EL CÒMIC


CHICHO TERREMOTO
“TRES PUNTS, COMPANY”

EL CÒMIC


CHICHO TERREMOTO
“TRES PUNTS, COMPANY”


PROBABLEMENT EL TÍTOL ORIGINAL DEL MANGA DEL QUE US VULL PARLAR NO US SONARÀ DE RES, “DASH KAPPEI”, PERÒ SI US DIC QUE ELS GENIS DE LA TRADUCCIÓ D’ANIMACIÓ TELEVISIVA VAN DECIDIR QUE EL SEU TÍTOL A ESPANYA SERIA “CHICHO TERREMOTO”, SEGUR QUE A MÉS D’UN US HAURAN VINGUT UNS QUANTS RECORDS A LA MENT (I PROBABLEMENT EL CRIT DE “¡TRES PUNTOS, COLEGA!”).


Pels que no, en Chicho Terremoto era un personatge força peculiar. Un amant de l’esport, amb unes habilitats considerables, i que era capaç de destacar tant en el bàsquet com en el ping pong, o qualsevol dels esports que es proposés practicar. Però són pocs els que a primera vista, pensarien que algú amb la seva planta fos capaç de tantes proeses. Per començar, en Kappei (o Chicho), és un tap de bassa (de fet, diuen que no arriba gairebé ni al metre d’alçada – i gairebé tot és cap. Així doncs, no deixa de sorprendre que algú que li arribaria a la cintura a Spudd Web, pugui ser el protagonista d’un manga esportiu, i a més, que el seu esport principal sigui el bàsquet. Però més enllà de les seves habilitats com a esportista, Kappei és recordat sobretot per la seva obsessió per les noies. Més concretament, l’obsessió per veure les calces de les noies. De fet, una de les seves principals motivacions per apuntar-se al club de bàsquet de l’institut no és altra que el rumor que a l’entrenadora li agrada portar roba interior blanca, un dels seus fetitxes.

bg-chichoterremoto

“Slam Dunk” (manga del qual us vam parlar fa uns mesos), és un manga que té una premissa molt similar, i té la seva ració de bromes picants. Però és que “Dash Kappei” ho porta a l’extrem absolut, i més que un manga d’esports, de vegades acaba essent un manga eròtico-festiu. No hi trobareu escenes de sexe explícit, però sense cap mena de dubte el seu personatge principal mereix estar al podi de personatges manga pervertits amb el Dr. Senbei Norimaki i el Follet Tortuga. I això no és en absolut una crítica, per als de certa edat, van ser personatges com aquests els que els van fer veure la sexualitat d’una altra manera, o fins i tot, a descobrir-la.

Però més enllà de bromes sobre calcetes o sang que surt disparada del nas, aquest manga podia tenir una altra sèrie de lectures, probablement més interessants (tot i que potser no tan divertides). En primer lloc, “Dash Kappei” és un manga sobre la superació d’obstacles, que és un dels tòpics japonesos. Però aquí potser no ho fa tan evident i dramàtic. Recordem, en Kappei és un tap de bassa, tampoc és gaire guapo, i molta gent se’n riu d’ell. Però després és capaç de sorprendre tothom amb les seves habilitats. Així doncs, l’esforç ho pot tot, i no sempre ens podem fiar de les aparences.

I la falta de dramatisme que citàvem també té relació amb l’altre aspecte interessant d’aquest manga. “Dash Kappei” va aparèixer el 1979 per primera vegada, feia poc més de deu anys que s’havia començat a popularitzar el gènere de l’spokon (on l’esport es porta al límit). Això vol dir uns quants manga plens de discursos grandiloqüents, de moments de dolor i patiment, i aquest manga, i concretament el seu personatge principal, sovint se’n refoten. No podem dir que sigui una paròdia, però sí que ens ofereix un respir respecte de la transcendència de certs moments “Oliver y Benji”.

El manga es va publicar ja fa uns set anys en castellà (respectant els noms “inventats” de la versió televisiva), però l’editorial encarregada va desaparèixer fa temps, i per tant, haureu de buscar en llibreries que tinguin un bon fons de catàleg, en mercats o pàgines web que tinguin còmic vell. L’anime també fa anys que es va deixar d’emetre, però també es van editar DVDs en el seu moment, i buscant una mica per Internet segur que en podreu veure alguns episodis.

OPENING CHICHO TERREMOTO

EL CÒMIC:  CHICHO TERREMOTO
|  FOSBURY.CAT  |