TEMPORADA REGULAR

PASSIÓ SENSE CAMPIONS

El dèficit de medalles dels esports de neu a Catalunya

TEMPORADA REGULAR

PASSIÓ SENSE CAMPIONS

El dèficit de medalles dels esports de neu a Catalunya


CATALUNYA ÉS UN PAÍS DE LLARGA TRADICIÓ EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA DAMUNT LA NEU. UNA TRADICIÓ, PERÒ, QUE NO ES TRADUEIX EN ESPORTISTES DE PRIMERA LÍNIA EN LES MODALITATS HIVERNALS. ACOSTUMATS A PRESUMIR DE CAMPIONS MUNDIALS EN ESPORTS TAN DIVERSOS COM LA NATACIÓ, EL BÀSQUET O EL MOTOCICLISME, A CATALUNYA LI FALTA DESTACAR EN ELS ESPORTS DE NEU.


País eminentment mediterrani, Catalunya disposa d’una variada i privilegiada geografia. Malgrat ser coneguda a nivell internacional pel seu clima benigne i les seves platges, no es pot oblidar que la neu també és un element indispensable del paisatge català. Mentre que milers de turistes vénen cada any buscant el sol i la calor també hi ha molta gent que durant els mesos hivernals gaudeix de les valls i els cims nevats dels Pirineus per practicar el seu esport preferit sobre la neu.

MARIA HIDALGO EN ACCIÓ

FCEHmaria-hidalgo-en-accio

Catalunya compta amb una quinzena d’estacions d’esquí (entre alpí i nòrdic) que cada temporada venen dos milions de forfaits per practicar esquí, surf de neu o altres modalitats. La passió hi és i la tradició també, tenint en compte que La Molina ja acollia esquiadors a principis del segle XX. Tot i així, Catalunya mai ha traslladat aquesta gran afició a l’alt nivell competitiu i no ha comptat històricament amb esportistes que destaquessin en l’esfera internacional dels esports de neu (deixant de banda els èxits de Kilian Jornet en l’esquí de muntanya, que no s’inclou en el programa dels JJOO d’hivern).

Per què aquesta passió no ens ha donat fins ara cap medallista olímpic català als JJOO d’hivern? Òscar Cruz, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) ho té clar: “La quantitat fa la qualitat”, explica. “Tot i que a Catalunya hi ha tradició en esports de neu no es pot comparar amb altres països com Àustria, Suïssa o Eslovènia, només per posar alguns exemples”, assegura.

Això és fàcil de veure en els números. En els últims JJOO d’hivern, els de Sotxi 2014, Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, va comptar tan sols amb 7 esportistes participants. Àustria, que té 8,5 milions d’habitants, va portar fins a 130 esportistes mentre que Eslovènia, amb 2,04 milions d’habitants, va tenir 66 participants. Aquesta baixa aportació d’esportistes catalans als JJOO d’hivern és un fet històric que s’ha mantingut des dels inicis del certamen i que darrerament va arribar al seu punt àlgid a Salt Lake City 2002, edició en la qual no hi va competir cap esportista català. Així, tot i que es podria pensar que el pas dels anys i els canvis que ha anat vivint el país han fet augmentar la presència de participants, l’evolució històrica ho desmenteix.

Nombre d’esportistes catalans als JJOO d’hivern (1924-2014)


Chamonix 1924 0 Innsbruck 1976 0
Sankt Moritz 1928 0 Lake Placid 1980 2
Lake Placid 1932 0 Sarajevo 1984 5
Garmisch-Partenkirchen 1936 2 Calgary 1988 5
Sankt Moritz 1948 3 Albertville 1992 5
Oslo 1952 2 Lillehammer 1994 5
Cortina d’Ampezzo 1956 2 Nagano 1998 4
Squaw Valley 1960 0 Salt Lake City 2002 0
Innsbruck 1964 4 Torí 2006 6
Grenoble 1968 12 Vancouver 2010 8
Sapporo 1972 1 Sotxi 2014 7

Les estacions d’esquí catalanes venen cada temporada dos milions de forfaits.


copa-del-mon-lamolina

COPA DEL MÓN A LA MOLINA

Lluny de les grans ciutats

Queda clar que Catalunya està a anys llum dels països que més destaquen en les disciplines esportives hivernals. Òscar Cruz apunta a diverses causes: “A Catalunya la neu queda encara força lluny de les grans concentracions urbanes i això fa que el desplaçament sigui llarg i generi despeses econòmiques importants. No tenim cap Innsbruck, Zurich o Milà, ciutats que tenen la neu a tocar” afirma. En aquest sentit, el cost econòmic dels esports de neu és un impediment, més encara en aquests últims anys, i fa mantenir un cert component elitista que dificulta la seva expansió.

