LA INCREÏBLE LLIGA ACB DEL TDK MANRESA

Un títol absolutament històric

LA INCREÏBLE LLIGA ACB DEL TDK MANRESA

Un títol absolutament històric


EL BÀSQUET MANRESA, ACTUALMENT LA BRUIXA D’OR, NO VIU ELS SEUS MILLORS TEMPS. FA DUES TEMPORADES QUE MANTÉ LA CATEGORIA ACB NOMÉS PERQUÈ EL DESCENS VISCUT A LA PISTA NO ES FA EFECTIU ALS DESPATXOS PEL FET QUE ELS EQUIPS PROCEDENTS DE LA LEB OR NO COMPLEIXEN LES CONDICIONS PER PUJAR DE DIVISIÓ.


Els aficionats més joves potser viuran la situació amb pessimisme però d’altres de més grans potser diran: “I a mi què! Jo vaig ser al Nou Congost el 4 de juny de 1998!”. I és que aquell dia Manresa va tocar el cel. Aquell dia el llavors conegut com a TDK Manresa va guanyar la Lliga ACB. L’equip de la capital del Bages, una ciutat de poc més de 60.000 habitants, s’enduia la competició passant la mà per la cara als poderosos Reial Madrid i Barça.

Tot i que el club català havia guanyat la Copa del Rei 1995/96, tal com va anar la temporada regular ningú hagués apostat pel TDK per ser el campió. Com a 6è classificat, es va enfrontar a quarts de final a l’Estudiantes. Després d’una primera derrota a fora, els manresans van guanyar el segon partit i van sentenciar a casa fins a arribar a l’1-3. La semifinal ja era tota una fita i es presentava del tot impossible contra el Reial Madrid de Bodiroga, Herreros i Orenga i a més amb el factor pista en contra. Però el TDK Manresa va sorprendre tothom guanyant els dos primers partits a Madrid. Després d’una primera derrota al Nou Congost va sentenciar amb un altre 1-3 definitiu al quart partit.

4T PARTIT – FINAL ACB 98 – TDK MANRESA VS TAU VITORIA

Així que el TDK s’havia plantat a la final contra el TAU Cerámica entrenat per un jove Sergio Scariolo, primer classificat de la temporada regular i favorit al títol. Per tercer cop va començar la sèrie fora de casa i per tercer cop va començar guanyant. El segon partit el va guanyar el TAU i la final va arribar a Manresa empatada a 1. El tercer matx, decidit per un ajustat 64-62 a favor dels manresans, va deixar el quart encontre com una gran oportunitat per rematar la proesa.

I després d’un últim minut agònic en aquest quart partit, el TDK Manresa es proclamava campió després de guanyar 77-75 gràcies a la sang freda de Joan ‘Chichi’ Creus anotant tres tirs lliures decisius. Creus, amb 41 anys, va ser l’MVP de la final i el gran líder d’un equip que es convertia en el quart campió de la Lliga ACB, que fins aleshores només havien guanyat Reial Madrid, Barça i Joventut.

Darrere Creus, va destacar l’encert en la tria dels tres nord-americans que ocupaven el cupó de jugadors estrangers: Derrick Alston, Bryan Sallier i Herb Jones. Completaven la plantilla una sèrie de jugadors potser més desconeguts però que aportaven treball i equilibri: Pere Capdevila, Paco Vázquez, Jordi Singla, Jesús Lázaro… I a la banqueta l’home que va dirigir el miracle: Luis Casimiro, que just debutava en una banqueta ACB aquella temporada.

L’alegria del títol va donar lloc a una gran celebració als carrers de Manresa i encara es recorda com la fita més gran aconseguida a la història de l’ACB. Una fita que malauradament avui dia sembla més lluny que mai de poder-se repetir.

EL TDK CAMPIÓ DE LLIGA ACB

ESPECIAL CANAL 33 – TDK MANRESA CAMPIÓ DE LLIGA 97-98

EL MOMENT: LA INCREÏBLE LLIGA ACB DEL TDK MANRESA
|  FOSBURY.CAT  |