les veus que parlen de les converses per gestar una lliga Mundial d’handbol. Diuen que la primera edició podria disputar-se el 2018, i que seria una competició tancada de 16 equips, que es combinaria amb les lligues nacionals. De moment són converses, però responsables d’equips com el Kiel alemany o el Veszprem hongarès ja s’hi han mostrat a favor.

PARTIT DE 1A FASE DEL CAMPIONAT DEL MÓN A QATAR: ESPANYA-QATAR

QATAR: LA BOMBOLLA O EL MOTOR DE CANVI DE L’HANDBOL?
|  FOSBURY.CAT  |