Les dificultats es traslladen també a les estacions d’esquí. La Generalitat ja és propietària de sis de les deu estacions d’esquí alpí a Catalunya, la majoria d’elles a través de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat. Això respon a la política de salvar les estacions per evitar que desapareguin a causa de la seva inviabilitat econòmica, entenent que es tracten de motors dinamitzadors de les comarques pirinenques i que la seva activitat ajuda a equilibrar el territori.

Només set esportistes catalans van competir als JJOO de Sotxi 2014


podium-general
clara-lopez-neu
alex-puente

La formació és la clau

Per a Òscar Cruz, la principal eina de treball per millorar els resultats esportius és la formació. “Hem d’apropar els esports de neu a les escoles dels Pirineus, seguint l’exemple d’altres països. La neu ha de formar part de la formació escolar d’aquests nens i nenes. I no només per acabar sent esportistes sinó per tenir un currículum esportiu que els pot obrir portes per tenir un lloc de feina relacionat amb la muntanya”, afirma.

Aquest potencial formatiu, però, se segueix trobant amb un entrebanc important. Les comarques pirinenques estan molt despoblades a Catalunya i, per tant, la quantitat de nens i nenes en edat escolar és baixa comparat amb altres llocs on la neu i l’activitat econòmica es donen la mà.

trofeu-viladomat-neu

Barcelona-Pirineus 2026,
realitat o ficció?

Després d’aparcar la candidatura per als JJOO d’hivern 2022, l’Ajuntament de Barcelona sembla decidit a refer el projecte per tal d’aconseguir hostatjar a Catalunya l’edició prevista pel 2026. Per fer-ho, compta amb el suport dels alcaldes de les comarques pirinenques, que veuen en aquesta candidatura una oportunitat per rellançar la marca Pirineus aprofitant la tirada de Barcelona a nivell internacional. En aquest sentit, la candidatura de Barcelona s’entén com una aposta de país, amb la capital prestant el seu suport i la seva imatge al territori pirinenc, i com una oportunitat per millorar infraestructures i instal·lacions esportives. També es té en compte que cada vegada més el COI aposta per lligar els JJOO d’hivern a grans ciutats que no necessàriament han d’estar a tocar de les muntanyes (Torí, Vancouver, Sotxi…).

L’èxit de Barcelona 92 és la referència sobre la qual s’emmirallen els defensors de la candidatura. De la mateixa manera, però, fins ara no sembla que aquesta nova proposta compti amb el mateix suport popular i hi ha dubtes que a Barcelona li convingui tornar a créixer a cop de gran esdeveniment, com va passar amb els JJOO de 1992 i amb el Fòrum de les Cultures del 2004. En aquest sentit, l’alcalde Xavier Trias va prometre una consulta a la ciutadania sobre aquest tema que fins ara no té data. Tampoc queda clar que l’impacte urbanístic i mediambiental d’un esdeveniment d’aquesta mida sigui beneficiós i necessari pel conjunt del país ni que les condicions climàtiques permetin assegurar la neu per a una competició d’aquestes característiques.

En qualsevol cas, més enllà d’aquesta mena de debats, una cosa està ben clara. Per optar a celebrar uns JJOO d’hivern primer cal ser un país competitiu a l’hora de disputar les medalles. Aquest és el gran obstacle. Amb JJOO o sense, els esports de neu a Catalunya han de fer un salt endavant abans d’aspirar a objectius més elevats. I si això no succeeix potser tampoc passa res. Al cap i a la fi, Catalunya no és Àustria i mai no ho serà.

La candidatura Barcelona-Pirineus 2026
té encara molts interrogants per respondre


Queralt Castellet, el punt d’inflexió?

Just en el moment de redactar aquest número de Fosbury, la sabadellenca Queralt Castellet s’acaba de proclamar subcampiona del món de ‘halfpipe’ als Mundials de surf de neu disputats a Kreischberg (Àustria). La medalla de plata confirma la progressió de Castellet, que amb només 25 anys ja ha participat en tres JJOO i que apunta al podi de Pyeongchang 2018. Ara per ara, és la gran esperança per fer aquest esperat salt de nivell. A més, els seus èxits poden ajudar a elevar la categoria mediàtica d’unes disciplines esportives que a casa nostra van faltades de referents que ajudin enganxar al públic a la pantalla i animin també als més joves a voler-los superar a les pistes.

queralt-castellet-sotxi-2014

QUERALT CASTELLET A SOTXI’14

PASSIÓ SENSE CAMPIONS
|  FOSBURY.CAT  |