TEMPORADA REGULAR

CAMPIONA EN TEMPS RÈCORD

CLÀUDIA GALÍCIA

TEMPORADA REGULAR

CAMPIONA EN TEMPS RÈCORD

CLÀUDIA GALÍCIA


DIU QUE SI S’HA DE DEFINIR ÉS APARELLADORA, ARQUITECTA TÈCNICA. I COM A ESPORTISTA? ESQUIADORA DE MUNTANYA A L’HIVERN I CICLISTA L’ESTIU. UNA ESPORTISTA TOTAL, VAJA. PERÒ EL MÉS CURIÓS DEL CAS ÉS QUE SI TIREM TRES ANYS ENRERE NO ENS TROBAREM PAS EL QUE ENS IMAGINARÍEM. NO PORTA TOTA LA VIDA ESQUIANT NI ANANT EN BICI. LA HISTÒRIA ÉS MOLT MÉS CURIOSA QUE AIXÒ.


La Clàudia Galicia Cotrina (Torelló, 1986) ja havia fet esquí alpí de petita, però quan va començar la carrera d’arquitecta tècnica va començar “a fer una vida més urbana a Barcelona”. No va ser fins fa menys de quatre anys, ja exercint d’aparelladora, quan va decidir provar l’esquí de muntanya, disciplina que practicava el seu pare. La mala sort va ser que l’hivern del 2013 va començar a fer alguna cursa, però abans de fer la seva tercera carrera una petita lesió li va fer penjar els esquís durant dos mesos. La neu hauria d’esperar un temps.

La Clàudia passa de competir a la neu al desert del Marroc


Però les grans històries tenen aquestes coses, i hi ha desgràcies que acaben sent benediccions. Durant aquest procés de recuperació va “començar a pedalar més seriosament” i just llavors va guanyar un concurs per participar a la Titan Desert. No s’ho va pensar dues vegades, va començar-se a preparar a consciència i es va embrancar en aquesta aventura al desert amb el Polar Team que la portaria a acabar guanyant la Titan Desert el mateix 2013! I va repetir el 2014, participant i guanyant també la Rioja Bike Race i l’Andalucía Bike Race.

Sap que ens costa de creure, però ens explica amb naturalitat que dos anys abans d’anar a la Titan simplement feia esport de manteniment, “una mica de gimnàs entre setmana i els caps de setmana, però molt lluny de competir i entrenar, simplement per passar-ho bé i estar amb els amics”. Quin és el secret llavors del seu èxit? Un do especial? “Per tenir bons resultats evidentment ajuda una mica la genètica, en el meu cas el que m’ajuda és la força o la potència de cames que tinc i que he heretat una mica de la meva mare, que encara practica esports. Però bé, les condicions físiques hi ajuden, però suma molt l’esforç, les hores d’entrenament i com ho enfoques. Jo sempre he tingut la mentalitat que ho faig per gadir i vaig dia a dia i mes a mes. No vaig més enllà”.

No es planteja deixar la seva feina. Fins i tot l’ha compatibilitzat amb la Copa del Món.


El canvi

La Clàudia segueix treballant d’aparelladora, una feina que l’apassiona i que no vol deixar, ja que a banda de ser la seva vida professional també li serveix molt per poder abstreure’s de l’esport i pensar més enllà. Agraeix poder-ho compaginar gràcies a la comprensió dels seus clients que entenen que de vegades ha d’absentar-se per les competicions. I és que tot i que sempre està localitzable, lògicament pot acceptar menys feines que abans i això ha suposat un canvi important a la seva vida. Un canvi inesperat.

“Han estat quasi dos anys i mig, però no, no me l’esperava i a casa encara me’n fan broma. I és que els meus pares encara estan sorpresos, perquè per l’estil de vida que portava i el poc que havia fet entrenant, tampoc s’ho imaginaven gens. Però ha estat així, disfruto molt i hi poso totes les meves ganes i tot el meu temps possible”. I els resultats van arribant, i que duri.

“Aquest canvi a la meva vida no me l’esperava. A casa encara me’n fan broma”


xarxes_bronze

CELEBRANT EL BRONZE A LES XARXES

Els èxits en esquí de Muntanya

Conegut molts cops amb l’abreviatura de skimo, la Clàudia li veu una bona salut al seu esport a casa nostra. Sobretot en destaca l’evolució: “Crec que a poc a poc es va coneixent més. Hi ha molta gent al darrere, gent apassionada… i cada cop més gent a les sortides”.

Però tothom sap de què parlem si diem “esquí de muntanya”? Per qui no ho conegui, l’esquí de muntanya és una disciplina no olímpica, diferent de l’esquí alpí per una diferència principal i bàsica, les muntanyes no només es baixen sinó que també es pugen. Aquestes ascensions, que la fan germana de l’alpinisme, es poden fer amb pells de foca sota els esquís (perquè aquests no rellisquin). En els trams més durs directament amb les botes ajudant-se amb grampons i els esquís penjats a l’esquena. “És un esport molt complet. És molt important la resistència i la potència, però també la tècnica a les baixades o la rapidesa traient i posant-se els esquís”.

Les competicions s’acostumen a dividir en tres disciplines: la Individual Race, la Vertical Race i la Sprint. En la seva primera temporada competint ja va aconseguir grans resultats a nivell català i en aquesta segona, la Clàudia ja ha aconseguit el seu primer podi en una Copa del Món. En la primera prova de la temporada, a Puy Saint Vincent, va fer podi en la prova de Sprint, i en la segona a Font-Romeu (Andorra) va repetir tercera plaça però aquest cop a la Individual Race, la més completa de les tres proves. Un bronze amb regust daurat, ja que tenia al davant dues de les millors especialistes del món, les franceses Laetitia Roux i Axelle Mollaret. I aquesta setmana va afrontar amb il·lusió el Mundial –del 6 al 12 de febrer a la localitat suïssa de Verbier– en el que va assolir un podi (bronze en Relleus amb la Marta Garcia i la Mireia Miró), una 5a plaça a Vertical Race, 7a a la prova Sprint i 9a posició a la Individual.

Uns grans resultats en uns Mundials en què va tornar a destacar de manera especial Kilian Jornet (or en Individual, Sprint), però també Laura Orgué (or en Vertical Race), Marta Riba i Mireia Miró (bronze per equips) o Marc Pinsach. L’enhorabona a tots ells i a la resta de catalans que van donar-ho tot a Suïssa.

La Clàudia entrenant als Alps


VÍDEO DE LA PROVA PER RELLEUS DEL MUNDIAL 2015 a VERBIER

FED. INTERNACIONAL D’ESQUI DE MUNTANYA

CAMPIONA EN TEMPS RÈCORD: CLÀUDIA GALICIA
|  FOSBURY.CAT  |