HISTÒRA

Especialitats Olímpiques oblidades

HISTÒRA

Especialitats Olímpiques oblidades

HISTÒRA

Especialitats Olímpiques oblidades


Actualment el programa atlètic dels Jocs Olímpics està força consolidat, sobretot des que en el programa femení ja hi ha les mateixes proves que en el masculí. Recordem que en un temps no massa llunyà les dones no feien ni marxa, ni marató, ni 3000 metres obstacles, ni 400 metres tanques, ni salt amb perxa, ni triple salt, ni llançament de martell. Ara les úniques proves que, de moment, no fan són el decatló i els 50 km marxa.


En altres èpoques hi havia hagut especialitats atlètiques i natatòries que ara ja no formen part del programa olímpic.

Una d’elles, que actualment és practica i molt, com és el “cross-country”, el camp a través, o simplement cross, que va ser especialitat olímpica els anys 1912, 1920 i 1924, individual i també per equips.

L’any 1912 va guanyar Hannes Kolehmainen (Finlandès) i Suècia per equips. Els anys 1920 i 1924 va guanyar el finlandès Paavo Nurmi, l’atleta que ha guanyat més medalles en els Jocs i el tercer esportista després del nedador Michael Phelps i la gimnasta Larisa Latynina, i per equips també va guanyar Finlàndia.

Paavo Nurmi

Un altre cas és el dels salts sense impuls, que eren especialitats olímpiques als primers anys del segle XX. Una prova que actualment (anomenada detente) es fa servir com a test per mesurar la força explosiva de cames.

La gran figura va ser l’estatunidenc Ray Ewry que va guanyar 8 medalles d’or entre 1900, 1904 i 1908 i dues més en els Jocs no reconeguts del 1906. Ell és el tercer atleta amb més medalles en els Jocs Olímpics després de Paavo Nurmi i Carl Lewis. I el fet destacat és que de petit havia superat la poliomielitis. Va guanyar tant en salt de llargada, com en triple salt (només es va fer en dues edicions), com en salt d’alçada, arribant a marques de 3.48 m, 10.59 m i 1.65 m.

Després l’any 1912 a Estocolm els guanyadors van ser Platt Adams (Estats Units)  en alçada amb 1.63 m Konstantin Tsiklitiras (Grècia) 3.37 m.

Ara fa poc un jugador de la NHFL Byron Jones (Conneticut) va saltar 12 peus i 3 polsades (que són 3.66 m).

També molt curiosa era la competició de llançaments amb dues mans, que no volia pas dir llançar amb les dues mans a l’hora, sinó que el que es feia era sumar els registres fets amb el llançament amb la mà dreta i amb la mà esquerra.

Aquesta prova als Jocs només es va celebrar a Estocolm el 1912 i van guanyar Ralph Rose (Estats Units) amb 27.20 m en pes, Armas Taipale (Finlàndia, quan era Gran Ducat autònom depenent de Rússia) 82.86 m en disc, i Julias Saaristo (Finlàndia) 109.42 m en javelina.

Els rècords actuals són: Feuerbach (estats Units) 37,05 m, Niklander (Finlàndia) 90.13 m, Häckner (Suècia) 114.28 m.

Natació Rio Sena

Natació

L’any 1900  als Jocs Olímpics de París es van disputar les proves de natació al riu Sena (a Atenes el 1896 s’havien fet al mar), cosa que va afavorir les marques perquè nedaven a favor de corrent.

En aquella  ocasió es va disputar la prova dels 200 metres amb obstacles, que va guanyar Frederick Lane (Austràlia) amb 2:38.4. Els nedadors havien de nedar tant per damunt l’aigua, com per sota, com escalar per damunt d’obstacles (bots) que es posaven al mig del riu.

En aquells jocs també es va disputar la prova nedant sota l’aigua i la va guanyar Charles de Vendeville, que es va mantenir més d’un minut sota l’aigua per fer els 60 m.

ESPECIALITATS OLÍMPIQUES OBLIDADES
|  FOSBURY.CAT  |