TEMPORADA REGULAR

DE MALLORCA A LA NEU

ÚRSULA PUEYO

TEMPORADA REGULAR

DE MALLORCA A LA NEU

ÚRSULA PUEYO

URSULA PUEYO

NASCUDA A L’ILLA MÉS GRAN DE LES BALEARS, UN DELS DESTINS ESTIVALS DE REFERÈNCIA, ÚRSULA PUEYO HA ACONSEGUIT SER UNA DE LES POQUES PROFESSIONALS DE L’ESQUÍ DELS PAÏSOS CATALANS.


Si el grup de ska The Refrescos enlloc d’haver nascut a Madrid ho hagués fet a Mallorca, possiblement el seu hit no hauria dit “Aquí no hay playa”, sinó “Aquí no hay nieve”. Per això, que Úrsula Pueyo sigui una de les millors esquiadores paralímpiques del nostre país sobta si mirem la seva biografia: és de Palma. Ara, amb dues participacions en Jocs Paralímpics d’Hivern, diverses medalles en competicions de la Copa del Món i convertida en tota una referència, ha decidit fer un pas endavant i deixar l’equip nacional espanyol per anar pel seu compte. I no se’n penedeix, està aconseguint els millors resultats de la seva carrera.

Segona ronda de l’Slàlom Gegant dels jocs Paralímpics de Sochi 2014

Practicant des dels cinc anys de tota mena d’esports, sobretot el voleibol, un accident de moto als quinze li va fer perdre una cama. Lluny de desanimar-se i llançar la tovallola, va decidir tirar endavant, per ella i pel seu entorn. Mirant aquí i allà va descobrir que es podia esquiar amb un sol esquí. Quatre amics i il·lusió de tocar una neu que no té normalment la serra de Tramuntana van ser l’únic que va necessitar el 2004 per visitar Sierra Nevada i llançar-se muntanya avall. La tornada a Mallorca va ser amb una maleta plena a vessar de caigudes, relliscades, cops però sobretot ganes de tornar a posar-se els esquís. “Va ser arribar i veure que necessitava tornar a la neu per passar-hi una temporada”, explica ara. Naixia una passió.

Parlar amb l’Úrsula un mes de gener és una missió difícil. En plena competició està contínuament amunt i avall, però amb ganes de buscar el moment de compartir la seva recepta màgica que t’adones que és un mantra que ha seguit en totes les facetes de la seva vida: si et proposes una cosa, ho aconsegueixes. Ho va fer quan va anunciar als seus pares que volia provar l’esquí i l’única condició que li van posar va ser que no deixés d’estudiar. Aleshores feia Educació Especial i els va prometre que seguiria. I ho va complir… a mitges. La distància li va fer deixar la Universitat de les Illes Balears per fer les proves d’INEF i acabar on és avui, estudiant a la UNED.

A partir d’aleshores les coses van passar ràpid. “Vaig trobar una feina a una escola d’esquí a pistes de Sierra Nevada que em permetien practicar cada dia”, recorda, “en dues setmanes esquiava a un bon nivell i la gent em va començar a insistir dient-me que perquè no m’hi dedicava”. Tres anys després arribava l’oferta. Ho havia de deixar tot per l’esquí, marxar a viure a la Vall d’Aran, centre d’operacions de l’equip espanyol. Volia? Una decisió gens fàcil. “La veritat és que al principi no em feia gràcia. Deixar de treballar, deixar els amics… Però vaig provar i em vaig llançar”, explica uns anys després. Les ganes d’esquiar, aprendre, són els records que té avui d’aquells primers dies. Una vegada més s’havia proposat fer-ho i hi arribaria.

El 2010 va ser un any important. La seva ràpida progressió la va dur als Jocs Paralímpics de Vancouver i no amb un paper secundari. El 12 de març va ser l’abanderada de la delegació espanyola. Tothom era conscient que no faria uns grans resultats, però es volia premiar la seva feina. L’Úrsula ho recorda com un bon moment en què, malgrat el context, era molt conscient de les seves limitacions. “Tenia poca experiència i hi vaig anar per provar, mirar i aprendre. Era clar que no faria cap resultat”, explica, “però em quedo amb la convivència amb la resta d’esportistes”.

