HISTÒRA

Històries Olímpiques (1):

Atenes 1906, els grans Jocs oblidats

HISTÒRA

Històries Olímpiques (1):

Atenes 1906, els grans Jocs oblidats

HISTÒRA

Històries Olímpiques (1):

Atenes 1906, els grans Jocs oblidats


A UN ANY DE RÍO ESTRENEM AQUESTA SECCIÓ REPASSANT GESTES, HISTÒRIES, ANÈCDOTES, AL VOLTANT D’UN DEL QUE SEGURAMENT ÉS EL MÉS GRAN DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS: ELS JOCS OLÍMPICS. AQUÍ COMENÇA “HISTÒRIES OLÍMPIQUES”.


Qui més qui menys coneix que els Jocs Olímpics van renéixer a la capital de Grècia, Atenes, el 1896 de la mà d’un francès: el Baró Pierre de Coubertin. Ho van fer amb un èxit absolut, omplint l’estadi Panathinaikó agafant el relleu, gairebé dos mil anys després, de les gestes que s’havien viscut ben a prop, a la ciutat grega d’Olímpia.

Molts “frikis” de l’esport, i de lectors de la Fosbury n’hi ha uns quants, se saben de memòria (o gairebé) la llarga llista ja de ciutats que han acollit els Jocs cada quatre anys. París 1900, Saint Louis 1904, Londres 1908… però el que menys gent coneix és que el 1906 Atenes va acollir uns Jocs Olímpics amb totes les de la llei. Voleu saber com va anar tot plegat?

Vera

Gran boom inicial i declivi

Els primers Jocs a Atenes, el 1896, havien estat un èxit esclatant, i quatre anys després el relleu l’agafava París amb una indiferència realment sorprenent. Pels francesos van ser només un complement secundari a la Gran Exposició Internacional que es feia al mateix moment a la capital, i no li van donar gaire importància. Ho explica el nord-americà John Durant al seu llibre “Estrellas de los Juegos Olímpicos”: “Els 55 atletes dels Estats Units es van sorprendre en fer el primer cop d’ull al camp que havia d’acollir els Jocs. No hi havia pista, ni fossat pels saltadors; la superfície del camp de gespa era desigual, i no tenia prou espai pels llançadors del pes i del disc, que caurien als arbres del voltant. La major part de les escoles de secundària dels Estats Units tenien millors camps atlètics que aquell”. Segons explica, els “avorrits” àrbitres francesos van marcar les distàncies sobre la gespa, mentre els saltadors van haver de cavar els propis fossats amb les seves sabatilles.

Al cap de quatre anys, de nou els Jocs van coincidir amb una Fira Mundial, a la ciutat nord-americana de Saint Louis a l’Estat de Missouri. El problema principal, però, no va ser tant de nou la coincidència entre esdeveniments mundials, com que els principals països europeus no van enviar-hi cap atleta (ni la Gran Bretanya, ni França ni Suècia) i això va fer que pràcticament fos un campionat americà. Només cal veure que 21 de les 22 medalles d’or atlètiques van ser pel país amfitrió. L’únic estranger que va guanyar va ser el canadenc Etienne Desnarteau en llançament de pes.

La solució passa per Atenes

El Baró de Coubertin estava del tot contrariat, ja que en comptes de seguir creixent, els Jocs anaven en declivi, convertits en un espectacle secundari dins d’Exposicions universals. La solució que va veure, va ser proposar, a partir de llavors, uns nous Jocs intercalats als Jocs Olímpics, i fer-los de manera fixa a Atenes cada quatre anys. La idea va ser rebuda amb entusiasme arreu, però especialment a Grècia, on van treballar de valent per convertir els de 1906 en un nou èxit esportiu i organitzatiu.

Vera

Com ja havia passat el 1896, el majestuós estadi Panathinaikó va omplir-se de nou de gom a gom, i fins i tot la gent veia les competicions des dels turons del voltant. Fins a vint equips van guanyar alguna medalla en els dotze esports que es van disputar, sent la delegació de França la més llorejada amb 40 medalles en total, quinze d’or. Els rècords d’assistència van ser destrossats i d’aquesta manera aquell espectacle esportiu, pensat per triomfar mundialment, tornava a posar-se al lloc on Coubertin creia que es mereixia. Va ser, sens dubte, un pas endavant en direcció a l’ideal olímpic.

Vera

I després?

El pla que havia preparat no va quallar, ja que Grècia va entrar en un clima de tensió política que va fer que no es poguessin repetir com estava previst el 1910, i a partir de llavors cada quatre anys. Aquest fet fa que actualment el C.O.I. els reconegui com a “Jocs Olímpics Extraoficials”, malgrat que quan es van disputar, i durant un temps després, sí que s’havien considerat del tot oficials. Sigui com sigui, els medallistes d’aquells Jocs mereixen ser de ple dret a la història olímpica.

Vera

Per acabar, una foto curiosa de l’equip suec de waterpolo que va fer una exhibició en aquells Jocs Intercatalats del 1906, convertint-se en els primers esportistes que van practicar el waterpolo a Grècia.

HISTÒRIES OLÍMPIQUES (1): ATENES 1906, ELS GRANS JOCS OBLIDATS
|  FOSBURY.CAT  |