EDITORIAL

LA NEU I CATALUNYA


Cugat Comas

Les relacions entre la neu i Catalunya no són tan fluides com haurien de ser. El blanc és un component comú durant els mesos de fred a tot el Pirineu a partir de certa alçada, però orogràficament i geogràficament és poquíssima la gent que hi conviu. Som espècimens del sud d’Europa, mediterranis amb devoció i ens movem més còmodament en la calor d’una canícula, les temperatures suaus que el mar ens regula o els xàfecs i llevantades que, regularment, ens regala l’any. A Catalunya neva i la neu és un element més propi de l’oci que no pas del panorama esportiu regular. “Pujar a la neu” quan ets petit es converteix en diversos dels casos familiars més freqüents en un “anem a esquiar” que en la majoria dels casos passa poc de l’àmbit lúdic. Tenim, o almenys així ho percebem, unes muntanyes nevades i un Pirineu frondós més com a paisatge o rerefons que no pas com a oportunitat.

El relat que arriba fins aquí és, segurament, un dels més compartits. N’hi ha un altre de possible. És el següent.

Les relacions entre la neu i Catalunya són les d’una parella ben antiga i ben avinguda. Costa d’arribar, el blanc, però quan arriba les retencions en totes les carreteres que s’encaminen cap al Pirineu són indicatives d’aquesta devoció. Els catalans esquien i tenen durant l’hivern i bona part de la primavera, en tots els vessants d’aquest esport, una passió compartida com pot ser anar a la platja. Ens agrada la neu agradable d’esquiar i aprofitem les instal·lacions que hi ha. Tenim un país on es parla la nostra llengua avesat a l’esport dels esquís, dues vessants d’una serralada important i instal·lacions i proves de nivell. Per la petita porció de país que és, la Catalunya esquiadora i nevada és altament important. I a sobre tenim esportistes que sobresurten, proves que entren als calendaris importants i logística com per aspirar a uns Jocs Olímpics d’Hivern amb Barcelona d’esquer i tot el Pirineu d’argument.

Els dos relats del que és la neu per a Catalunya no són, encara que ho semblin, pols oposats. Són les dues cares d’una mateixa moneda que en la ‘Temporada Regular’ d’aquest número de la Fosbury mirem d’aprofundir. Ens preguntem per què no hi ha més nivell esportiu mentre entrevistem aquells exemples de grans esportistes nostres. Recordem proves antigues i en descobrim de noves. I mentre fa un fred gèlid a fora, concentrem en un nou format més llegible de revista el contingut reposat i càlid d’una revista com la nostra.

Que vagi de gust, la nevada!

EDITORIAL: LA NEU A CATALUNYA
|  FOSBURY.CAT  |