La seva primera experiència amb l’esquí va ser el 2004 a Sierra Nevada, on va anar amb uns amics.


ursula-pueyo

ÚRSULA PUEYO AL MUNDIAL AMB ESPANYA

El pas endavant

Les temporades següents van seguir sent una gran escola. La seva tècnica va anar millorant però un petit estancament en grans competicions li van fer replantejar-se les coses. Així, la preparació dels Jocs de Sochi van suposar un abans i un després en la trajectòria de l’Úrsula, i es nota pel que explica però sobretot per com ho explica. Estarem d’acord que unes paralimpíades ja marquen de per si pel misticisme que les envolta, i és una temporada especial on els focus es posen durant uns dies a sobre dels esportistes participants, per allò de representar una bandera. En aquestes condicions la Federació hauria d’apostar pels seus esportistes i ajudar-los. Però no va ser així. “Només ens volien portar a dues competicions abans dels Jocs”, explica Pueyo, “i l’agost de 2013 vaig anar amb el meu company i també esquiador Óscar Espallargas a Austràlia i Nova Zelanda per preparar la temporada”. Tot pagat de la seva butxaca, sense cap mena d’ajuda en el que no dubta en qualificar com la millor experiència esportiva de la seva vida com a professional, que no és poc.

Sochi va passar sense gaire llum. La pressió, unes males curses i cap dels resultats que s’esperaven. Però sí va portar una decisió: deixar l’equip nacional. L’Úrsula ho veu molt clar: “En alt nivell es necessiten entrenaments, preparadors físics, tècnics, participar a curses… I si no em porten fora mai no faré res”. Aquesta falta d’iniciativa la veia i segueix veient com un condicionant i no dubta ni un moment quan diu que la pressió “s’ha de treure a les curses, a les pistes, no a Baqueira”. Per ella “si volen que hi hagi resultats ens han de cuidar, i mentre sigui més important el seleccionador que els esportistes, no passarà”. En qualsevol esportista això podria suposar abandonar l’esport, però ella va agafar el camí de sempre, marcar-se un objectiu i assolir-lo. En aquest cas buscar diners d’un altre cantó: els patrocinadors privats.

En plena temporada 2015 la seva veu denota satisfacció. Plenament convençuda d’haver escollit el camí correcte, insisteix a parlar i que anomenem Air Europa, Iberostar, Tirme i Labolife, les empreses que han confiat en ella juntament amb Salomon, el seu proveïdor de material d’esquí, i que li permeten centrar-se en el que més li agrada: competir. Lluny queden les temporades de patiments, baralles i maldecaps que la distreien dels entrenaments i curses. Una cosa té clara, però: “hagi passat el que hagi passat, estic orgullosa de tot el que he fet fins ara i no em penedeixo de res”.

Si volen que hi hagi resultats ens han de cuidar, i mentre sigui més important el seleccionador que els esportistes, no passarà.


Hi ha camí de millora?

Amb tot el que hem explicat, ser un referent no sembla que li suposi massa pressió. Per a Pueyo és una cosa que passa i que es troba associada a la seva condició. Com a mallorquina que practica esquí, és conscient que crida l’atenció, però ho veu completament normal. “Em trobo molts mallorquins que em diuen que han anat a esquiar, més dels que es poden pensar, i hi dóna més importància qui s’ho planteja que jo”, diu. Com a paralímpica creu que tothom hauria de tenir l’oportunitat de fer esport sense tenir en compte la seva condició per tal de “superar-se a un mateix però sabent bé on vas i amb qui vas”, afirma convençuda. El que no desitja per a ningú és el que ella ha viscut a nivell cognitiu, haver de lluitar per temes extraesportius i psicològicament “haver de patir coses que no em toquen”.

Ara, en aquesta nova etapa, té temps de pensar en el seu futur. A curt termini es planteja acabar la temporada i continuar un temps més per veure com ho fa i fins on arriba sense l’equip, i les coses “em van millor a tots els nivells”, remarca. A més a més, si els patrocinadors segueixen, veu una Úrsula que continuï un any més perquè encara s’ho passa bé i li agrada com ho fa. I després? “Estudiar i treballar. Segur que amb l’esport, l’esquí i les discapacitats, i sense que guanyar sigui l’objectiu”. Després de conèixer-la una cosa està clara: si s’ho proposa, ho aconseguirà.

ursula-pueyo-neu

Úrsula Pueyo ha deixat l’equip nacional i ara competeix amb patrocinadors privats.


DE MALLORCA A LA NEU: ÚRSULA PUEYO
|  FOSBURY.CAT  |